Vés al contingut

Audiència general del Papa Francesc a la plaça Sant Pere del Vaticà. Dimecres 10 de setembre de 2014

Estimats germans i germanes, bon dia!

En el nostre itinerari de catequesi sobre l'Església, ens aturem avui per considerar que l'Església és mare. La setmana passada vam subratllar com l'Església ens fa créixer, amb la llum i la força de la Paraula de Déu; també ens indica el camí que mena a la salvació i ens defensa del mal. Avui voldria destacar un aspecte particular d'aquesta acció educativa de la nostra Mare l'Església, és a dir, la forma com ens ensenya les obres de misericòrdia.

Un bon educador assenyala allò que és essencial. No es perd en els detalls, sinó que vol transmetre el que veritablement compte perquè el fill o alumne trobi el sentit i l'alegria de viure. És la Veritat, l'essencial, segons l'Evangeli. L'essencial segons l'Evangeli és la Misericòrdia, Déu ha enviat el seu Fill, i es feu Home per salvar-nos, per donar-nos la seva misericòrdia. Ho diu clarament Jesús, resumint el seu ensenyament als deixebles: "Sigueu misericordiosos, com ho és el vostre Pare" (Lc 6,36). Pot haver-hi un cristià que no sigui misericordiós? No! El cristià necessàriament ha de ser misericordiós, perquè aquest és el centre de l'Evangeli. Fidel a aquest ensenyament, l'Església no pot més que repetir el mateix als seus fills: "Sigueu misericordiosos, com ho és el vostre Pare, com ho va ser Jesús".

L'Església es comporta com Jesús. No dóna lliçons teòriques sobre l'amor, sobre la misericòrdia. No difon al món una filosofia, un camí de saviesa ... És cert, el cristianisme és també tot això, però ho és com a conseqüència, per reflex. La mare Església, com Jesús, ensenya amb l'exemple i les paraules són necessàries per il·luminar el significat dels seus gestos.

La mare Església ens ensenya a nodrir i donar de beure a qui té fam i set, a vestir a qui està nu. Preguntem-nos: Com ho fa? Ho fa amb l'exemple de molts sants i santes que han fet això de forma exemplar; però ho fa també amb l'exemple de tantíssims pares i mares que ensenyen als seus fills que allò que avui ens sobra, és a dir, no necessitem, és per a qui ho pugui necessitar. És important saber això. En les famílies cristianes més senzilles la regla de l'hospitalitat sempre ha estat sagrada: no hi falta mai un plat i un llit per a qui ho necessita.

Una vegada una mare d'una altra diòcesi m'explicava que volia ensenyar això als seus fills. Per això, els deia que ajudessin, que donessin menjar al que tenia fam; ella tenia tres fills. Un cop, el pare era a la feina i ella estava sola amb els seus fills a l'hora de dinar, els seus fills petits, de set, cinc i quatre anys d'edat. Van trucar a la porta i hi havia un senyor que demanava menjar. Ella li va dir: Espereu aquí. Va tornar a la cuina i va dir als seus fills: "És un senyor afamat que demana menjar, què fem? '. Ells van respondre: “Mare, donem-li!” Cada un d'ells tenia un filet de carn amb patates fregides al plat. Ella els va dir: 'Li donarem la meitat dels nostres filets'. Però ells van protestar: 'No, mare així no funciona ...'. 'El que cal fer és donar del que tens'. Així aquella mare va ensenyar als seus fills a donar del que tenien. Aquest és un bon exemple que a mi em va ajudar molt. Un dirà: "És que no em sobra res ... 'No! Posa-hi del que és teu! Així ens ensenya la mare Església i vosaltres, tantes mares que esteu aquí ja sabeu com heu d'ensenyar als vostres fills. A que ells comparteixin les seves coses amb els qui ho necessiten.

La mare Església ens ensenya a estar a prop de qui està malalt. Quants sants i santes han servit a Jesús d'aquesta manera! I quantes persones senzilles, cada dia, posen en pràctica aquesta obra de misericòrdia en una sala d'algun hospital, en un asil, o en les seves pròpies cases, assistint a una persona malalta!

La mare Església ens ensenya a estar a prop de qui està a la presó. 'Però és perillós això, és gent dolenta!' No, cada un de nosaltres és capaç de fer el mateix que aquell home o dona que està a la presó. Tots tenim la capacitat de pecar i de fer el mateix, d’anar errats per aquesta vida. El pres és pitjor que tu o que jo!

La misericòrdia supera tots els murs, totes les barreres, i et porta a buscar sempre el rostre de l'home, de la persona. I és la misericòrdia la que canvia el cor i la vida, pot regenerar a una persona i li permet tornar a entrar d'una forma nova a la societat.

La mare Església ens ensenya a estar a prop de qui està abandonat i mor sol. És el que va fer la beata Teresa pels carrers de Calcuta. És el que han fet i fan molts cristians que no tenen por d'agafar la mà a qui està a punt de marxar d’aquest món. I també aquí, la misericòrdia dóna pau, tant a qui fa el trànsit vers l’altra vida com a qui resta en aquest món, fent-nos sentir que Déu és més gran que la mort i que quan estem amb Ell, llavors també l'última separació és tan sols un "fins després" ... Ho va entendre bé la Mare Teresa. Li deien: 'Mare, això és perdre el temps'. Trobava gent moribunda al carrer, gent a qui les rates del carrer se’ls menjaven i ella els portava a casa perquè morissin nets, tranquils, bo i acariciant-los, en pau. Ella els donava el "fins després". I aquestes persones, és a dir, a la Mare Teresa i a tants d’altres que actuaren així, els esperen a la porta per obrir-los la porta del cel. Cal ajudar a morir bé a la gent, en pau.

Estimats germans i germanes, és d’aquesta manera que l'Església és mare, ensenyant als seus fills a dur a terme obres de misericòrdia. Ella ha après de Jesús aquest camí, ha après que això és l'essencial per a la salvació. No n'hi ha prou d’estimar a qui ens estima. Això ho fan els pagans. No n'hi ha prou de fer el bé a qui ens fa el bé. Per canviar el món perquè sigui millor cal fer el bé a qui no és capaç de tornar el bé, com va fer el Pare amb nosaltres, donant-nos a Jesús. Quant hem pagat per la nostra redempció? Res, tot és gratis! Fer el bé sense esperar res a canvi això és el que ha fet el Pare amb nosaltres i nosaltres hem de fer el mateix. Per tant, fes el bé i segueix endavant! Què bell és viure en la mare Església que ens ensenya aquestes coses tan boniques que ens ha ensenyat Jesús!

Donem gràcies al Senyor, que ens ha donat la gràcia de tenir l'Església com a mare; ella ens ensenya el camí de la misericòrdia, que és el camí de la vida. Donem-ne gràcies a Déu!

Traducció: Xavier Bordas –Catalunya Religió

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.