Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Diumenge primer de Quaresma. Cicle B
Barcelona, 22 de febrer de 2015

El primer que se’ns diu de Jesús un cop va ser batejat per Joan és que l’Esperit l’empenyia.
Jesús va ser un home portat per l’Esperit, no per altres interessos o apetències.

Cap a on el va conduir l’Esperit?
Cap al desert.
Què era el desert?
En aquells temps el desert era la ruptura total amb el sistema de vida i de societat que aleshores es vivia.

Jesús ha sigut decisiu en la història de la humanitat.
Ho ha sigut, sobretot, per la seva forma
– d’entendre la vida
– les relacions humanes
– el poder
– el valor del diner
– la importància dels pobres, dels últims, dels que pateixen.

I també ha sigut decisiu perquè va donar un gir copernicà
– a la religió
– i a la nostra idea sobre Déu.

I de seguida es va posar a dir que ja estava ben a prop el Regne de Déu.
Aquesta és la Bona Notícia.
Bona perquè anuncia una vida diferent, una societat diferent, una felicitat per a tothom, una esperança pels pobres, pels malalts, pels que pateixen, pels que ja han perdut tota esperança.
Déu sempre es deixa trobar pels que el busquen amb cor sincer. Això és la Quaresma: el retorn cap a Déu i cap a l’estimació dels germans: estimació verdadera, pràctica, operativa.

Com la rebem nosaltres aquesta Bona Notícia?
– amb la indiferència del tant se me’n dóna –i això seria molt greu–,
– o bé amb la gratitud del creient que se sap ben orientat –i això és motiu d’esperança estimulant i creativa?

Com la rebem la Bona Notícia del retorn cap a Déu i de l’estimació cap als germans?
Siguem de debò pràctics i concretem.