Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Any Nou. Solemnitat de la Mare de Déu. Cicle B
Barcelona, 1 de gener de 2015

Si Maria és la mare de Déu –el primer que ens diu l’Església en començar l’any nou– és que Déu té mare. 
I la té perquè Déu se’ns dóna a conèixer i se’ns fa present en Jesús.
Què vol dir això?
Que en Jesús, Déu s’ha humanitzat, s’ha despullat de la seva importància, del seu poder i de la seva glòria. Déu s’ha fet com un de tants.

El primer que aprenem aquest any és que Déu no vol importàncies. Déu no vol categories. Déu no vol pedestals de glòria que separen, distingeixen, divideixen, allunyen i, fins i tot, enfronten i maten.
Déu és el primer que dóna exemple d’aquest abaixament, d’aquesta simplicitat, d’aquesta germanor entranyable.
I ens diu que el camí per ser com Ell vol no és fer-nos déus, sinó humanitzar-nos. Ser més humans. Ser més tractables. Ser més compassius.

Déu en Jesús va tenir una mare. Una humil i senzilla dona de Natzaret.
Ella va educar Jesús en la sensibilitat, bondat, fortalesa i també en la llibertat.
Gran dona. Gran Mare.

Aprenguem de la seva senzillesa.
Aprenguem de la seva humanitat.
Aprenguem de la seva fortalesa.
Aprenguem de la seva llibertat.

Com concretar-ho tot això?
Suggereixo vàries línies d’acció:

1r. Aprenguem de la seva senzillesa sense cap mena de vana pretensió ni ridícula vanitat i sense fer-se l’important o, encara pitjor, l’imprescindible. Els cementiris estan plens de gent que, en el seu dia, es tenien tontament per imprescindibles. I ja veieu què en queda: pols anònima i oblidada.

2n. Aprenguem de la seva humanitat solidaritzant-nos i compartint els patiments dels altres, fent-ho ben generosos de cor i festius de sa optimisme. El somriure és gratuït: no costa res.

3r. Aprenguem de la seva fortalesa disposats a plantar cara als destorbs i maltempsades sense queixar-nos ni protestar com si fóssim criatures malcriades, estúpides i egoistes.

4t. Aprenguem de la seva llibertat exercitant-la de cara a les causes nobles, generoses i solidàries amb veritable esperit d’ajuda, de col·laboració i de sacrifici personal sempre que convingui i actuant gratuïtament, és a dir: sense esperar que ens ho agraeixin, perquè els homes són ingrats. Però Déu, no.

Que tots plegats contribuïm a tenir un bon any:
– ajudant en comptes de destorbar
– compartint en comptes d’acaparar egoistament
– pregant cada dia pels vius i pels morts en comptes de passar pàgina i oblidar com uns veritables irresponsables i desagraïts.