Vés al contingut
escollir

Audiència General 31 d’agost 2022

Catequesi sobre el Discerniment:

1. Què significa discernir?

Estimats germans i germanes, bon dia!

Comencem avui un nou cicle de catequesis: hem acabat les catequesis sobre la vellesa, ara comencem un nou cicle sobre el tema del discerniment. Discernir és un acte important que ens afecta a tots, perquè elegir és una part essencial de la vida. Discernir les opcions. Es tria un menjar, un vestit, els estudis que es volen fer, una feina, una relació. En tot això es concreta un projecte de vida, i també es concreta la nostra relació amb Déu.

En l’Evangeli, Jesús parla del discerniment amb imatges tretes de la vida ordinària; per exemple, descriu els pescadors que trien els peixos bons i descarten els dolents; o el comerciant que sap identificar, entre moltes perles, la de més valor. O qui llaurant un camp, es troba una cosa que resulta ser un tresor (cf. Mt 13,44-48).

A la llum d’aquests exemples, el discerniment es presenta com un exercici d’intel·ligència, i també d’habilitat i també de voluntat, per aprofitar el moment adequat: aquestes són les condicions per fer una bona elecció. Es necessita intel·ligència, habilitat i també voluntat per fer una bona elecció. I també hi ha un cost necessari perquè el discerniment pugui ser operatiu. Per dur a terme de la millor manera la pròpia feina, el pescador té en compte l’esforç, les llargues nits que passa al mar, i després el fet de descartar una part de la captura, acceptant una pèrdua del benefici per al bé d’aquells a qui va destinat. El mercader de perles no dubta a gastar-ho tot per comprar aquella perla; i fa el mateix l’home que s’ha trobat un tresor. Situacions inesperades, no programades, en les quals és fonamental reconèixer la importància i la urgència de la decisió que s’ha de prendre. Les decisions les ha de prendre cadascú; no hi ha ningú que les prengui per nosaltres. En un moment determinat els adults, lliures, poden demanar consell, pensar, però la decisió és seva; no es pot dir: “He perdut això, perquè ho ha decidit el meu marit, ho ha decidit la meva dona, ho ha decidit el meu germà”: no! Tu has de decidir, cadascú de nosaltres ha de decidir, i per això és important saber discernir: per decidir bé és necessari saber discernir.

L’Evangeli suggereix un altre aspecte important del discerniment: implica els afectes. Qui ha trobat el tresor no sent la dificultat de vendre-ho tot, per la magnitud de la seva alegria (cf. Mt 13,44). La paraula utilitzada per l‘evangelista Mateu expressa una alegria molt especial, que cap realitat humana pot donar; i de fet torna en molt pocs passatges de l’Evangeli, que tots fan referència a la trobada amb Déu. És la joia dels Mags quan, després d’un viatge llarg i cansat, tornen  a veure l’estrella (cf. Mt 2,10); la joia, és l’alegria de les dones que tornen del sepulcre buit després d’haver escoltat l’anunci de la resurrecció fet per l’àngel (cf. Mt 28,8). És l’alegria de qui ha trobat el Senyor. Prendre una bona decisió, una decisió correcta, et porta sempre a aquesta alegria final; potser pel camí has de patir una mica d’incertesa, pensar, buscar, però al final la decisió correcta t’omple d’alegria.

En el judici final Déu farà un discerniment - el gran discerniment – de nosaltres. Les imatges del pagès, del pescador i del comerciant són exemples del que passa al Regne dels cels, un Regne que es manifesta en les accions ordinàries de la vida, que requereixen prendre una posició. Per això és tan important saber discernir: les grans eleccions poden néixer de circumstàncies que a primera vista semblen secundàries, però que es revelen decisives. Per exemple, pensem en la primera trobada d’Andreu i Joan amb Jesús, una trobada que sorgeix d’una senzilla pregunta: “Rabí, on vius?” – “Veniu i  veureu” (cf. Jn 1,38-39), diu Jesús. Un intercanvi molt breu, però és el començament d’un intercanvi que, pas a pas, marcarà tota la vida. Anys més tard, l’Evangelista seguirà recordant aquella trobada que el va canviar per sempre, també recordarà l’hora: «Eren cap a les quatre de la tarda» (v. 39). És el moment en què el temps i l’etern es van trobar a la seva vida. I en una decisió bona i justa, es troba la voluntat de Déu amb la nostra voluntat; es troba el camí actual amb l’etern. Prendre una bona decisió, després d’un camí de discerniment, és fer aquesta trobada: el temps amb l’etern.

Per tant: coneixement, experiència, afectes, voluntat: són alguns elements indispensables del discerniment. En el transcurs d’aquestes catequesis en veurem d’altres, igualment importants.

El discerniment – com he dit – implica un esforç. Segons la Bíblia, nosaltres no ens trobem davant de la vida, ja plena, la vida que hem de viure: no! L’hem de decidir contínuament, segons les realitats que se’ns presentin. Déu ens invita a valorar i a escollir: ens ha creat lliures i vol que exercim la nostra llibertat. Per això, el discerniment és exigent.

Sovint hem viscut aquesta experiència: triar una cosa que ens emblava bé però que no ho era. O saber quin era el nostre veritable bé i no triar-lo. L’home, a diferència dels animals, es pot equivocar, pot no voler triar d’una manera correcta i la Bíblia ho mostra des de les seves primeres pàgines. Déu dona a l’home una instrucció precisa: si vols viure, si vols tastar la vida, recorda que ets una criatura, que no ets el criteri del bé i del mal i que les eleccions que facis tindran una conseqüència, per a tu, per als altres i per al món (cf. Gen 2,16-17); pots fer de la terra un jardí magnífic o pots fer-ne un desert de mort. Un ensenyament fonamental: no és casualitat que sigui el primer diàleg entre Déu i l’home. El diàleg és: el Senyor dona la missió, tu has de fer això i això; i l’home, en cada pas que fa, ha de discernir quina decisió ha de prendre. El discerniment és aquella reflexió de la ment, del cor que hem de fer abans de prendre una decisió.

El discerniment és pesat però indispensable per a viure. Requereix que em conegui a mi mateix, que sàpiga què és bo per a mi aquí i ara. Requereix sobretot una relació filial amb Déu. Déu és Pare i no ens deixa sols, sempre està disposat a aconsellar-nos, a animar-nos, a acollir-nos. Però no imposa mai la seva voluntat. Per què? Perquè vol ser estimat i no temut. I Déu també ens vol fills, no esclaus: fills lliures. I l’amor només es pot viure en llibertat. Per aprendre a viure s’ha d’aprendre a estimar, i per això és necessari discernir: què puc fer ara, davant d’aquesta alternativa? Que sigui senyal de més amor, de més maduresa en l’amor. Demanem que l’Esperit Sant ens guiï! Invoquem-lo cada dia, especialment quan hem de prendre les decisions. Gràcies.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Imatge
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.