“Si tu no estàs atent al teu cor, mai sabràs si Jesús et visita o no”

Homilia del papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dijous 17 de novembre de 2016

Jesús plora per Jerusalem. Partint d'aquest fet l’homilia del papa n’explica el motiu. Jesús plora perquè recorda la història de "seu poble". D'una banda aquesta amor de Déu "sense mida" i de l'altra "la resposta egoista del poble, desanimada, adúltera, idolàtrica": un " amor boig de Déu pel seu poble", diu Francesc, "semblaria una blasfèmia, però no ho és". El papa es refereix als passatges dels profetes Osees i Jeremies, quan expressen l'amor de Déu per Israel. Una altra vegada en l'Evangeli d’avui Jesús lamenta també: "perquè no has reconegut el moment en què has estat visitada":

"És això que fa mal al cor de Jesucrist, aquesta història d’infidelitat, aquesta història de no reconèixer la tendresa de Déu, l'amor de Déu, d’un Déu enamorat que et busca, busca que també tu siguis feliç. Jesús veu en aquell moment el que li esperava com a Fill. I plora... ‘Perquè aquest poble no ha reconegut el moment en què ha estat visitat'. Aquest drama no succeeix només en la història i en Jesús s’ha acabat. És el drama de cada dia. És també el meu drama. Cadascú de nosaltres pot dir: ‘Jo sé reconèixer el moment en què he estat visitat? Déu em visita?'".

El papa assenyala que abans d'ahir la Litúrgia feia referència a tres moments de la visita de Déu: per corregir, per entrar en diàleg amb nosaltres, i "per invitar-se a casa nostra". Quan Déu vol corregir, invita a canviar de vida. Quan vol parlar amb nosaltres diu: "Jo truco a la porta i crido. Obre’m!". I a Zaqueu, per fer-se convidat a la seva casa, li diu que baixi. Francesc demana que ens preguntem com és el nostre cor, que "fem un examen de consciència, per preguntar-nos si "sé escoltar les paraules de Jesús" quan truca "a la meva porta", i diu: "Esmena’t". Cadascú de fet corre un perill:

"Cada un de nosaltres pot caure en el mateix pecat del poble d'Israel, el mateix pecat de Jerusalem: no reconèixer el moment en el qual hem estat visitats. I cada dia el Senyor ens visita, cada dia truca a la nostra porta. Però hem d'aprendre a reconèixer això, per no acabar en aquella situació tan dolorosa: 'Com més t’estimava, quan més el cridava, més t'allunyaves de mi'. 'Però no, jo estic segur, tinc les meves coses... jo vaig a missa, estic segur...’. Tu fas cada dia un examen de consciència sobre això? Cada dia el Senyor m’ha visitat? He sentit aquesta invitació, alguna inspiració a seguir-lo més de prop, per fer una obra de caritat, per pregar una mica més? No ho sé, tantes coses a les que el Senyor ens invita per trobar-se amb nosaltres".

Per al papa, és per tant fonamental reconèixer quan som "visitats" per Jesús per obrir-nos a l'amor:

"Jesús no plora només per Jerusalem, sinó per a tots nosaltres. Ell dóna la seva vida, perquè nosaltres reconeixem la seva visita. Sant Agustí deia una paraula, una frase molt forta: ‘Tinc por de Déu, de Jesús, quan passa!'. Però, per què tens por? ‘Tinc por de no reconèixer-lo'. Si tu no estàs atent al teu cor, mai no sabràs si Jesús et visita o no. Que el Senyor ens doni a tots la gràcia de reconèixer el moment en què hem estat visitats, hem estat visitats i serem visitats per obrir la porta a Jesús i així fer que el nostre cor sigui obert a l'amor i per servir en l’amor del Senyor Jesús ".

Traducció: Pere Prat –Catalunya Religió