(Vatican News) En la missa a Santa Marta, Francesc dona les gràcies als farmacèutics que treballen en aquest temps de pandèmia per ajudar a les persones malaltes. En l’homilia afirma que la gran força que tenim per a predicar l’Evangeli és l’alegria del Senyor, alegria que és fruit de l’Esperit Sant.
En aquests dies m’han renyat perquè m’he oblidat d’agrair a un grup de persones que també treballen ... vaig agrair als metges, infermeres, voluntaris ... “Però t’has oblidat dels farmacèutics”: també ells treballen molt per ajudar els malalts a sortir de la malaltia. Preguem també per a ells.
En l’homilia, Francesc ha comentat l’Evangeli d’avui (Lc 24,35-48) en què Jesús ressuscitat apareix als deixebles, desconcertats i plens de por perquè creien veure un fantasma i els hi obre la ment per comprendre les Escriptures. I per alegria no s’ho podien creure. Estar plens d'alegria - subratlla el Papa - és la màxima experiència de la consolació. És la plenitud de la presència del Senyor, és el fruit de l’Esperit Sant, és una gràcia. Cita l'exhortació apostòlica de Pau VI "Evangelii nuntiandi" que parla dels prediquen l’Evangeli joiosos. La gran força que tenim per predicar l’Evangeli i avançar com testimoni de vida, és l’alegria del Senyor, que és fruit de l’Esperit Sant.
El Papa: l'alegria cristiana és fruit de l'Esperit Sant.
En aquells dies, a Jerusalem, la gent tenia molts sentiments: la por, l’admiració, el dubte. "En aquells dies, com que l’invàlid que Pere i Joan acabaven de curar tot el poble es va entusiasmar ..." (Ac 3,11): hi ha un ambient gens tranquil, perquè succeïen coses que no s'entenien. El Senyor ha visitat als seus deixebles. També ells sabien que ja ha ressuscitat, també Pere ho sabia perquè havia parlat amb ell aquell matí. Aquests dos que tornaven d’Emaús ho sabien, però el Senyor, tot i que el Senyor es presenta. "Esglaiats i plens de por, creiem que veien un esperit" (Lc 24,37); La mateixa experiència que havien tingut en el llac quan Jesús va caminar sobre les aigües. Però, en aquest moment, Pere, fent-se el valent, ha posat a prova el Senyor, ha dit: "Si ets tu,
fes-me caminar sobre les aigües" (vegeu Mt 14,28). En aquell dia, Pere esta callat, havia parlat amb el Senyor aquell matí, i d’aquella parlada ningú sap que s’havien dit i per això estava callat. Però estaven plens de por, desconcertats, creien veure un fantasma. I diu: “Però no, per què esteu desconcertats? Per què brollen dubtes en el vostre cor?: mireu les mans i els peus...” els mostra les llagues (cfr Lc 2,38-39) Aquell tresor de Jesús que l’ha portat al cel per mostrar-lo al Pare i intercedir per nosaltres. “Toqueu i mireu, un fantasma no té carn i ossos”.
I després hi ha una frase que a mi em dóna tant de consol i, per això, aquest passatge de Evangeli és un dels meus preferits: "Però perquè de tanta alegria no s’ho acabaven de creure..." (vegeu Lc 24,41), encara estaven plens de sorpreses, l'alegria els hi impedia creure. Era tanta l’alegria que “no, això no pot ser cert. Aquesta alegria no és real, és massa alegria". I això els hi impedia creure. L’alegria. Els moments de molta alegria. Estaven desbordats d'alegria, però paralitzats d'alegria. I l’alegria és un dels desitjos que Pau vol pels seus de Roma: "Que el Déu de l'esperança t'ompli d'alegria" (vegeu Rm 15,13) els diu. Reomplir d’ alegria, estar ple d’alegria. És l’experiència de la màxima consolació, quan el Senyor ens fa entendre que això és una altra cosa de ser alegre, positiu, lluminós ... No, és una altra cosa. Ser alegre ... però ple d’alegria, una alegria desbordant que us omplir d’alegria. I per això Pau espera que “el Déu de l’esperança ompli d’alegria”, als romans.
