Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

 

 

Aquest matí a la missa a la Casa de Santa Marta el Papa ens posa en alerta del pecat de la murmuració, "el nostre pa de cada dia" a nivell personal, familiar, parroquial, diocesà i social, i recorda que la lògica de l'Evangeli és contrària a la lògica del món

El testimoniança la murmuració i la pregunta. Són les tres paraules en què el Papa Francesc tracte aquest matí en l'homilia de la missa a la Casa Santa Marta. La reflexió pateix de l'Evangeli d'avui, Lluc (15,1-10), que s'inicia precisament en testimoni que Jesús dona: se li acosten escribes i fariseus per escoltar-lo -murmuren escribes i fariseus- menja amb ells.

El testimoniatge fa créixer l'Església

Primer de tot, hi ha la testimoniança de Jesús, "una cosa nova per aquell temps", assenyala el Papa Francesc, "perquè anar amb els pecadors et feia impur, com tocar un leprós." Per aquest motiu, els doctors de la llei se n’allunyaven. Francesc assenyala, per tant, que "la testimoniança mai en la història era còmode ja sigui per als testimonis, -moltes vegades ho paguen amb el martiri- ja sigui pels poderosos". Testimoniar és trencar un hàbit, una manera de ser ... Trencar-lo per fer-ho millor, canviar-lo. Per això, l'Església va endavant per testimoniances. El que atrau és la testimoniança, no són les paraules que s’hi ajunten, sinó que és la testimoniança que  i fa créixer l'Església. I Jesús dona testimoniança. És una cosa nova, però no tan nova perquè la misericòrdia de Déu també hi era en l'Antic Testament. Ells no ho han entès mai, -aquests doctors de la llei-, què significava: "Misericòrdia vull i no sacrificis". Ho llegien, però no  entenien què era la misericòrdia. I Jesús amb la seva manera d'actuar, proclama aquesta misericòrdia amb la testimoniança. La testimoniança - reitera el Papa - "sempre trenca un hàbit" i també "et posa en perill".

En comptes de resoldre una situació conflictiva, es murmura,

La testimoniança de Jesús provoca, de fet, la murmuració. Els fariseus, els escribes,i els doctors de la llei deien; “Aquest acull els pecadors i menja amb ells” No deien<. <però mira aquest home sembla bo perquè mira de convertir els pecadors”. Un comportament que consisteix en fer sempre “un comentari negatiu per destruir la testimoniança”.”Aquest pecat de murmuració és quotidià ja sigui petit ja sigui gran”, fa notar Francesc mirant en la pròpia vida, ens podem trobar que murmurem “perquè no ens agrada aquell o l’altre” i en comptes de dialogar o “buscar de resoldre una situació conflictiva, d’amagat murmurem, sempre en veu baixa, perquè no es te la valentia de parlar clar”. Així succeeix també, “en les associacions petites”, “en la parròquia”. Quant es murmura en la parròquia? Per tantes coses”, diu el Papa posant en evidència que quan hi ha “una testimoniança que no ens agrada o una persona que no ens agrada, tot seguit es desplega la murmuració:

“I en diòcesis? Les baralles “intradiocesanes” ... Les baralles internes de les diòcesis;  vosaltres coneixeu això. I també en la política. I això és lleig. Quan un govern no és honest mira d’embrutar els adversaris amb la murmuració, Ja sigui difamació, calúmnia, sempre ho busca.Vosaltres que coneixeu bé els governs dictatorials, perquè ho heu viscut, què fa un govern dictatorial? S’apodera en primer lloc dels mitjans de comunicació amb una llei i d’allà, comença a murmurar, empetitir tots el que pel govern són un perill. La murmuració és el nostre pa de cada dia ja sigui a nivell personal, familiar, parroquial, diocesà, social...

La pregunta de Jesús

Es tracta -encara subratlla el Papa- "d’una escapatòria per no mirar la realitat, per no permetre que la gent pensi". Jesús ho sap, però és bo i "en lloc de condemnar-los amb la murmuració", fa una pregunta. "Utilitza el mateix mètode que utilitzen ells", és a dir fer preguntes. Ells ho fan per posar a prova Jesús "amb mala intenció", "per fer-lo caure": per exemple, amb preguntes sobre els impostos que es paguen a l'imperi o el repudi de la pròpia esposa. Jesús usa el mateix mètode ,”però,-adverteix Francesc-, després veurem la diferència". Jesús els diu: "Qui d’entre vosaltres, si té un centenar d'ovelles i en perd una, no deixa les noranta-nou al desert i va a la recerca de la perduda, fins que la troba?", Com ens recorda l'Evangeli d'avui. I "el normal seria que ells pensessin", en canvi fer el càlcul: "en tinc 99", n’he perdut una, "la posta de sol comença, és fosc":

"Deixem perdre aquesta i en el conjunt anirem a guanya i pèrdues i salvem aquestes". Aquesta és la lògica farisaica. Aquesta és la lògica dels doctors de la llei. "Qui entre vosaltres?", I ells escullen el contrari de Jesús. Per això no van a parlar amb els pecadors, no van als publicans, no hi van perquè: "És millor no embrutar-se amb aquesta gent, és un risc. Conservem els nostres ". Jesús és intel·ligent en fer-los la pregunta: entra en la seva casuística, però els deixa en una posició diferent de la correcta. "Quin de vosaltres?". I ningú diu: "Sí, és cert", però tots: "No, no, jo no ho faria". I per això són incapaços de perdonar, de ser misericordiosos, de rebre.

La lògica de l'evangeli contrària a la lògica del món

Finalment, el Papa encara recorda les tres paraules sobre les quals s'ha articulat la seva reflexió: "la testimoniança", que és provocadora, "que fa créixer l'Església", "el murmurar" que és "com un guarda del meu interior perquè la testimoniança  no em faci mal ", i" la pregunta "de Jesús. Francesc també recorda una altra paraula: l'alegria, la festa, que aquesta gent no coneix:" tots aquells que segueixen el camí dels doctors de la llei no coneixen l'alegria de Evangeli ", subratlla el Papa que conclou dient:" Que el Senyor ens faci entendre aquesta lògica de l’Evangeli contrària a la lògica del mon.

Traducció de Pere Prat Serra