Som fills de Déu

Audiència General 8 de setembre 2021

Germans i germanes, bon dia!

Continuem el nostre camí d’aprofundiment de la fe – de la nostra fe – a la llum de la Carta de Sant Pau als Gàlates. L’Apòstol insisteix amb aquells cristians perquè no oblidin la novetat de la revelació de Déu que els ha estat anunciada. En ple acord amb l’evangelista Joan (cf. 1 Jn 3,1-2), Pau subratlla que la fe en Jesucrist ens ha permès convertir-nos realment en fills de Déu i també en els seus hereus. Nosaltres cristians sovint donem per descomptat aquesta realitat de ser fills de Déu. En canvi és bo recordar sempre el moment en què ens hi vàrem convertir, el del nostre bateig, per viure amb més consciència el gran do que hem rebut.

Si avui us preguntés: quina va ser la data del vostre baptisme?, em sembla que de mans alçades no n’hi hauria moltes. I en canvi és la data en què hem estat salvats, és la data en què ens vàrem convertir en fills de Déu. Ara, aquells que no la saben que ho preguntin al padrí, a la padrina, al pare, a la mare, a l’oncle, a la tieta: “Quan vaig ser batejat? Quan vaig ser batejada?”; i recordeu cada any aquella data: és la data en què hem estat fets fills de Déu. D’acord? Ho fareu? [responen: sí!] És un “sí” així, eh? [riuen] Continuem…

De fet, una vegada que ha «arribat la fe» en Jesucrist (v. 25), es crea la condició radicalment nova que condueix a la filiació divina. La filiació de què parla Pau ja no és la general que implica tots els homes i les dones com a fills de l’únic Creador. El passatge que hem escoltat afirma que la fe ens permet ser fills de Déu «en Crist» (v. 26): aquesta és la novetat. És aquest “en Crist” que fa la diferència. No només fills de Déu, com tots: tots els homes i dones som fills de Déu, tots, sigui quina sigui la religió que tinguem. No. Però “en Crist” és el que marca la diferència en els cristians, i això només passa en la participació de la redempció de Crist i en nosaltres comença amb el sagrament del baptisme. Jesús s’ha convertit en el nostre germà, i amb la seva mort i resurrecció ens ha reconciliat amb el Pare. Qui acull Crist amb fe, pel baptisme està “revestit” d’Ell i de la dignitat filial (cf. v. 27).

Sant Pau en les seves Cartes fa referència diverses vegades al baptisme. Per a ell, ser batejats equival a prendre part de manera efectiva i real en el misteri de Jesús. Per exemple, en la Carta als Romans arribarà fins i tot a dir que pel baptisme, hem mort amb Crist i estem sepultats amb Ell per poder viure amb Ell (cf 6,3-14). Morts amb Crist, enterrats amb Ell per poder viure amb Ell. I aquesta és la gràcia del baptisme: participar de la mort i resurrecció de Jesús. El baptisme, per tant, no és només un ritu exterior. Tots els qui el reben queden transformats en profunditat, en l’ésser més íntim, i posseeixen una vida nova, precisament la que els permet d’adreçar-se a Déu i invocar-lo amb el nom d’“Abbà”, és a dir “papà”. “Pare”? No, “papà” (cf. Gal 4,6).

