Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

 

 

Diumenge III d’Advent. Cicle C

Barcelona, 16 de desembre de 2018

 

Els mitjans de comunicació socials ens informen cada cop amb més precisió i rapidesa de tot plegat. Coneixem cada vegada millor

-les injustícies

-les misèries

-els abusos que es cometen diàriament en la nostra societat, damunt l’esquena dels últims.

Aquesta informació crea en nosaltres un cert sentiment solidari amb tants homes i dones víctimes d’una societat injusta i egoista, mesquina i calculadora. Però, ens fa sentir més impotents.

Què podem fer-hi nosaltres, els de l’última fila?

Joan ens ofereix una resposta terrible en la seva simplicitat i contundència: “El que tingui dues túniques que se les reparteixi amb qui no en té cap. I el que tingui menjar, que faci el mateix.”

Aquí s’acaba la nostra falsa ‘bona voluntat’. Aquí s’evidencia la nostra mala consciència.

Aquí es manifesta el fons del nostre cor.

Aquí es dilueix del tot el nostre sentimentalisme religiós.                                 

Què podem fer?

Senzillament: compartir el poc o el molt que tinguem.

Així de simple. Així de clar.

Menys excuses i més voluntat de comprometre’s.

Moltes de les nostres discussions i controvèrsies socials i polítiques; moltes de les nostres protestes i queixes de sobte queden reduïdes a una pregunta ben senzilla:

Ens atrevim a compartir el que és nostre amb els realment necessitats?

Ens atrevim o no ens atrevim?

O, ens limitem a donar les sobres i les rampoines?

¿Què ha de canviar,

-les estructures

-o bé les persones?

Comencem per les persones.

Comencem per mi.

Comencem per tu.

Comencem per nosaltres.

Quin determini concret pensem prendre aquest Nadal?