Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Audiència General 6 de febrer 2019

Estimats germans i germanes, bon dia!

Els darrers dies he fet un breu Viatge Apostòlic als Emirats Àrabs Units. Un Viatge breu però molt important que, relacionant-lo amb la reunió del 2017 a Al-Azhar, a Egipte, ha escrit una nova pàgina en la història del diàleg entre el Cristianisme i l’Islam i en els esforços per promoure la pau en el món sobre la base de la fraternitat humana.

Per primera vegada un Papa ha anat a la península aràbiga. I la Providència ha volgut que fos un Papa que es diu Francesc, 800 anys després de la visita de sant Francesc d’Assís al sultà al-Malik al-Kamil. Sovint he pensat durant aquest viatge en sant Francesc: m’ha ajudat a mantenir en el cor l’Evangeli, l’amor de Jesucrist, vivint els diferents moments de la visita; l’ Evangeli de Crist era present en el meu cor, la pregària al Pare per tots els seus fills, especialment pels més pobres, per les víctimes de les injustícies, de les guerres, de la misèria…; la pregària perquè el diàleg entre el Cristianisme i l’Islam sigui un factor decisiu per la pau en el món actual.

Agraeixo sincerament el Príncep de la Corona, el President, el Vicepresident i totes les Autoritats dels Emirats Àrabs Units, que m’han acollit amb gran cortesia. Aquest país ha crescut molt en les últimes dècades: s’ha convertit en una cruïlla entre Orient i Occident, un “oasi” multi-ètnic i multi-religiós, i per tant un lloc adequat per promoure la cultura de la trobada. Expresso un agraïment profund al Bisbe Paul Hinder, Vicari Apostòlic de l’Aràbia del Sud, que ha preparat i organitzat l’esdeveniment per a la comunitat catòlica, i el meu “gràcies” s’estén amb afecte als sacerdots, als religiosos i als laics que animen la presència cristiana en aquella terra.

He tingut l’oportunitat de saludar el primer sacerdot – de noranta anys – que va anar a fundar tantes comunitats. Assegut en una cadira de rodes, cec, però el somriure no cau dels seus llavis, el somriure d’haver servit al Senyor i d’haver fet tant de bé. He saludat també un altre sacerdot de noranta anys d’edat – però aquest camina i segueix treballant. Bravo! – i tants sacerdots que estan al servei de les comunitats cristianes de ritu llatí, de ritu siro-malabarès, siro-malankarès, de ritu maronita que vénen del Líban, de la Índia, de les Filipines i d’altres Països.

A més dels discursos, a Abu Dhabi s’ha fet un pas més: el Gran Imam d’Al-Azhar i jo hem signat el Document sobre la Fraternitat Humana, en el qual hem afirmat junts la vocació comuna de tots els homes i dones de ser germans pel fet de ser fills i filles de Déu, condemnem tota forma de violència, especialment la que té motivacions religioses, i ens comprometem a difondre en el món els valors autèntics i la pau. Aquest document s’estudiarà en les escoles i en les universitats de diversos països. Us recomano que el llegiu, que el comprengueu, perquè dona molta empenta per progressar en el diàleg sobre la fraternitat humana.

En una època com la nostra, en què la temptació de veure un xoc entre la civilització cristiana i la islàmica és forta, i també de considerar les religions com a font de conflicte, hem volgut donar un signe més clar i decisiu, que en el seu lloc és possible trobar-se, és possible respectar-se i dialogar, i que, malgrat la diversitat de cultures i de tradicions, el món cristià i l’islàmic aprecien i protegeixen valors comuns: la vida, la família, el sentit religiós, el respecte als ancians, l’educació dels joves, i d’altres.

Als Emirats Àrabs Units hi viuen més d’un milió de cristians: treballadors de diversos països asiàtics. Ahir al matí em vaig trobar amb una representació de la comunitat catòlica en la Catedral de Sant Josep a Abu Dhabi – un temple molt senzill – i després, després d’aquesta reunió, vaig celebrar per tots. N’eren tants! Diuen que entre els que hi havia dintre de l’estadi, que té capacitat per 40 mil persones, i els que eren davant de les grans pantalles fora de l’estadi, érem 150 mil! He celebrat l’Eucaristia en l’estadi de la ciutat, anunciant l’Evangeli de les Benaurances. En la Missa, concelebrada amb els Patriarques, els Arquebisbes Majors i els Bisbes presents, hem resat de manera particular per la pau i la justícia, amb una especial intenció per l’Orient Mitjà i el Iemen.

Estimats germans i germanes, aquest Viatge forma part de les “sorpreses” de Déu. Per tant lloem-lo a Ell i la seva providència, i resem perquè les llavors sembrades donin fruit segons la seva santa voluntat.

Traducció de Josep M. Torrents Sauvage