Papa Francesc: “És important conèixer la contrassenya del nostre cor”

Audiència General 4 d’octubre 2022

Catequesi sobre el Discerniment:

4. Els elements del discerniment. Coneix-te tu mateix.

Estimats germans i germanes, bon dia!

Seguim tractant el tema del discerniment. La darrera vegada vam considerar la pregària com el seu element indispensable, entesa com a familiaritat i confiança amb Déu. Pregària, no com els lloros, sinó com a familiaritat i confiança en Déu; pregària dels fills al Pare; pregària amb el cor obert. Ho vam veure en la darrera Catequesi. Avui voldria, quasi de manera complementària, remarcar que un bon discerniment requereix també el coneixement de nosaltres mateixos. Coneix-te tu mateix. I això no és fàcil. El discerniment de fet implica les nostres facultats humanes: la memòria, l’intel·lecte, la voluntat, els sentiments. Sovint no sabem discernir perquè no ens coneixem prou, i així no sabem què és el que realment volem. Heu sentit moltes vegades: “Però aquella persona, per què no posa ordre en la seva vida? No ha sabut mai què vol …”. Sense arribar a aquest extrem, també ens passa que no sabem realment el que volem, no ens coneixem bé.

A la base dels dubtes espirituals i crisis vocacionals sovint hi ha un diàleg insuficient entre la vida religiosa i la nostra dimensió humana, cognitiva i afectiva. Un autor d’espiritualitat assenyalava com moltes dificultats sobre el tema del discerniment tenen relació amb problemes d’un altre tipus, que han de ser coneguts i explorats. Així escriu aquest autor: «He arribat a la conclusió que el major obstacle per al veritable discerniment (i per al veritable creixement en la pregària) no és la naturalesa intangible de Déu, sinó el fet que no ens coneixem prou nosaltres mateixos, i ni tan sols ens volem conèixer tal com som realment. Gairebé tots ens amaguem darrere d’una màscara, no només davant dels altres, sinó també quan ens mirem al mirall» (Th. Green, El gra i les males herbes, Roma, 1992, 25). Tots tenim la temptació de ser emmascarats fins i tot davant de nosaltres mateixos.

L’oblit de la presència de Déu en la nostra vida va de la mà amb el desconeixement de nosaltres mateixos – ignorar Déu i ignorar-nos -, ignorància de les característiques de la nostra personalitat i dels nostres desigs més profunds.

Conèixer-se un mateix no és difícil, però és cansat: implica un treball pacient de recerca interior. Requereix la capacitat d’aturar-se, de “parar el pilot automàtic”, de prendre consciència de la nostra manera de fer, dels sentiments que tenim, dels pensaments recurrents que ens condicionen, i sovint sense que ens n’assabentem. Requereix també distingir entre les emocions i les facultats espirituals. “Sento” no és el mateix que “estic convençut”; “tinc ganes” no és el mateix que “vull”. Així arribem a reconèixer que la mirada que tenim sobre nosaltres mateixos i sobre la realitat està una mica distorsionada. Observar això és una gràcia! De fet, moltes vegades pot passar que creences errònies sobre la realitat, basades en les experiències del passat, ens influeixin fortament, limitant la nostra llibertat de tenir-les en compte pel que és realment important en la nostra vida.

Vivint en l’era de la informàtica, sabem com n’és d’important conèixer el password per poder entrar en els programes on es troben les informacions més personals i precioses. Però fins i tot la vida espiritual té els seus “password”: hi ha paraules que toquen el cor perquè fan referència a allò que som més sensibles. El temptador, és a dir el diable, coneix bé aquestes paraules-clau, i és important que nosaltres les coneguem també, per no trobar-nos on no voldríem. La temptació no suggereix necessàriament coses dolentes, sinó sovint coses desordenades, presentades amb una importància excessiva. D’aquesta manera ens hipnotitza amb l’atracció que ens desperten aquestes coses, coses belles però il·lusòries, que no poden complir el que prometen, i així ens deixen al final una sensació de buidor i de tristesa. Aquesta sensació de buidor i de tristesa és senyal que hem pres un camí que no anava bé, que ens ha desorientat. Poden ser, per exemple, la titulació educativa, la carrera, les relacions, totes aquestes coses en si lloables, però amb les quals, si no som lliures, correm el risc d’alimentar expectatives irreals, com per exemple la confirmació del nostre valor. Per exemple, quan penses en un estudi que estàs fent, ho penses només per promocionar-te, pel teu interès, o també per servir a la comunitat? Allà podeu veure quina és la intencionalitat de cadascun de nosaltres. D’aquest error sovint se’n deriven els sofriments més grans, perquè cap d’aquelles coses pot ser la garantia de la nostra dignitat.

Per això, estimats germans i germanes, és important conèixer-nos, conèixer el password del nostre cor, allò al que som més sensibles, per protegir-nos del que es presenta amb paraules persuasives per manipular-nos, però també per reconèixer el que és realment important per a nosaltres, distingint-ho de les modes del moment o de les consignes cridaneres i superficials. Moltes vegades el que es diu en un programa de televisió, en alguna publicitat que es fa, ens toca el cor i ens fa anar-hi sense llibertat. Compte amb això: soc lliure o em deixo portar pels sentiments del moment, o per les provocacions del moment?

Una ajuda en això és l’examen de consciència, però no parlo de l’examen de consciència que fem tots quan anem a confessar-nos, no. Això és: “He pecat en això, en allò …”. No. Examen de consciència general del dia: què ha passat en el meu cor durant aquest dia? “Han passat tantes coses …”. Quines? Per què? Quines empremtes han deixat en el meu cor? Fer l’examen de consciència, és a dir el bon hàbit de tornar a llegir amb calma el que ha passat al llarg del nostre dia, aprenent a anotar les avaluacions i les opcions d’allò al que donem més importància, el que busquem i per què, i què és el que finalment hem trobat. Sobretot aprenent a reconèixer el que realment satisfà el meu cor. Perquè només el Senyor ens pot donar la confirmació del que valem. Ens ho diu cada dia des de la creu: ha mort per nosaltres, per mostrar-nos com en som de valuosos als seus ulls. No hi ha cap obstacle ni fracàs que pugui impedir la seva tendra abraçada. L’examen de consciència ens ajuda tant, perquè així veiem que el nostre cor no és un camí on tot passa i nosaltres no ho sabem. No. Veiem: què ha passat avui? Què ha passat? Què m’ha fet reaccionar? Què m’ha fet entristir? Què m’ha fet feliç? Què ha estat dolent i si he fet mal als altres?. Es tracta de veure el recorregut dels sentiments, de les atraccions del meu cor durant el dia. No ho oblideu! L’altre dia vam parlar de la pregària; avui parlem del coneixement propi.

La pregària i el coneixement propi ens fan créixer en la llibertat. Això és créixer en la llibertat! Són elements bàsics de l’existència cristiana, elements preciosos per trobar el lloc propi en la vida. Gràcies.

Traducció: Josep M. Torrents