L’Apòstol afirma amb molta audàcia que amb el baptisme és rep una identitat totalment nova, que preval sobre les diferències que hi ha a nivell ètnic-religiós. És a dir, ho explica així: «no hi ha Jueu ni Grec»; i també en l’aspecte social: «no hi ha ni esclau ni lliure; no hi ha homes ni dones» (Gal 3,28). Sovint es llegeixen massa de pressa aquestes expressions, sense captar-ne el valor revolucionari que tenen. Per a Pau, escriure als Gàlates que en Crist “no hi ha Jueu ni Grec” equivalia a una autèntica revolució en el terreny ètnic-religiós. El Jueu, pel fet de pertànyer al poble escollit, era privilegiat sobre el pagà (cf Rm 2,17-20), i el mateix Pau ho afirma (cf Rm 9,4-5). No és d’estranyar, doncs, que aquest nou ensenyament de l’Apòstol pugui semblar herètic. “Però com, tots iguals? Som diferents!”. Sona una mica herètic, no? També la segona afirmació, entre “lliures” i “esclaus”, obre perspectives impactants. Per a la societat antiga era vital la distinció entre esclaus i ciutadans lliures. Aquests gaudien de tots els drets per llei, mentre que als esclaus no se’ls reconeixia ni la dignitat humana. Això també passa avui: tanta gent en el món, tanta, milions, que no tenen dret a menjar, no tenen dret a l’educació, no tenen dret al treball: són els nous esclaus, són els que estan a les perifèries, que són explotats per tothom. Encara avui hi ha esclavitud. Pensem una mica en això. Nosaltres neguem a aquesta gent la dignitat humana, són esclaus. Així finalment, la igualtat en Crist supera la diferència social entre els dos sexes, estableix una igualtat revolucionària entre home i dona que cal reafirmar també avui. Cal reafirmar-ho encara avui. Quantes vegades nosaltres sentim expressions que menyspreen les dones! Quantes vegades hem sentit: “Però no, no feu res, [són] coses de dones”. Però mira que l’home i la dona tenen la mateixa dignitat, i en la història, encara avui, hi ha una esclavitud de les dones: les dones no tenen les mateixes oportunitats que els homes. Hem de llegir el que diu Pau: som iguals en Crist Jesús.

Com es pot veure, Pau afirma la profunda unitat que hi ha entre tots els batejats, sigui la que sigui la condició a la qual pertanyen, ja siguin homes o dones, iguals, perquè cadascun d’ells, en Crist, és una nova criatura. Tota distinció esdevé secundària respecte a la dignitat de ser fills de Déu, que amb el seu amor aconsegueix una igualtat veritable i substancial. Tots, a través de la redempció de Crist i el baptisme que hem rebut, som iguals: fills i filles de Déu. Iguals.

Per tant, germans i germanes, estem doncs cridats d’una manera més positiva a viure una nova vida que troba en la filiació amb Déu la seva expressió fundacional. Iguals perquè fills de Déu, i fills de Déu perquè ens ha redimit Jesucrist i hem entrat en aquesta dignitat mitjançant el baptisme. És decisiu també per a tots nosaltres redescobrir la bellesa de ser fills de Déu, de ser germans i germanes entre nosaltres perquè estem inserits en el Crist que ens ha redimit. Les diferències i els contrastos que creen separació no haurien de ser presents entre els creients en Crist. I un dels apòstols, en la Carta de Jaume, diu així: “Aneu en compte amb les diferències, perquè vosaltres no sou justos quan en l’assemblea (és a dir en la Missa) entra un que porta un anell d’or, va ben vestit: ‘Ah, endavant, endavant!’, i el fan seure al primer lloc. Després n’entra una altre que, pobret, amb prou feines es pot vestir i es veu que és pobre, pobre, pobre: ‘sí, sí, queda’t allà al fons’”. Aquestes diferències les fem nosaltres, moltes vegades de manera inconscient. No, som iguals. La nostra vocació és més aviat la de fer concreta i evident la crida a la unitat de tot el gènere humà (cf. Conc. Ecum. Vat. II, Const. Lumen gentium, 1). Tot el que exacerba les diferències entre les persones, causant sovint discriminacions, tot això, davant de Déu, ja no té consistència, gràcies a la salvació realitzada en Crist. L’important és la fe que actua seguint el camí de la unitat indicat per l’Esperit Sant. I la nostra responsabilitat és caminar decididament per aquest camí de la igualtat, però la igualtat que es basa i que ha estat feta per la redempció de Jesús.

Gràcies. I no us n’oblideu, quan torneu a casa: “Quan vaig ser batejada? Quan vaig ser batejat?”. Pregunteu-ho per tenir sempre present aquella data. I també celebreu-ho quan sigui el dia. Gràcies.

Traducció: Josep M. Torrents