Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Diumenge XXV de durant l’any. Cicle B.
Barcelona, 20 de setembre de 2015

Segons l’evangeli de Marc, fins a tres vegades insisteix Jesús, camí de Jerusalem, en el destí que li espera. 
La seva entrega al projecte de Déu no acabarà amb l’èxit triomfal que imaginen –i desitgen– els deixebles. Al final hi haurà resurrecció però, encara que sembli increïble, Jesús serà crucificat. 
Els deixebles han de saber-ho. 
Però els deixebles no ho entenen. I tenen por de preguntar.
Ells segueixen pensant que Jesús els hi aportarà poder i prestigi. No pensen en cap altra cosa.

En arribar a Cafarnaüm, Jesús els fa una sola pregunta: De què discutíeu pel camí?
Els deixebles
–callen
–guarden silenci com si fossin muts. 
Els hi fa vergonya dir-li la veritat al Mestre. 

Mentre Jesús els hi parla d’entrega  i de fidelitat, ells estan pensant i discutint sobre qui serà el més important. No creuen ni en la igualtat ni en la fraternitat que busca Jesús. 
De fet, el que els mou és l’ambició i la vanitat: ser superiors als altres. 
No seguim, nosaltres, discutint de coses semblants?

L’església ¿Ha de renunciar als seus privilegis o ha de buscar amb desfici
–poder social?
–el recolzament polític?
A quines congregacions i moviments cal donar importància i a quines arraconar?
Quins teòlegs mereixen l’honor de ser considerats ortodoxes i correctes i quins han de ser silenciats i marginats?
Només els homes han d’accedir al sacerdoci o també les dones?

Davant el sospitós silenci dels deixebles, Jesús s’asseu i els crida. Té el màxim interès en què l’escoltin bé i, sobretot, que l’entenguin. El que els va a dir, ara mateix, de cap manera ha de ser oblidat. 
I què els diu? Els hi diu això: “Qui vulgui ser el primer, que sigui l’últim de tots i el servidor de tots.”
Què vol dir això? Segons Jesús, en el seu moviment no s’ha de mirar tant als que ocupen els primers llocs i tenen
–nom
–títols
–i honors.

Qui són, doncs, els realment importants?
Importants són els que sense pensar en el seu nom, prestigi o tranquil·litat personal, es dediquen sense ambicions de cap mena i amb total llibertat
–a servir
–a col·laborar
–a contribuir generosament al projecte de Jesús. 

Ho hem de tenir ben present en el pensament i en l’acció: el decisiu, l’important no és quedar bé davant la galeria mundana, davant el teatre i la comèdia del món.
El realment decisiu i el de debò important és fer el bé als que més ho necessiten, és a dir, als últims en l’escala social. 
És aquesta la nostra dinàmica operativa?
Ho és o no ho és?