Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Diumenge 3r d’Advent. Cicle A. 
Barcelona, 11 de desembre de 2016. 

Fins a la presó de Maqueronte, a on està tancat per Antipes, li arriben a Joan notícies de Jesús.
El que sent el deixa desconcertat. 
Perquè no respon a les seves expectatives. Ell espera un Messies que s’imposi amb la força terrible del judici de Déu: Qui és Jesús?
Per sortir de dubtes, Joan encarrega a dos deixebles que preguntin a Jesús sobre la seva verdadera identitat. 
“Ets tu el qui ha de venir o n’hem d’esperar un altre?” 
La resposta de Jesús no és teòrica sinó molt concreta i precisa: “Comuniqueu a Joan el que esteu veient i escoltant.”

Li pregunten per a la seva identitat i Jesús els respon amb la seva actuació guaridora al servei dels malalts, dels pobres, dels desgraciats que troba pels poblets de Galilea sense recursos ni esperança per a una vida millor. 
Aquesta és la bona pista. 
Per conèixer Jesús el millor és veure
–a qui s’apropa
–i a què es dedica.

Per captar bé la seva identitat no n’hi ha prou en confessar teòricament que és el Messies, el Fill de Déu. 
És absolutament necessari sintonitzar amb la seva concreta manera de ser Messies, que no és altra que
–alleugerir el sofriment
–guarir la vida
–obrir un horitzó d’esperança als pobres. 
Jesús sap de sobres que la seva resposta pot decebre als que somien amb un Messies poderós, jutge i condemnador dels humans. 
Per això, hi afegeix: “I feliç el que no se senti decebut per mi!”

Que ningú esperi un altre Messies que realitzi un altre tipus d’obres. 
Que ningú inventi un altre Crist més al seu gust.
A quin Messies seguim avui els cristians?
Ens dediquem a fer les obres que feia Jesús?
I, si no les fem ¿què fem en aquest món?
Què veu i escolta la gent en les nostres vides?