El Papa, res de donar voltes, la pregària necessita coratge i paciència

A la missa celebrada a la capella de la Casa Santa Marta, el pontífex reflexiona sobre el poder de la pregària, a partir del diàleg entre Déu i Moisès

"Coratge i paciència": són les peculiaritats de la pregària, que s'han de plantejar a Déu "amb llibertat, com a fills". El Papa Francesc destaca en l'homilia de la Missa celebrada a Santa Marta. El punt de partida és la primera lectura, tret del llibre de l'Èxode, en la conversa entre Déu i Moisès sobre l'apostasia del seu poble.

Moisés no cedeix a la lògica del suborn

El profeta intenta desviar el Senyor de les seves intencions d'ira en contra del poble que "ha deixat la glòria del Déu vivent per adorar un vedell d'or". En el diàleg audaç que afronta, Moses "s’hi presenta amb argumentacions" i recorda al Pare tot el que havia fet pel seu poble, que l’havia rescatat de l'esclavitud a Egipte, i recorda la fidelitat d'Abraham, d'Isaac. En les seves paraules, en aquest "cara a cara", es fa present la implicació del profeta, el seu amor pel poble. Moisès no té por de dir la veritat, no "comença a donar voltes", no cedeix a la possibilitat de "vendre la seva consciència". "I això és grat a Déu", precisa el Pontífex, "quan Déu veu una ànima, una persona que prega i prega i prega per alguna cosa, Ell es commou".

"Res de donar voltes. Jo estic amb el poble. Jo estic amb tu. Aquesta és la pregària d'intercessió: una pregària que argumenta, que té el coratge de dir a la cara del Senyor, que és pacient. Es necessita paciència, en la pregària d'intercessió: nosaltres no podem prometre a algú que pregui per ell i després acabar el tema amb un Pare Nostre i un Ave Maria i anar-nos-en. No. Si tu dius que pregues per un altre, has d'anar pera aquest camí . I cal paciència ".

Paciència i constància en la pregària

A la vida quotidiana, malauradament, no són excepcionals els casos de directius disposats a sacrificar l'empresa per veure guardats els seus interessos, per obtenir el seu propi benefici. Però Moisès no entra en la "lògica de donar voltes", ell està amb el poble i lluita pel poble. Les Sagrades Escriptures estan plenes d'exemples de "constància", de la capacitat "d’anar endavant amb paciència": la cananea, el "cec a la sortida de Jericó".

"Per a la pregària d’intercessió es necessiten dues coses: coratge, això és franquesa, coratge i paciència. Si jo vull que el Senyor escolti alguna cosa que li demani, he d'anar, anar i anar, trucar a la porta i trucar el cor de Déu, i trucar d'aquesta manera ... però perquè el meu cor està involucrat amb això. Però si el meu cor no està involucrat amb aquella necessitat, amb aquella persona per la qual he de pregar, no serà capaç ni tan sols de tenir coratge ni paciència".

Tenir un cor involucrat

El Papa Francesc indica, per tant el "camí de la pregària d’intercessió": estar compromès, lluitar, avançar, dejunar.

"Que el Senyor ens doni aquesta gràcia. La gràcia de pregar davant Déu amb llibertat, com a fills; per pregar amb insistència, per pregar amb paciència. Però, sobretot, pregar per saber que parlo amb el meu Pare i el meu Pare m'escolterà. Que el Senyor ens ajudi a progressar en aquesta pregària d'intercessió ".

Traducció per Pere Prat Serra