Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

5è Diumenge de Pasqua. Cicle C. 
Barcelona, 24 d’abril de 2016. 

Els cristians iniciaren la seva expansió en una societat en la que hi havia distints mots per expressar el que nosaltres, avui, anomenem amor.
La paraula més utilitzada era “philia” que servia per designar l’afecte cap a una persona propera i s’utilitzava per parlar de l’amistat, el carinyo o l’amor als parents i als amics. 
Es parlava també de “eros” per designar la inclinació o atracció plaent, l’amor passional o, senzillament, el desig orientat cap a qui ens produeix goig i satisfacció a nivell sexual. 
Els primers cristians abandonaren pràcticament aquesta terminologia i van posar de moda una altra paraula gairebé desconeguda: “agapé”, a la que donaren un contingut nou i original.

No volien que l’amor inspirat en Jesús es confongués amb qualsevol cosa de les que aleshores s’estilaven. 
D’aquí el seu gran interès en formular correctament el manament nou, l’amor: “Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres com jo us he estimat.”

Com és l’estil d’estimar de Jesús?
No hi ha humana manera de confondre’l.
Jesús no s’acosta a les persones buscant el seu propi interès o satisfacció, la seva seguretat o benestar. Jesús només s’interessa en
–fer el bé
–acollir
–regalar el millor que ell té
–oferir amistat franca
–ajudar a viure.

Ho recordaran així anys més tard en les primeres comunitats cristianes: “Va passar tota la seva vida fent el bé.”
Per això, l’amor de Jesús té un caràcter eminentment servicial. 

Jesús es posa al servei dels que més el poden necessitar.
Fa lloc en el seu cor i en la seva vida als que no tenen on caure, ni vius ni morts.
Defensa els dèbils i petits, els que no tenen cap mitjà ni cap poder per a defensar-se ells mateixos. 
Defensa els que no signifiquen res per a ningú.
S’apropa als que estan sols i desvalguts, als que no tenen a ningú. 

Què és l’habitual entre nosaltres?
És estimar als que ens aprecien i ens volen de veritat.
Som carinyosos i atents amb els nostres familiars i amics.
El més normal és viure indiferents cap els que sentim estranys i forasters del nostre petit món d’interessos.
Fins i tot sembla correcte viure refusant i excloent als que ens refusen i exclouen. 

Però, cal tenir ben clar que el que distingeix al seguidor de Jesús no és qualsevol mena d’amor. Sinó que, precisament aquest estil d’estimar consisteix en saber i voler apropar-se als que ens puguin necessitar. 
Aquest és el veritable amor.
L’altre, podrà ser comèdia, sexe o negoci. Però de cap manera autèntic amor.

Si féssim una radiografia a la nostra concreta manera d’estimar, què hi descobriríem?
Amor noble i generós envers l’altre o càlcul egoista per aprofitar-se’n?