Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Diumenge XXVI de durant l’any. Cicle A
Barcelona, 28 de setembre de 2014

La paràbola de Jesús és breu i clara. No admet cap ambigüitat.
Un pare envia els seus fills a treballar a la seva vinya.
El primer li respon: No vull anar-hi. Però després se’n penedeix i hi va.
El segon li diu: Ara mateix hi vaig. Però després no hi va.
Jesús pregunta: “Quin dels dos va fer la voluntat del pare?”

La paràbola adreçada als sacerdots i dirigents religiosos d’Israel és una forta crítica als professionals de la religió que contínuament tenen en els seus llavis el nom de Déu però, acostumats a la religió, acaben per oblidar o ser insensibles a la verdadera voluntat del Pare del Cel.

Segons Jesús, el que Déu vol és que els seus fills i filles visquin des d’ara una vida digna i feliç.
Aquest és sempre el criteri correcte per actuar segons la voluntat divina.
– Si algú ajuda les persones a viure,
– si tracta a tots amb respecte i comprensió,
–si contagia confiança i contribueix a una vida més humana, aquest o aquesta estan fent el que desitja Déu.

Jesús adverteix moltes vegades als escribes, lletrats, sacerdots i dirigents religiosos d’un dels perills que amenacen als professionals de la religió:
– parlen molt de Déu
– creuen saber-ho tot d’Ell
– prediquen en el seu nom la Llei, l’ordre, la moral, etcètera.
Poden ser persones diligents però poden acabar fent la vida de les persones més dura i penosa del que ja és.

Segurament que no és mala voluntat ni dolenteria premeditada. Però hi ha una manera d’entendre la religió que certament no contribueix a crear una vida més plena i digna.
Hi ha persones molt religioses que:
– acusen
– amenacen
– i fins i tot, condemnen en nom de Déu sense desvetllar mai en el cor de ningú el desig d’una vida més elevada.

En aquesta forma d’entendre la religió
– tot sembla estar en ordre
– tot és perfecte
– tot s’ajusta a la Llei. Però, al mateix temps, tot és fred i rígid. I res convida a la vida.

En acabar la paràbola, Jesús hi afegeix aquestes paraules terribles: “Els publicans i les prostitutes us van al davant en el camí del regne del Cel.”
Què vol dir això?
Vol dir que:
– els exclosos oficialment de l’ideal religiós
– els que no saben com posar ordre en la seva vida
– els que aparentment tenen poc a veure amb Déu
aquests estan més a prop de Déu que els teòlegs i els capellans.
Per què?
Perquè entenen i acullen millor la comprensió i la bondat de Déu amb tothom.

Com entenem i com acollim nosaltres la comprensió i la bondat de Déu amb tothom?
A qui comprenem?
Com exercim la nostra bondat?