"La pregària de lloança és difícil, però dóna alegria"

Homilia del Papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dijous 16 d'octubre de 2014

Centra l'homilia el Papa, en la carta als efesis, a on sant Pau realça amb alegria la seva benedicció a Déu. És una pregària de lloança -observa- una pregària "que nosaltres no la fem tan habitualment: lloar Déu -afirma- és gratuïtat pura" i és entrar" “en una gran alegria":

"Sabem pregar molt bé quan demanem coses, també quan donem gràcies al Senyor, però la pregària de lloança és una mica més difícil per a nosaltres: no és tan habitual lloar el Senyor. I això ho podem sentir millor quan recordem les coses que el Senyor ha fet en la nostra vida: ’En Ell -en Crist– ens elegí en Ell abans de crear el món’. Beneït siguis Senyor, perquè tu m'has elegit! És l'alegria d'una proximitat paterna i tendra".

"La pregària de lloança" -ha continuat- ens porta aquesta alegria, a ser feliços davant el Senyor. Fem un esforç per retrobar-la" -exclama el Papa Francesc- però el "punt de partença" és precisament "fer memòria" d'aquesta elecció: "el Senyor m’ha elegit abans de la creació del món. Però això no es pot entendre!":

"No es pot entendre i ni tampoc no es pot imaginar: que el Senyor m'hagi conegut abans de la creació del món, que el meu nom estava al cor del Senyor. Aquesta és la veritat! Aquesta és la revelació! Si no creiem això no som cristians, eh! Potser estarem impregnats d'una religiositat teista, però no cristians! El cristià és un elegit, el cristià és un elegit en el cor de Déu abans de la creació del món. També aquest pensament reomple d’alegria el nostre cor: jo sóc elegit! I ens dóna seguretat".

"El nostre nom –ha observat el Papa– està en el cor de Déu, fins i tot en les entranyes de Déu, com el nadó està dins de la seva mare. Aquesta és la nostra alegria de ser elegits". És una cosa -subratlla– que "no es pot entendre només amb el cap. Ni tampoc només amb el cor. Per entendre això cal entrar en el Misteri de Jesucrist. El Misteri del seu Fill estimat: 'Ell ha vessat la seva sang en abundància sobre nosaltres, amb tota saviesa i intel•ligència, fent-nos conèixer el Misteri de la seva voluntat’. I aquesta és una tercera actitud: entrar en el Misteri":

"Quan celebrem l'Eucaristia, entrem en aquest Misteri, que no es pot entendre plenament: el Senyor està viu, està amb nosaltres, aquí, en la seva glòria, en la seva plenitud i dóna una vegada més la seva vida per nosaltres. Aquesta actitud d’entrar en el Misteri ho hem d'aprendre cada dia. El cristià és una dona, és un home, que s'esforça per entrar en el Misteri. El Misteri que no es pot controlar: és el Misteri! Hi entro".

La pregària de lloança -conclou el Papa- és, per tant, en primer lloc, "pregària d’alegria", després "pregària de memòria: ‘De tot el que el Senyor ha fet per mi! Amb quina tendresa m’ha acompanyat, com s’ha abaixat; s’ha ajupit com el pare s'ajup amb el nen per fer-ho caminar'".I finalment pregària a l'Esperit Sant que ens doni "la gràcia d’entrar en el Misteri, en especial quan celebrem l'Eucaristia".

Traducció: Pere Prat –Catalunya Religió