"El viatge apostòlic a Corea el resumeixo en tres paraules: memòria, esperança i testimoniatge"

Audiència general del Papa Francesc a la plaça de Sant Pere del Vaticà. Dimecres 20 d'agost de 2014

Estimats germans i germanes, bon dia!

Fa uns dies vaig fer un viatge apostòlic a Corea i ara, juntament amb vosaltres, dono gràcies al Senyor per aquest gran regal. He tingut l'oportunitat de visitar una església jove i dinàmica, fonamentada en el testimoniatge dels màrtirs, i animada per un esperit missioner en un país on es troben les antigues cultures asiàtiques i la perenne novetat de l'Evangeli: ambdues realitats es troben.

Desitjo tornar a expressar la meva gratitud als meus estimats germans bisbes de Corea, a la presidenta de la República, així com a les altres autoritats i tots els qui han treballat durant la meva visita, per fer-la possible.

La importància d'aquest viatge apostòlic es pot resumir en tres paraules: memòria, esperança, i testimoniatge.

La República de Corea és un país que ha tingut un notable i ràpid desenvolupament econòmic. La seva gent és molt treballadora, disciplinada, ordenada; ells han sabut mantenir la força heretada dels seus avantpassats.

En aquesta situació, l'Església és el custodi de la memòria i l'esperança: és una família espiritual en què els adults transmeten als joves la torxa de la fe rebuda dels ancians; la memòria dels testimonis del passat esdevé un nou testimoniatge en el temps present i una esperança per al futur. En aquesta perspectiva, es poden rellegir els dos esdeveniments principals d'aquest viatge: la beatificació de 124 màrtirs coreans, que s’ajunten ara als sants ja canonitzat fa 30 anys per Sant Joan Pau II; i la trobada amb els joves, amb motiu de la VI Jornada de la Joventut Asiàtica.

El jove és sempre una persona que cerca quelcom que valgui la pena viure; el màrtir dóna testimoniatge d'alguna cosa, o millor dit d’ Algú per qui val la pena lliurar la vida. Aquesta realitat és l'amor de Déu, que es va encarnar en Jesús, el Testimoni del Pare. En els dos moments del viatge dedicats als joves, l'Esperit del Senyor Ressuscitat ens ha omplert de joia, però també de l’esperança que els joves duran als seus països, amb la qual cosa faran tant de bé!

L'Església a Corea també conserva la memòria de la funció primordial que els laics han de tenir, tant en l’albada de la fe com en l'obra de l'evangelització. En aquesta terra, de fet, la comunitat cristiana no va ser fundada pels missioners, sinó per un grup de joves coreans en la segona meitat del segle XVIII. Ells estaven fascinats per alguns textos cristians; per això, els van estudiar a fons i els va prendre com a regla de vida. Un d'ells va ser enviat a Beijing per rebre el baptisme i després, aquest laic va batejar els seus companys. A partir d'aquest primer grup es va desenvolupar una gran comunitat, que des del principi i durant gairebé un segle van patir persecució violenta, amb milers de màrtirs. Per tant, l'Església a Corea va ser fundada en la fe, en l’activitat missionera i en el martiri dels fidels laics.

Els primers cristians coreans es van proposar prendre com a model per a llur activitat la comunitat apostòlica de Jerusalem, bo i practicant l'amor fratern que supera tota diferència social. Per això, he engrescat als cristians d'avui a ser generosos en compartir amb els pobres i els exclosos, d'acord amb l'Evangeli de Sant Mateu: "Tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, m’ho fèieu a mi"(Mt 25, 40).

Estimats germans, en la història de la fe a Corea és veu com Crist no anul·la pas les cultures, no suprimeix la marxa dels pobles, els quals al llarg dels segles i mil·lennis cerquen la veritat i procuren practicar l'amor a Déu i al proïsme. Crist no elimina allò que és bo, sinó que més aviat ho porta a bon terme.

No obstant això, el que Crist combat i venç és el mal, que és el que sembra discòrdia entre home i home, entre poble i poble; el mal és el que genera l'exclusió a causa de la idolatria del diner, el que sembra el verí del no-res en els cors dels joves. Sí, Jesucrist ha lluitat i ha vençut amb el seu sacrifici d'amor. I si romanem en Ell, en el seu amor, també nosaltres, com els màrtirs, podrem viure i ser testimonis de la seva victòria. Amb aquesta fe, hem pregat; ara també ho fem, preguem perquè tots els fills de la terra de Corea que pateixen les conseqüències de les guerres i divisions, siguin capaços d’acomplir un camí de fraternitat i reconciliació.

Aquest viatge ha estat il·luminat per la festa de l'Assumpció de Maria al Cel. Des de dalt del Cel, on Ella regna amb Crist, la Mare de l'Església acompanya el camí del poble de Déu, sosté els passos més fatigosos, consola aquells que passen per les proves i obra l’horitzó de l'esperança. Que per a la seva materna intercessió, el Senyor beneeixi sempre el poble coreà, els atorgui la pau i la prosperitat; i que també beneeixi l'Església en aquesta terra, perquè sigui fecunda i plena de la joia de l'Evangeli.

Traducció: Xavier Bordas –Catalunya Religió