Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

En la missa celebrada per Francesc a la Casa Santa Marta, el Papa dirigeix un nou pensament als presos i, en la solemnitat de Sant Josep, recorda la importància de l’adoració, convidant els fidels a la comunió espiritual.

El Papa celebra la missa a la Casa Santa Marta en la solemnitat de Sant Josep, espòs de la Santíssima Mare de Déu i patrona de l’Església universal i el setè aniversari del començament del seu ministeri petrí (13 de març de 2013). En presentar la celebració eucarística, dirigeix les seves pregàries als detinguts en aquest moment d’emergència caracteritzats per moltes restriccions per a la pandèmia coronavirus:

Preguem avui pels germans i les germanes que són a la presó: pateixen tant, per la incertesa del que passarà dins de la presó, i també pensant en les seves famílies, com estan, si algú està malalt, si li falta alguna cosa. Estem a prop dels presos que avui pateixen tant en aquest moment d’incertesa i dolor.

Comentant l’evangeli d’avui, parla de Josep, un home just, és a dir, un home de fe, capaç d’entrar en el misteri de Déu, i recorda la importància de la pregària d’adoració. A continuació, es mostra el text de l’homilia segons la nostra transcripció:

L’evangeli (Mt 1,16,18-21,24) ens diu que Josep era "just", és a dir, un home de fe, que vivia la fe. Un home que es pot incloure a la llista de totes aquelles persones de fe que recordem avui en les lectures de breviari (cfr. Carta als hebreus, cap. 11); aquelles persones que van viure la fe com a fonament del que s’espera, com a garantia d’allò que no es veu, i la prova d’allò que no es veu.

Josep és un home de fe: per aquest motiu era "just". No sols perquè creia, sinó també perquè vivia aquesta fe. Home "just". Va ser elegit per educar un home que era un home veritable, però que també era Déu: calia un home-Déu per educar un home així, però no ho era. El Senyor ha escollit un "just", un home de fe. Un home capaç de ser home i també capaç de parlar amb Déu, d’entrar en el misteri de Déu. I aquesta va ser la vida de Josep. Viure la seva professió, la seva vida d’home i endinsant-se en el misteri. Un home capaç de parlar amb el misteri de conversar amb el misteri de Déu. No era un somiador. Entrava en el misteri. Amb la mateixa naturalitat amb la que feia el seu ofici, amb aquesta precisió del seu ofici: ell era capaç d’ajustar un angle mil·límétricament, sabia com fer-ho en la fusta que treballava,  sabia com poder rebaixar, per reduir un mil·límetre de la fusta, la superfície d'una fusta. Just, era precís. Però també era capaç d’ introduir-se en el misteri que no podia controlar.

Aquesta és la santedat de Josep tirar endavant la seva vida, la seva professió precisió i amb professionalitat; i al moment, entra en el misteri. Quan l’evangeli ens parla dels somnis de Josep, ens fa entendre això: entrar en el misteri de Déu.

Jo penso en l’Església, avui en aquesta solemnitat de Sant Josep. Els nostres fidels, els nostres bisbes, els nostres sacerdots, els nostres homes i dones consagrats, els papes: són capaços d’entrar en el misteri? O necessiten regular-se segons les prescripcions d’allò que ells que no poden controlar? Quan l’Església perd la capacitat d’entrar en misteri, perd la capacitat d’adorar. La pregària d’adoració només es pot donar quan un entra al misteri de Déu.

Demanem al Senyor la gràcia que l’Església pugui viure en la concreció de la vida diària i també en la "concreció" - entre cometes - del misteri. Si no ho pot fer, serà una Església a  mitges, serà una associació piadosa, que es regeix per prescripcions, però sense el sentit de l’adoració. Entrar en el misteri no és somiar; entrar en el misteri és precisament això: adorar. Entrar en el misteri és fer avui el que farem en el futur, quan arribem en presència de Déu: adorar.

El Senyor doni a l'Església aquesta gràcia.

Abans de concloure la missa, el papa insta a la comunió espiritual en aquest moment difícil per a la pandèmia del coronavirus, que va provocar la suspensió de les misses a Itàlia amb la participació dels fidels per evitar qualsevol contagi. Francesc va acabar la celebració amb l’adoració i la benedicció eucarística. A continuació, es mostren les paraules del Papa seguides de l’oració per a la comunió espiritual.

Convido a tots els que estan lluny i segueixen la missa a la televisió a fer la comunió espiritual.

Als teus peus, o Jesús meu, m’inclino i t’ofereixo el penediment del meu cor contrit que s’aboca en el seu no-res i en la teva santa presència. T’adoro en el sagrament del teu amor, vull rebre’t en la pobra estança que el meu cor t’ofereix. En espera de la felicitat de la comunió sacramental, vull posseir-te en esperit. Veniu a mi, o Jesús meu, que jo vinc a Tu. Posa el teu amor que inflami tot el meu ésser, per la via i per la mort. Crec en Tu, espero em Tu, T’estimo. Així sia.

Traducció: Pere Prat