Hi ha algú que se’ns ofereix proper i entranyable. Sagrada Família

Sagrada Família. Cicle C.
Barcelona, 27 de desembre de 2015.

Homes i dones acabem acostumant-nos a gairebé tot, menys a patir.
Peguy deia: “Hi ha una realitat pitjor que tenir una ànima perversa i és tenir una ànima acostumada.”

Per això no ens pot estranyar massa que la celebració del Nadal amarada, xopa de superficialitat i de consumisme embogit, gairebé ja no digui res de nou i creatiu a tants homes i dones d’ànima acostumada.
Ja no els sorprèn ni commou un Déu que se’ns ofereix com un nen.
Ho diu Saint Exupéry en el pròleg de El Petit Príncep: “Totes les persones grans, abans, han sigut nens, però molt poques ho recorden.”
Hem oblidat el que és ser nens. I se’ns oblida que la primera mirada de Déu, en apropar-se al món, ha sigut una mirada de nen.

Però aquesta és justament la gran notícia del Nadal. Déu és i segueix sent Misteri.
Però ara sabem que no és un ésser
–tenebrós
–inquietant
–temible
sinó algú que se’ns ofereix proper i entranyable des de la tendresa i transparència d’un nen.

I aquest és el missatge de Nadal.
Per a sortir a l’encontre d’aquest Déu
–hem de canviar el cor
–fer-nos nens
–néixer de bell nou
–recuperar la transparència
–obrir-nos confiats a la gràcia i al perdó.

Malgrat els nostres egoismes i mesquineses de gent gran, sempre hi ha, en el nostre cor, un racó en el que encara no hem deixat de ser nens.

Fem una mica de silenci al nostre entorn.
Apaguem el televisor.
Oblidem-nos:
de les presses
els nervis
els compromisos
les compres
els regals.

Escoltem dins nostre aquest cor de nen que encara no s’ha tancat a la possibilitat d’una vida més sincera i més confiada en Déu. I més amable i fraterna envers els altres.
És ben possible que escoltem una crida a renéixer
–renéixer a una nova fe
–una fe que ens rejoveneixi
–que no ens reclogui en nosaltres mateixos
–una fe que ens obri als altres
–una fe que no receli, sinó que confiï
–una fe que no entristeixi, sinó que il·lumini
–una fe que no tingui por, sinó que estimi
a cor obert
a ment clara
a voluntat lliure
a esperit generós.

Sempre disposat
a l’esmena
a l’ajuda
a la solidaritat
a la convivència
a l’alegria
al bon humor.

¡Com canviaria la fesomia i la felicitat de les nostres famílies si ens regíssim cada dia per aquests principis!