Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

El Papa Francesc: el pecador pot esdevenir sant, el corrupte no.

Vigilar cada dia per no acabar lluny del Senyor. És la invitació de Francesc en la seva homilia a la missa d'aquest matí a Casa Santa Marta. El Papa parla del risc, al que tots estem exposats, de l’afebliment del cor.

David és sant, malgrat que fos pecador, el gran i savi Salomó és rebutjat pel Senyor perquè s’ha corromput. Una aparent paradoxa sobre la qual el Papa Francesc centra la seva homilia a la matinada d'avui a la Casa Santa Marta. La lectura proposada per la litúrgia, tracta del primer Llibre dels Reis, parla de Salomó i de la seva desobediència. "Hem sentit alguna cosa una mica estranya", Francesc immediatament comenta: "El cor de Salomó no es va mantenir íntegre amb el Senyor, el seu Déu, com el cor de David, el seu pare".

El problema de l’afebliment del cor

I  explica que és estrany perquè de Salomó no sabem que hagi fet grans pecats, sempre estava equilibrat, mentre que de David en sabem que ha tingut una vida difícil, que fou un pecador. No obstant David és sant, i es diu de Salomó que el seu cor "s'ha desviat del Senyor". Ell que havia estat elogiat pel Senyor quan havia demanat prudència per governar en lloc de riqueses. Com s’explica això? – es pregunta el Papa. És perquè quan David sap que ha pecat, cada vegada demana perdó, mentre que Salomó, de qui tot el món en parlava bé i que fins i tot la Reina de Saba el volia veure, s'havia allunyat del Senyor per seguir altres déus, però no se n’havia adonat.

I aquí està el problema de l’afebliment del cor. Quan el cor comença a aflaquir-se, no és com una situació de pecat: fas un pecat, te n'adones immediatament: "Jo he fet aquest pecat", és clar. L’afebliment del cor és un camí lent, que llisca poc a poc,  poc a poc, poc a poc ... I Salomó, adormit en la seva glòria, en la seva fama,  comença a fer aquest camí.

Salomó va acabar tranquil·lament corrupte.

Paradoxalment, "és millor la claredat d'un pecat que l’afebliment del cor", diu Francesc, "el gran rei Salomó va acabar corrupte: tranquil·lament  corrupte, perquè el  cor se li havia afeblit".

I un home i una dona amb un cor feble o afeblit és una dona, un home derrotat. Aquest és el procés de molts cristians, molts de nosaltres. "No, jo no faig grans pecats". Però, com és el teu cor? És fort? Et mantens fidel al Senyor o tu rellisques lentament?

Mira cada dia el teu propi cor

El drama de l’afebliment del cor pot passar a tots nosaltres en la vida. Què s’ha de fer llavors? Francesc respon: Vigilància. Vigilar el teu propi cor. Estar atents al que succeeix  en el teu propl cor "i conclou: David és sant. Era pecador. Un pecador  pot esdevenir sant. Salomó ha estat rebutjat perquè era corrupte. Un corrupte no pot esdevenir sant. I a la corrupció s’hi arriba pel camí de l’afebliment del cor. Vigilància. Cada dia vigila el cor. Com està el meu cor, la relació amb el Senyor. I gaudeix  la bellesa i l'alegria de la fidelitat.

Traducció per Pere Prat Serra