Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Diumenge XXVI de durant l’any. Cicle B.
Barcelona, 27 de setembre de 2015.

Què és el primer i més important per Jesús?
Dins del grup dels seus seguidors, el primer i més important és: oblidar-se dels propis interessos i ambicions i posar-se a servir col·laborant en el seu projecte de fer un món més humà. 
Evidentment, això no resulta gens fàcil. 
Perquè, a vegades, en comptes d’ajudar fem mal.

És el que preocupa a Jesús: que entre els seus hi hagi qui escandalitzi a un d’aquests petits que creuen o que ho intenten. Que entre els cristians hi hagi persones que amb la seva manera d’actuar facin mal a creients més dèbils i trontollants. 
Jesús utilitza imatges extremadament dures per aconseguir que cadascú extirpi, arrenqui de la seva vida allò que s’oposa a l’estil de Jesús d’entendre i viure l’existència. 
Perquè el que aquí està en joc és entrar en el regne de Déu o bé quedar-ne exclòs. 
El llenguatge utilitzat aquí per Jesús és metafòric.

En concret: la mà és símbol de l’activitat i del treball.
Jesús utilitzava les seves mans per
–beneir
–curar
–tocar els exclosos segons la Llei.

És dolent, utilitzar les mans per
–ferir
–colpejar
–sotmetre o humiliar.

Per això diu Jesús: Si la teva mà et fa caure, talla-te-la i renuncia a actuar en contra de l’estil de Jesús. 

També els peus poden fer mal i perjudicar si ens porten per camins contraris a l’entrega i al servei.
Jesús caminava per estar ben a prop dels més necessitats i per buscar als que estaven perduts. 
Si el teu peu et fa caure, talla-te’l i abandona els camins errats que no ajuden a ningú a seguir a Jesús. 

Els ulls representen els desigs i aspiracions de la persona. Però, si no miren les persones amb l’amor i la tendresa amb què les mirava Jesús acabarem pensant només en el nostre propi interès egoista. 
Si el teu ull et fa caure arrenca-te’l i aprèn a mirar la vida de manera més evangèlica. 

¿Com se li va acudir a Jesús aquesta figura tràgica i, al mateix temps còmica, d’un home sense braç, coix i amb un sol ull entrant en la plenitud de la vida?
Què va experimentar la gent en sentir-lo parlar així?
Com podem reaccionar avui nosaltres? 

Per molt doloroses que siguin, si els cristians no fem opcions que assegurin la fidelitat màxima a Jesús, el seu projecte salvador no s’obrirà pas mai camí en el món. 
I nosaltres en serem
–els responsables
–i els culpables.