Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Diumenge IV de durant l’any. Cicle C

Barcelona 3 de febrer de 2019

 

Actualment no està de moda parlar

-de disciplina

-d’esforç

-de renúncia

-d’autodomini.

Ben pocs s’atreveixen avui a mostrar la importància que té en la vida l’educació d’una voluntat forta i ben governada.

Vivim més aviat embolicats en això que el catedràtic de psiquiatria Enrique Rojas anomena la filosofia del m’agrada/no m’agrada.

Aquesta és la principal motivació que inspira la vida de molts: no m’agrada o bé, m’agrada. El gust per damunt de la raó i la reflexió.

En pocs anys ha anat creixent el nombre de persones de voluntat dèbil, capritxoses, totalment incapaces de proposar-se metes i objectius concrets i exigents.

Homes i dones inconstants que giravolten com banderoles segons el vent que bufa i el cos els hi demana.

Busquen una vida còmode, plaent però els hi espera un futur difícil i problemàtic.

En l’amor no arribaran gaire lluny perquè no saben què és renunciar ni coneixen la importància del sacrifici i de la dedicació al bé de l’altre.

Són com criatures consentides i capritxoses que fan malbé qualsevol relació basada en l’amor, l’entrega generosa i la pura gratuïtat.  

Mai no desenvoluparan les seves verdaderes possibilitats.

S’instal·laran en la mediocritat i la deixadesa.                                                   

L’home actual necessita tenir ben present que la voluntat és un tret essencial de la persona humana. Igual que la raó.

La grandesa és fruit

de la determinació

de la constància

i de la tenacitat.

Educar la voluntat és un treball seriós que demana esforç diari.

Necessitem eines tan concretes com

-la disciplina

-l’ordre

-la constància.

Val la  pena intentar-ho. Tard o d’hora els fruits arriben.

La persona es fa més lliure. Més mestressa de si mateixa. No es doblega davant les dificultats.

Madura a poc a poc i és capaç d’ajudar amb eficàcia i generositat.

 

El model més net i convincent el troba el cristià en Jesús, capaç de ser fidel a la seva missió tot i els entrebancs i menyspreus que troba en el seu camí.

L’evangelista Lluc ens diu que els seus propis veïns de Natzaret el volien estimbar però Ell s’obrí pas per a continuar la seva tasca salvadora.

A la persona convençuda no hi ha obstacle que la freni, perquè gràcies a la voluntat es manté fidel fins al final. La voluntat i la gràcia de Déu.

Quina mena de voluntat tenim nosaltres?

Quina mena de voluntat és la nostra?

Som professionals del m’agrada/no m’agrada?

o bé

de la convicció sòlida i operativa?

Què som nosaltres?