“Quantes vegades Jesús passa en la nostra vida i no ens n’adonem?”

Àngelus del papa Francesc a la plaça Sant Pere del Vaticà. Diumenge 21 de desembre de 2014

Estimats germans i germanes, bon dia!

Avui dia, el quart i últim diumenge d'Advent, la litúrgia vol preparar-nos per al Nadal gairebé ja a les portes, invitant-nos a reflexionar sobre l'anunci de l’àngel a Maria. L'arcàngel Gabriel revela a la Verge la voluntat del Senyor que ella esdevingui la mare del seu Fill unigènit: "Concebràs un fill, i li posaràs el nom de Jesús, serà gran i l’anomenaran Fill de l'Altíssim" (Lc 1,31 -32). Fixem la mirada en aquesta noia senzilla de Natzaret, en el moment que es posa disponible al missatge diví amb el seu "sí"; prenguem dos aspectes essencials de la seva actitud, que és per a nosaltres model de com preparar-se per al Nadal.

En primer lloc la seva fe, la seva actitud de fe, que consisteix en escoltar la Paraula de Déu a abandonar-se a aquesta Paraula amb plena disponibilitat de ment i de cor. Responent a l'àngel, Maria diu: "Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules" (v. 38). En el seu "sóc aquí" ple de fe, Maria no sap quins camins haurà d’aventurar, quins dolors haurà de patir, quins riscos afrontar. Però és conscient que és el Senyor. En demanar-li el sí ella confia totalment en Ell, es lliura al seu amor. Aquesta és la fe de Maria!

Un altre aspecte és la capacitat de la Mare de Crist en reconèixer el temps de Déu. Maria és la que va fer possible l'encarnació del Fill de Déu, "la revelació del misteri, amagat en silenci dels segles eterns" (Rm 16:25 ). Ha fet possible l'encarnació del Verb a través del seu "sí" humil i coratjós. Maria ens ensenya a aprofitar el moment favorable quan Jesús passa en la nostra vida i demana una resposta ràpida i generosa. I Jesús passa. De fet, el misteri del naixement de Jesús a Betlem, succeït històricament fa més de dos mil anys, s'actualitza, com un esdeveniment espiritual, en "l’avui" de la litúrgia. El Verb, que va demorar en el si virginal de Maria, en la celebració del Nadal ve a trucar de nou al cor de tot cristià: passa i truca. Cadascú de nosaltres està cridat a respondre, com Maria, amb un "sí" personal i sincer, posant-se plenament a disposició de Déu i de la seva misericòrdia, del seu amor. Quantes vegades Jesús passa en la nostra vida, i amb quina freqüència ens envia un àngel, i quantes vegades no ens n’adonem , perquè tenim tanta pressa, immersos en els nostres pensaments, en els nostres negocis i fins i tot, en aquests dies, en els nostres preparatius per al Nadal, de no a adonar-se que Ell truca a la porta del nostre cor, demanant acolliment, demanant un "sí", com el de Maria. Un Sant deia: "Tinc por que el Senyor passi". Sabeu per què tenia por? Por de no adonar-se i deixar-lo passar. Quan sentim en el nostre cor: "Voldria ser més bo, més bona... Em penedeixo d’això que he fet...". És justament el Senyor que truca. Et fa sentir això: El desig de ser millor, el desig d'estar més a prop dels altres, de Déu. Si tu sents això, para’t. Allà hi ha el Senyor! I ves a pregar, i potser a la confessió, per netejar una mica...: això fa bé. Però recordeu bé: si se sents aquest desig de millorar, és Ell que truca: no ho deixis passar!

En el misteri del Nadal, al costat de Maria hi ha la presència silenciosa de sant Josep, com es representa en qualsevol pessebre -també en el que es pot veure aquí a la Plaça de Sant Pere- L'exemple de Maria i Josep és per tots nosaltres una invitació a acollir amb total obertura d’ànim a Jesús, que per amor s’ha fet germà nostre. Ell ve a portar al món el do de la pau: "A la terra pau als homes que ell estima" (Lc 2,14), tal com es va anunciar els àngels als pastors. El do preciós del Nadal és la pau, i Crist és la nostra veritable pau. I Crist truca als nostres cors per donar-nos la pau, la pau de l'ànima. Obrim les portes a Crist!

Ens encomanem a la intercessió de la nostra Mare Santíssima i de sant Josep, per viure un Nadal autènticament cristià, lliure de tota mundanitat, preparats per rebre el Salvador, el Déu amb-nosaltres.

Traducció: Pere Prat –Catalunya Religió