Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Catequesi sobre el Baptisme. 2. La força de vèncer el mal

Estimats germans i germanes, bon dia!

Continuem la nostra reflexió sobre el Baptisme, sempre a la llum de la Paraula de Déu.

És l’Evangeli que il·lumina els candidats i que desvetlla l’adhesió a la fe: «El Baptisme és de manera molt particular “el sagrament de la fe”, ja que és l’entrada sagramental en la vida de la fe» (Catecisme de l’Església Catòlica, 1236). I la fe és el lliurament de si mateix al Senyor Jesús, reconegut com «una font d’aigua […] per a la vida eterna» (Jn 4,14), «llum del món» (Jn 9,5), «vida i resurrecció» (Jn 11,25), tal com ensenya l’itinerari recorregut, fins i tot avui, pels catecúmens que es preparen per rebre la iniciació cristiana. Educats per l’escolta de Jesús, del seu ensenyament i per les seves obres, els catecúmens reviuen l’experiència de la dona samaritana que tenia set d’aigua viva, del cec de naixement que obre els ulls a la llum, de Llàtzer que surt del sepulcre. L’Evangeli porta en sí la força per transformar qui l’acull amb fe, arrencant-lo del domini del maligne perquè aprengui a servir el Senyor amb joia i novetat de vida.

A la pila baptismal no s’hi va mai sol, sinó acompanyat amb la pregària de tota l’Església, com ho recorden les lletanies dels Sants que precedeixen l’oració d’exorcisme i la unció prebaptismal amb l’oli dels catecúmens. Són gestos que, des de l’antiguitat, asseguren als que es preparen a renéixer com a fills de Déu que la pregària de l’Església els ajuda en la lluita contra el mal, els acompanya en el camí del bé, els ajuda a escapar del poder del pecat per passar al regne de la gràcia divina. La pregària de l’Església. L’Església prega i prega per tots, per tots nosaltres! Nosaltres Església, preguem pels altres. És bo pregar pels altres. Quantes vegades no tenim cap necessitat urgent i no preguem!. Nosaltres hem de pregar, units a l’Església, pels altres: “Senyor, et prego pels necessitats, pels que no tenen fe…”. No ho oblideu: la pregària de l’Església actua sempre. Però nosaltres hem d’entrar en aquesta pregària i resar per tot el poble de Déu i per aquells que necessiten oracions. Per això, el camí dels catecúmens adults es caracteritza per repetits exorcismes pronunciats pel sacerdot (cf. CCC, 1237), són pregàries que demanen l’alliberament de tot el que separa de Crist i impedeix l’íntima unió amb Ell. També per als infants es demana a Déu que els alliberi del pecat original i consagrar-los com estada de l’Esperit Sant (cf. Ritu del Baptisme dels infants, n. 56). Els infants. Pregar pels infants, per la seva salut espiritual i corporal. És una manera de protegir els infants amb la pregària. Com ho diuen els Evangelis, Jesús mateix ha lluitat i fet fora els dimonis per manifestar la vinguda del regne de Déu (cf. Mt 12,28): la seva victòria sobre el poder del maligne deixa espai lliure per al domini de Déu que dona la benvinguda i reconcilia amb la vida.

El Baptisme no és una fórmula màgica sinó un do de l’Esperit Sant que prepara el qui el rep «per lluitar contra l’esperit del mal», creient que «Déu ha enviat al món el seu Fill per destruir el poder de Satanàs i fer passar l’home de les tenebres al seu regne de llum» (cf. Ritu del Baptisme dels infants, n. 56). Sabem per experiència que la vida cristiana està sempre subjecta a la temptació, sobretot a la temptació de separar-se de Déu, de la seva voluntat, de la comunió amb ell, per recaure en els lligams de les seduccions mundanes. I el Baptisme ens prepara, ens dona força per aquesta lluita diària, també la lluita contra el diable que - com diu Sant Pere - com un lleó intenta devorar-nos, destruir-nos.

A més de la pregària, després hi ha la unció sobre el pit amb l’oli dels catecúmens, que «van a rebre la força per renunciar el diable i el pecat, abans d’acostar-se a la font i renéixer a una vida nova» ( Benedicció dels olis, Introducció, n. 3). Per les propietats de l’oli de penetrar en els teixits del cos portant beneficis, els antics lluitadors feien servir oli per untar els músculs i per escapar més fàcilment de ser agafats pel contrari. A la llum d’aquest simbolisme els cristians dels primers segles van adoptar el costum d’ungir el cos dels candidats al Baptisme amb l’oli beneït pel Bisbe [1], per tal de significar, mitjançant aquest «senyal de salvació», que el poder de Crist Salvador fortifica per lluitar contra el mal i vèncer-lo (cf. Ritu del Baptisme dels infants, n. 105).

És difícil lluitar contra el mal, escapar dels seus enganys, recuperar la força després d’una lluita esgotadora, però hem de saber que tota la vida és una lluita. També hem de saber que no estem sols, que la Mare Església prega perquè els seus fills, regenerats pel Baptisme, no caiguin en les insídies del maligne sinó que el vencin amb el poder de la Pasqua de Crist. Fortificats pel Senyor Ressuscitat, que ha derrotat el príncep d’aquest món (cf. Jn 12,31), nosaltres podem repetir també amb la fe de sant Pau: «Ho puc fer tot amb aquell que em dona la força» (Fil 4,13). Tots nosaltres podem vèncer, vèncer-ho tot, però amb la força que ens ve de Jesús.

Traducció per Josep M. Torrents Sauvage