“Hem d’obrir-nos als suburbis, reconeixent que els exclosos són objecte de la generositat de Déu”

Àngelus del Papa Francesc a la plaça de Sant Pere del Vaticà. Diumenge 12 d'octubre de 2014

Estimats germans i germanes, bon dia!

En l’Evangeli d’aquest diumenge, Jesús ens parla de la resposta donada a la invitació de Déu –representat per un rei– a participar en un banquet de noces (cfr Mt 22,1-14). La invitació té tres característiques: la gratuïtat, l’amplitud, la universalitat. Els convidats són molts, però succeeix una cosa sorprenent: cap dels cridats vol participar de la festa, diuen que tenen altres coses a fer; alguns mostren indiferència, estranyesa, fins i tot molèstia. Déu és bo envers nosaltres, ens ofereix gratuïtament la seva amistat, ens ofereix gratuïtament la seva joia, la salvació, però molt sovint no acollim els seus dons, donem prioritat a les nostres preocupacions materials, als nostres interessos i també quan el Senyor ens crida, moltes vegades ens sembla que ens vol molestar.

Alguns convidats fins i tot maltracten i maten els servents que lliuren les invitacions. Però, malgrat la manca de resposta dels convidats, el projecte de Déu no s’atura. Davant la negativa dels primers convidats, Ell no es desanima, no suspèn la festa, sinó que eixampla la invitació més enllà del que seria assenyat i envia els seus servents a les places i a les cruïlles dels camins a reunir tots els que trobin. Es tracta de gent qualsevol, pobres, abandonats i indigents, fins i tot bons i dolents –també els dolents són convidats– sense distincions. I la sala s’omple d’“exclosos”. L’Evangeli, rebutjat per alguns, troba una acollida inesperada en tants altres cors.

La bondat de Déu no té límits i no discrimina ningú: per això el banquet dels dons del Senyor és universal, per a tots. A tothom se li dóna la possibilitat de respondre a la seva invitació, a la seva crida; ningú té dret de sentir-se privilegiat o de reivindicar l’exclusivitat. Tot això ens porta a vèncer l’hàbit de col•locar-nos còmodament al centre, com ho feien els caps dels sacerdots i fariseus. Això no s’ha de fer: hem d’obrir-nos als suburbis, reconeixent que fins i tot aquells que estan en els marges, fins i tot aquell que és rebutjat i menyspreat per la societat és objecte de la generositat de Déu. Tots som cridats a no empetitir el Regne de Déu als límits de l’”esglesieta” –la nostra “esglesieta petitona”– sinó a eixamplar l’Església a la mida del Regne de Déu. Només hi ha una condició: posar-se el vestit de casament, és a dir donar testimoni de l’amor que es té a Déu i al proïsme.

Confiem a la intercessió de Maria Santíssima els drames i les esperances de tants germans i germanes nostres exclosos, febles, rebutjats, menyspreats, fins i tot aquells que són perseguits per causa de la seva fe, i invoquem la seva protecció també sobre els treballs del Sínode dels Bisbes reunit aquests dies al Vaticà.

Traducció: Josep M. Torrents –Catalunya Religió