Vés al contingut

Audiència General 31 de gener 2018

La Santa Missa.

8. Litúrgia de la Paraula: I. Diàleg entre Déu i el seu poble

Estimats germans i germanes, bon dia!

Seguim avui les catequesis sobre la Santa Missa. Després d’haver-nos detingut en els ritus d’introducció, considerem ara la Litúrgia de la Paraula, que és una part important perquè ens reunim realment per escoltar el que Déu ha fet i que encara vol fer per nosaltres. És una experiència que es fa “en directe” i no d’oïdes, perquè «quan a l’Església es llegeix la sagrada Escriptura, Déu mateix parla al seu poble i Crist, present en la paraula, anuncia l’Evangeli» (Instrucció General del Missal Romà, 29; cfr. Const. Sacrosanctum Concilium, 7; 33). I quantes vegades, mentre es llegeix la Paraula de Déu, es comenta: “Mira allò…, mira aquella…, mira el barret que porta aquella: és ridícul…”. I es comencen a fer comentaris. Oi que sí? S’han de fer comentaris mentre es llegeix la Paraula de Déu? [responen: “No!”]. No, perquè si tu fas xerrameca amb la gent no escoltes la Paraula de Déu. Quan es llegeix la Paraula de Déu en la Bíblia – la primera Lectura, la segona, el Salm responsorial i l’Evangeli – hem d’escoltar, obrir el cor, perquè és Déu mateix qui ens parla i no pensar en altres coses o parlar d’altres coses. Ho heu entès?... Us explicaré el que passa en aquesta Litúrgia de la Paraula.

Les pàgines de la Bíblia deixen de ser un escrit per convertir-se en paraula viva, pronunciada per Déu. És Déu qui, mitjançant la persona que llegeix, ens parla i interpel·la a nosaltres que escoltem amb fe. L’Esperit «que va parlar per mitjà dels profetes» (Credo) i va inspirar els autors sagrats, fa que «la paraula de Déu faci realment en els cors el que escoltem amb les orelles» (Leccionari, Introd., 9). Però per escoltar la Paraula de Déu cal tenir també el cor obert per rebre les paraules en el cor. Déu parla i nosaltres l’escoltem, per dur després a la pràctica el que hem escoltat. És molt important escoltar. Algunes vegades potser no ho entenem bé perquè hi ha algunes lectures una mica difícils. Però Déu ens diu el mateix d’una altra manera. [Cal estar] en silenci i escoltar la Paraula de Déu. No oblideu això. A Missa, quan comencen les lectures, escoltem la Paraula de Déu.

Necessitem escoltar-lo! De fet és una qüestió vital, com ens ho recorda bé l’expressió incisiva que «l’home no viu només de pa, sinó de tota paraula que ve de la boca de Déu» (Mt 4,4). La vida que ens dóna la Paraula de Déu. En aquest sentit, parlem de la Litúrgia de la Paraula com de la “taula” que el Senyor prepara per alimentar la nostra vida espiritual. És una taula abundant la de la litúrgia, que presenta àmpliament els tresors de la Bíblia (cf. SC, 51), ja sigui de l’Antic o del Nou Testament, perquè en ells es presenta en l’Església l’únic i idèntic misteri de Crist (cf Leccionari, Introd., 5). Pensem en la riquesa de les lectures bíbliques ofertes pels tres cicles dominicals que, a la llum dels Evangelis Sinòptics, ens acompanyen durant l’any litúrgic: una gran riquesa. Aquí vull recordar també la importància del Salm responsorial, que té per funció afavorir la meditació del que s’ha escoltat en la lectura que el precedeix. És bo que el Salm es valoritzi amb el cant, com a mínim en l’antífona (cfr. OGMR, 61; Leccionari, Introd., 19-22).

La proclamació litúrgica de les mateixes lectures, amb els cants presos de la Sagrada Escriptura, expressa i fomenta la comunió eclesial, acompanyant el dia a dia de tots i de cadascú. Per això es comprèn que algunes opcions subjectives, com l’omissió de lectures o la seva substitució amb textos no bíblics, estiguin prohibides. He sentit que algú, si hi ha una notícia, llegeix el diari, perquè és la notícia del dia. No! La Paraula de Déu és la Paraula de Déu! El diari el podem llegir després. Però aquí llegim la Paraula de Déu. És el Senyor qui ens parla. Substituir aquesta Paraula amb altres coses empobreix i compromet el diàleg entre Déu i el seu poble en la pregària. Al contrari, [es demana] la dignitat de l’ambó i l’ús del Leccionari, la disponibilitat de bons lectors i salmistes. Però hem de buscar bons lectors!, aquells que sàpiguen llegir, no els que llegeixen [fent malbé les paraules] i no s’entén res. És així. Bons lectors. S’han de preparar i assajar abans de la Missa per llegir bé. I això crea un clima de silenci receptiu[1].

Sabem que la paraula del Senyor és una ajuda indispensable per no perdre’s, com ho reconeix bé el Salmista que, adreçant-se al Senyor, confessa: «Làmpada per als meus passos és la teva paraula, llum per al meu camí» (Sal 119,105). Com podríem enfrontar-nos amb el nostre pelegrinatge terrenal, amb els seus treballs i els seus problemes, sense ser regularment nodrits i il·luminats per la Paraula de Déu que ressona en la nostra litúrgia?

Certament no n’hi ha prou d’escoltar amb les orelles, sense acollir en el cor la llavor de la divina Paraula, que li permeti donar fruits. Recordem la paràbola del sembrador i dels diversos resultats segons els diferents tipus de terreny (cfr. Mc 4,14-20). L’acció de l’Esperit, que fa que la resposta sigui efectiva, necessita cors que permetin treballar i conrear, de manera que tot el que s’ha escoltat en la Missa passi a la vida quotidiana, tal com adverteix l’apòstol Jaume: «Sigueu d’aquells que posen en pràctica la Paraula i que no es limiten a escoltar-la, enganyant-vos vosaltres mateixos» (Jm 1,22). La Paraula de Déu fa un camí dintre de nosaltres. L’escoltem amb les orelles i passa al cor; no es queda a les orelles, ha d’arribar al cor; i del cor passa a les mans, a les bones obres. Aquest és el recorregut que fa la Paraula de Déu: de les orelles al cor i a les mans. Aprenguem aquestes coses. Gràcies!

Traducció per Josep M. Torrents Sauvage

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.