I aquella paraula, aquella expressió, omplir d’alegria, es repeteix, moltes, moltes vegades. Per exemple, el que succeeix a la presó i Pau salva la vida del presoner que estava a punt de suïcidar-se perquè estaven obertes les portes amb el terratrèmol i després li anuncia l’Evangeli, el bateja i el carceller, diu la Bíblia, estava “ple d’alegria”. Per haver cregut (cfr. Ac 16,29-34). El mateix succeeix amb el funcionari de Candace, quan Felip el va batejar, no el tornar a veure, ell va seguir el seu camí “ple d’alegria” (cf. Ac 8,39). El mateix va passar el dia de l'Ascensió: els deixebles van tornar a Jerusalem "plens d'alegria" (cfr Ac 24,52-53). És la plenitud del consol, la plenitud de la presència del Senyor. Perquè, com diu Pau als gàlates, "l'alegria és el fruit de l'Esperit Sant" (cfr Ga 5,22), no és la conseqüència de les emocions que esclaten per una cosa meravellosa ... No ho és pas. Aquesta alegria, la que ens omple és el fruit de l’Esperit Sant. Sense l’Esperit no es pot tenir aquesta alegria. Rebre l’alegria de l’Esperit és una gràcia.
Em venen a la memòria les darreres qüestions, els darrers paràgrafs de l'exhortació Evangelii nuntiandi de Pau VI (cfr 79-80), quan parla de cristians alegres, evangelitzadors alegres i no d'aquells que sempre tant se’ls en dona. Avui és un bon dia per llegir-ho. Plens d’alegria. Això ens diu la Bíblia: "Però perquè per l’alegria no creien ...", era tanta que no creien.
Hi ha un passatge del llibre de Nehemies que ens ajudarà avui en aquesta reflexió sobre l’alegria. El poble un cop havia tornat a Jerusalem va retrobar el llibre de la llei, el va descobrir de nou –perquè ells sabien la llei de memòria, el llibre de la llei no el trobaven– una gran festa i tot el poble es va reunir per escoltar el sacerdot Esdres que llegia el llibre de la llei. El poble commogut plorava, plorava d’alegria perquè havien trobat precisament el llibre de la llei i plorava, estaven alegres, el plorar ... Al final quan el sacerdot Esdres va acabar, Nehemies digué al poble: "Estigueu transquils, ara no plorereu més, conserveu l’alegria, l'alegria en el Senyor és la vostra força"(cfr Ne 8,1-12).
Aquesta paraula del llibre de Nehemies ens ajudarà avui. La gran força que nosaltres tenim per transformar, per predicar l’Evangeli, per tirar endavant com a testimonis de vida és l’alegria del Senyor que és el fruit de l’Esperit Sant, i avui demanem-li a Ell que ens concedeixi aquest fruit
En acabar la celebració amb adoració i benedicció eucarística, convidant a fer la comunió espiritual. A continuació la pregària recitada pel Papa:
Jesús meu, crec que esteu realment present en el Santíssim Sagrament de l’altar. T'estimo sobretot i et desitjo amb tota la meva ànima. Com que ara no us puc rebre sagramentalment, almenys veniu al meu cor espiritualment. Com ja heu vingut, t’abraço i m'uneixo a Tu. No permeteu que mai m'aparti de Tu.
Abans de sortir de la capella dedicada a l’Esperit Sant, s’ha cantat l’antífona mariana “Regina caeli”, que es canta en el temps pasqual:
Regína caeli laetáre, allelúia.
Quia quem merúisti portáre, allelúia.
Resurréxit, sicut dixit, allelúia.
Ora pro nobis Deum, allelúia.
(Reina del cel, alegreu-vos, al·leluia.
Crist, al qual vau portar al vostre ventre, al·leluia,
ha ressuscitat, com va prometre, al·leluia.
Preguem pel Senyor per nosaltres, al·leluia).
Traducció: Pere Prat
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.