Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Vigília Pasqual. Cicle C.
Barcelona, 26 de març de 2016. 

Quin és el gran anunci de la vigília de Pasqua?
Que Jesús viu.
Vet aquí l’anunci ple de goig de la Nit de Pasqua. “Per què busqueu entre els morts el que està viu?”
Jesús ha vençut la mort.

En conseqüència, Jesús no és un simple record històric. 
D’aquí, la nostra relació amb Jesús no es viu únicament en la memòria del relat (el propi de la història) sinó en l’experiència de la fe (l’específic de la religió). 
La sola memòria històrica se centra i es concreta en el coneixement.
La fe, en canvi, existeix a on hi ha convicció. 
Ningú diu jo crec en Napoleó. Perquè l’historiador es limita a afirmar: jo sé que Napoleó va dir o va fer tal cosa. 

El creient afirma: jo crec en Jesús i això consisteix en què la vida de la persona creient està determinada, orientada i concretada per les mateixes conviccions que
–determinaren
–orientaren
–i concretaren la vida, l’existència concreta de Jesús.

Una convicció, si és autèntica, es defineix pel fet de què orienta el nostre comportament. És a dir: una convicció és una regla de conducta. 
El que està plenament convençut que ha de deixar el tabac, el deixa. Si no el deixa, vol dir que no està prou convençut. 

Creure que Jesús viu és crear hàbits de conducta que s’assemblin als hàbits de conducta que va tenir Jesús. 
Aquí radica el punt de partença de la fe en la Resurrecció. 

Quin són els nostres hàbits de conducta? 
S’assemblen als de Jesús?
I, si no s’hi assemblen...
Quina fe és la nostra?
Quina mena de cristians som o, més aviat, no som, nosaltres?