Vés al contingut

Audiència General 6 d’abril 2022

El Viatge Apostòlic a Malta

Estimats germans i germanes, bon dia i benvinguts!

Dissabte i diumenge passat vaig anar a Malta: un Viatge apostòlic que feia temps que estava previst: es va haver d’ajornar fa dos anys, pel covid i les seves conseqüències. Pocs saben que Malta, tot i ser una illa al bell mig del Mediterrani, va rebre l’Evangeli ben aviat. Per què? Perquè l’Apòstol Pau va naufragar prop de les seves costes i miraculosament es va salvar amb tots els que anaven al vaixell, més de dues-centes persones. El llibre dels Fets dels Apòstols ens diu que els maltesos els van acollir a tots, i diu aquesta expressió: "amb sorprenent humanitat" (28,2). Això és important, no ho oblideu: “amb una humanitat poc corrent”. He escollit precisament aquestes paraules: "amb una humanitat poc freqüent", com a lema del meu viatge, perquè indiquen el camí que cal seguir no només per abordar el fenomen dels emigrants, sinó de manera més general perquè el món esdevingui més fratern, més habitable, i es salvi d’un “naufragi” que ens amenaça a tots nosaltres, que estem – com hem après – a la mateixa barca, tots. Malta és, en aquest context, "un lloc-clau".

Ho és en primer lloc geogràficament, per la seva posició al centre del Mar que hi ha entre Europa i Àfrica, però que també banya Àsia. Malta és una mena de “rosa dels vents”, on es creuen els pobles i les cultures; és un lloc privilegiat per observar a 360 graus l’àrea mediterrània. Avui es parla sovint de geopolítica, però malauradament la lògica dominant és la de les estratègies dels Estats més poderosos per fer valer els propis interessos estenent l’àrea d’influència econòmica, o influència ideològica o influència militar: ho estem veient amb la guerra. Malta representa, en aquest context, el dret i la força dels “petits”, de les Nacions petites però riques d’història i de civilització, que haurien de perseguir una altra lògica: la del respecte i de la llibertat, la del respecte i també la lògica de la llibertat, de la convivència de les diferències, oposada a la colonització dels més poderosos. Ho estem veient ara. I no només d’una banda: també d’altres … Després de la segona guerra mundial es va intentar posar les bases d’una nova història de pau, però malauradament – no n’aprenem – ha continuat la vella història de grans potències en competència. I, en la guerra actual a Ucraïna, assistim a la impotència de les Organitzacions de les Nacions Unides.

Segon aspecte: Malta és un lloc-clau pel que fa al fenomen de les migracions. Al Centre d’acollida Joan XXIII he trobat molts emigrants, que han arribat a l’Illa després de viatges terribles. No podem cansar-nos d’escoltar els seus testimonis, perquè només així podrem sortir de la visió distorsionada que sovint surt en les "mass-media" i es poden reconèixer les cares, les històries, les ferides, els somnis i les esperances d’aquests emigrants. Cada migrant és únic: no és un número, és una persona; és únic com cadascun de nosaltres. Cada migrant és una persona amb la seva dignitat, les seves arrels, la seva cultura. Cadascun d’ells és portador d’una riquesa infinitament més gran que els problemes que comporta. I no oblidem que Europa s’ha fet amb les emigracions.

Per descomptat, l’acollida s’ha d’organitzar – això és veritat – s’ha de gestionar, i abans, molt abans, s’ha de projectar conjuntament, a nivell internacional. Perquè el fenomen migratori no es pot reduir a una emergència, és un signe dels nostres temps. I com a tal s’ha de llegir i interpretar. Es pot convertir en un signe de conflicte, o un signe de pau. Depèn de com ho prenem, depèn de nosaltres. Els que han creat a Malta el Centre Joan XXIII han fet l’elecció cristiana i per això l’han anomenat “Peace Lab”: laboratori de pau. Però m’agradaria dir que "Malta en el seu conjunt és un laboratori de pau!" Tota la nació amb la seva actitud, amb la seva pròpia actitud, és un laboratori de pau. I pot dur a terme aquesta missió seva si, de les seves arrels, treu la limfa de la fraternitat, de la compassió, de la solidaritat. El poble maltès ha rebut aquests valors juntament amb l’Evangeli, i gràcies a l’Evangeli els podrà mantenir vius.

Per això, com a Bisbe de Roma, he anat a confirmar aquetes persones en la fe i en la comunió. De fet – tercer aspecte – Malta és un lloc-clau també des del punt de vista de l’"evangelització". De Malta i de Gozo, les dues Diòcesis del País, n’han sortit molts sacerdots i religiosos, però també fidels laics, que han portat arreu del món el testimoni cristià. Com si el pas de Sant Pau hagués deixat la missió en l’ADN dels maltesos! Per això la meva visita ha estat en primer lloc un acte de reconeixement, reconeixement a Déu i al seu sant poble fidel que és a Malta i a Gozo.

Tanmateix, també hi bufa el vent de la laïcitat i de la pseudo-cultura globalitzada a base de consumisme, neocapitalisme i relativisme. També allà, doncs, és el moment d’una nova evangelització. La visita que, com els meus Predecessors, he fet a la Gruta de Sant Pau ha estat com anar a la font, perquè l’Evangeli pugui fluir a Malta amb la frescor dels seus orígens i reviure el seu gran patrimoni de religiositat popular. Això està simbolitzat en el Santuari marià nacional de Ta’ Pinu, a l’illa de Gozo, on hem celebrat una intensa trobada de pregària. Allà he sentit bategar el cor del poble maltès, que té tanta fe en la seva Santa Mare. Maria sempre ens porta a l’essencial, a Crist crucificat i ressuscitat, això per nosaltres, al seu amor misericordiós. Maria ens ajuda a fer reviure la flama de la fe tot agafant el foc de l’Esperit Sant, que anima de generació en generació el joiós anunci de l’Evangeli, perquè la joia de l’Església és evangelitzar! No oblidem aquella frase del Papa Sant Pau VI: la vocació de l’Església és evangelitzar; la joia de l’Església és evangelitzar. No ho oblidem perquè és la definició més bonica de l’Església.

Aprofito aquesta ocasió per renovar el meu agraïment al Senyor President de la República de Malta, tan amable i fraternal: gràcies a ell i a la seva família; al Senyor Primer Ministre i a les altres Autoritats civils, que m’han acollit amb tanta amabilitat; així com als Bisbes i a tots els membres de la comunitat eclesial, als voluntaris i a tots els que m’han acompanyat amb la pregària. No voldria deixar d’esmentar el Centre d’acollida per als emigrants Joan XXIII: allà aquell frare franciscà que el porta endavant, pare Dionisio Mintoff, té 91 anys i segueix treballant així, amb l’ajut dels col·laboradors de la Diòcesi. És un exemple de zel apostòlic i d’amor als emigrants, que avui necessitem tant. Nosaltres, amb aquesta visita, sembrem, però és el Senyor qui la fa créixer. Que la seva bondat infinita concedeixi fruits abundants de pau i de tot bé a l’estimat poble maltès! Gràcies a aquest poble maltès per la seva acollida tan humana, tan cristiana. Moltes gràcies..

Traducció: Josep M. Torrents

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.