Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

 

 

Diumenge XXXII de durant l’any. Cicle A

Barcelona, 12 de novembre de 2017

 

Després de llegir la paràbola, la pregunta és senzilla i clara:

¿Per què les primeres no van donar una mica d’oli a les companyes que feien curt?

Hi ha una realitat que és fonamental per viure: cada persona és protagonista única i insubstituïble de la seva pròpia història.

Què significa això?

Això significa que ningú no pot viure en nom d’un altre.

això significa que la vida no es pot delegar.

Això significa que cadascú ha de viure pel seu propi compte i risc.

A la dansa de la vida no podem pagar ningú que balli en nom nostre.

La vida, o bé la vivim cadascú personalment i directament o es deshumanitza.

Mai no podem pretendre que algú ens substitueixi a l’hora de creure o d’estimar.

Tant en el terreny de la fe com en el terreny de l’amor cadascú ha de caminar damunt dels seus propis peus.

La fe és un afer irreductiblement personal.

I el mateix podem dir de l’amor.

També ell és un afer personal i directe.

No es pot estimar per mitjà d’una tercera persona. No podem estimar per delegació.

Hem d’estimar personalment.

La responsabilitat de la llàntia de la fe i de l’amor recau en cadascú.

Ningú no ens podrà donar ni un didal del seu oli.

Vivim com morim: sols – deia Blondel. I abans ens ho va recordar Blai Pascal.

Cadascú ha de carregar i respondre d’ell mateix.

I respondre a tothora, és a dir: Sempre!