Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Diumenge XXIV de durant l’any. Cicle A
Barcelona, 14 de setembre de 2014

Avui, festa de l’Exaltació de la Santa Creu.

No us sona a bogeria aquest enunciat?

Pot qualificar-se de Sant un objecte de tortura i de mort com és la creu?
Quina lògica és aquesta?

Partim de la base de què en l’amor no hi ha lògica humana que valgui.

Doncs, què hi ha? Hi ha:

-entrega personal màxima
-lliurament plenari d’un mateix
-abnegació sense límits

I si el que estima és Déu, tot això s’eleva a la categoria d’Infinit humanament inexplicable, misteri de misteris, amor exquisit, amor diví.

Jesucrist, com la serp en el desert, ha estat enlairat en la creu i per això mateix pot ser objecte de les nostres mirades agraïdes.

Però no n’hi ha prou de mirar el Crist.

La fe que Ell institueix i porta a terme té per finalitat suprema obtenir-nos la Vida Eterna.

Amb aquesta certesa i força podem continuar la cursa salvadora iniciada en el baptisme. I com més avancem, més entrarem en la lluita de mort i vida que fou la lluita del Crist en el món.

Aquesta lluita troba un conflicte paral·lel entre fe i descreença perquè el Fill de Déu és signe de contradicció.

Davant la creu de Jesús, la humanitat es divideix

-els uns hi troben la salvació, la vida, la resurrecció.

Els altres, un escàndol.

Però la creu és motiu de salvació per a tothom.

Jesucrist ha vingut a reunir els fills de Déu dispersos, ha vingut a salvar el món. Per això ha estat enviat.

No per condemnar-lo.

La nostra fe cristiana és participació activa en la seva obra de Salvació.

I, com s’ha de concretar això?

Mireu: sobren totes les paraules si no hi ha, per part dels creients, ajuda real als qui pateixen.

És això el que fem nosaltres en el dia a dia de la nostra existència?

Ho fem o no ho fem?