"Quan ajudeu els altres, els mireu als ulls?"

Àngelus del papa Francesc a la plaça Sant Pere del Vaticà. Diumenge 15 de febrer de 2015

Estimats germans i germanes, bon dia!

En aquests diumenges l'evangelista Marc ens està dient l'acció de Jesús contra tot tipus de mal, pel bé dels que sofreixen en el cos i en l'esperit: endimoniats, malalts, pecadors... Ell es presenta com qui lluita i venç el mal allà on el troba. En l'Evangeli d'avui (cf. Mc 1,40-45) aquesta lluita s'enfronta a un cas emblemàtic, perquè el pacient és un leprós. La lepra és una malaltia contagiosa i implacable, que desfigura la persona, i que era un símbol d'impuresa: el leprós havia d'estar fora dels centres habitats i avisar la seva presència als transeünts. Era un marginat de la comunitat civil i religiosa. Era com un home mort ambulant.

L'episodi de la curació del leprós es desenvolupa en tres breus passos: la invocació del malalt, la resposta de Jesús, les conseqüències de la guarició miraculosa. El leprós suplica Jesús “de genolls” i li diu: "si vols, pots purificar-me" (v.40). A aquesta pregària humil i confiada, Jesús reacciona amb una actitud profunda del seu ànim: la compassió. I "compassió" és una paraula molt profunda: compassió significa "sofrir-amb-l’altre". El cor de Crist va manifestar la compassió paternal de Déu per l'home, apropant-se a ell i tocant-lo. I aquest detall és molt important. Jesús "estén la mà, el tocà i de cop li va desaparèixer la lepra i quedà purificat" (v. 41). La misericòrdia de Déu supera tota barrera i la mà de Jesús toca el leprós. Ell no es posa a una distància segura i no actua per cap delegat, sinó que s’exposa directament al contagi del nostre mal; i així precisament el nostre propi mal esdevé el lloc de contacte: Ell, Jesús, pren de nosaltres la nostra humanitat malalta i nosaltres prenem d’Ell la seva humanitat sana i guaridora. Això succeeix cada vegada que rebem amb fe un Sagrament: el Senyor Jesús ens "toca" i ens dóna la seva gràcia. En aquest cas pensem especialment en el Sagrament de la Reconciliació, que ens guareix de la lepra del pecat.

Un cop més l'Evangeli ens mostra el que Déu fa davant del nostre mal: Déu no ve " a donar una lliçó" sobre el dolor; no ve tampoc per eliminar el sofriment i la mort en el món; ve més aviat a prendre sobre ell el pes de la nostra condició humana, per portar-la fins al final, per alliberar-nos-en d’una manera radical i definitiva. Així Crist combat el mal i el sofriment en el món: fent-se’n càrrec i vencent-lo amb la força de la misericòrdia de Déu.

A nosaltres, avui, l'Evangeli de la guarició del leprós ens diu que, si volem ser veritables deixebles de Jesús, estem cridats a esdevenir units a ell, instruments del seu amor misericordiós, superant tot tipus de marginació. Per ser "imitadors de Crist" (cf. 1Co 11,1) davant d'un pobre o d’un malalt, no hem de tenir por de mirar-lo als ulls i d’acostar-nos-hi amb tendresa i compassió, i de tocar-lo i abraçar-lo. He preguntat sovint, a les persones que ajuden els altres, de fer-ho mirant-los-hi els ulls, i de no tenir por de tocar-los; que el gest d'ajuda sigui també un gest de comunicació: també nosaltres tenim necessitat de ser acollits per ells. Un gest de tendresa, un gest de compassió... Però jo us pregunto: vosaltres, quan ajudeu els altres, els mireu als ulls? Els acolliu sense por de tocar-los? Els acolliu amb tendresa? Penseu en això: com ajudeu? A distància o amb tendresa, amb apropament? Si el mal és contagiós, també ho és el bé. Per tant, cal que abundi en nosaltres, cada vegada més, el bé. Deixem-nos contagiar pel bé i contagiem el bé.

Traducció: Pere Prat –Catalunya Religió