Vés al contingut

Audiència general 4 agost 2021

Germans i germanes, bon dia!

Quan es tracta de l’Evangeli i de la missió d’evangelitzar, Pau s’entusiasma, surt fora de si. Sembla que no veu res més que aquesta missió que el Senyor li ha confiat. En ell tot està dedicat a aquesta proclamació, i no té cap altre interès que l’Evangeli. És l’amor de Pau, l’interès de Pau, l’ofici de Pau: anunciar. Fins i tot arriba a dir: «Crist no m’ha enviat a batejar, sinó a anunciar l’Evangeli» (1 Cor 1,17). Pau interpreta tota la seva existència com una crida a evangelitzar, a fer conèixer el missatge de Crist, a fer conèixer l’Evangeli: «Ai de mi – diu – si no anuncio l’Evangeli» (1 Cor 9,16). I escrivint als cristians de Roma, es presenta de la manera següent: «Pau, servent de Crist Jesús, apòstol de crida, escollit per anunciar l’Evangeli de Déu» (Rm 1,1). Aquesta és la seva vocació. En resum, és conscient que ha estat “separat” per portar l’Evangeli a tots, i no pot fer res més que dedicar-se amb totes les seves forces a aquesta missió.

Per tant es comprèn la tristesa, la decepció i fins i tot l’amarga ironia de l’Apòstol cap als Gàlates, que als seus ulls prenen un camí equivocat, que els portarà a un punt de no retorn: han pres el camí equivocat. El pivot al voltant del qual tot gira és l’Evangeli. Pau no pensa en els “quatre evangelis”, com és espontani per a nosaltres. De fet, mentre està enviant aquesta Carta, cap dels quatre evangelis encara no s’ha escrit. Per a ell l’Evangeli és el que predica, el que s’anomena el kerygma, és a dir l’anunci. I quin anunci? De la mort i resurrecció de Jesús com a font de salvació. Un Evangeli que s’expressa amb quatre verbs: «Crist va morir pels nostres pecats segons les Escriptures, va ser enterrat, va ressuscitar el tercer dia segons les Escriptures i es va aparèixer a Cefes» (1 Cor 15,3-5). Aquest és l’anunci de Pau, l’anunci que ens dona vida a tots. Aquest Evangeli és el compliment de les promeses i és la salvació oferta a tots els homes. Qui l’acull es reconcilia amb Déu, és acollit com un veritable fill i rep la vida eterna com a herència.

Davant d’un do tan gran que es va fer als Gàlates, l’Apòstol no arriba a explicar-se perquè ells estan pensant acollir un altre “evangeli”, potser més sofisticat, més intel·lectual… un altre “evangeli”. Cal assenyalar que aquests cristians no han abandonat encara l’Evangeli anunciat per Pau. L’Apòstol sap que encara hi ha temps per no donar un pas en fals, sinó que els adverteix amb força, amb molta força. El seu primer argument apunta directament al fet que la predicació feta pels nous missioners – aquests que prediquen la novetat – no pot ser l’Evangeli. Al contrari, és un anunci que distorsiona el veritable Evangeli perquè impedeix assolir la llibertat – una paraula clau - adquirida en arribar a la fe. Els Gàlates encara són “principiants” i la seva desorientació és comprensible. No coneixen encara la complexitat de la Llei mosaica i l’entusiasme per abraçar la fe en Crist els porta a escoltar aquests nous predicadors, pensant que el seu missatge és complementari al de Pau. I no és així.

L’Apòstol, però, no pot arriscar-se a crear compromisos en un terreny tan decisiu. L’Evangeli és només un i és el que ell els va anunciar; un altre no pot existir. Atenció! Pau no diu que el veritable Evangeli és el seu perquè és ell qui l’ha anunciat, no! Això no ho diu. Això seria presumptuós, seria una vanaglòria. Afirma, més aviat, que el “seu” Evangeli, és el mateix que els altres Apòstols anaven anunciant en altres llocs, és l’únic autèntic, perquè és el de Jesucrist. Escriu així: «Germans, vull que sapigueu que l’Evangeli que us vaig anunciar no ve dels homes, no el vaig rebre ni aprendre de cap home, sinó per una revelació de Jesucrist» (Gal 1,11). Aleshores entenem per què Pau fa servir termes molt durs. Dues vegades usa l’expressió “anatema”, que indica la necessitat de mantenir allunyat de la comunitat allò que amenaça els seus fonaments. I aquest nou “evangeli” amenaça els fonaments de la comunitat. En resum, sobre aquest punt l’Apòstol no deixa espai per a la negociació: no es pot negociar. Amb la veritat de l’Evangeli no hi ha negociació. O tu reps l’Evangeli tal com és, com ha estat anunciat, o reps una altra cosa. Però no es pot negociar amb l’Evangeli. No es pot arribar a compromisos: la fe en Jesús no és una mercaderia a negociar: és salvació, és encontre, és redempció. No es ven ben barat.

Aquesta situació descrita al començament de la Carta sembla paradoxal, perquè tots els temes en qüestió semblen animats de bons sentiments. Els Gàlates que escolten els nous missioners pensen que amb la circumcisió es podran dedicar encara més a la voluntat de Déu i per tant ser encara més agradables a Pau. Els enemics de Pau semblen estar animats per la fidelitat a la tradició rebuda dels pares i creuen que la fe genuïna consisteix en l’observança de la Llei. Davant d’aquesta fidelitat suprema, justifiquen les insinuacions i sospites sobre Pau, considerat poc ortodox davant la tradició. El mateix Pau és ben conscient que la seva missió és de naturalesa divina – ha estat revelada per Crist mateix, a ell! – i per tant és portat per un entusiasme total per la novetat de l’Evangeli, que és una novetat radical, no és una novetat passatgera: no hi ha evangelis “de moda”, l’Evangeli és sempre nou, és la novetat. La seva ànsia pastoral el porta a ser sever, perquè veu el gran risc per als joves cristians. En resum, en aquest laberint de bones intencions cal sortir de si mateix, per copsar la veritat suprema que es presenta com la més coherent amb la Persona i la predicació de Jesús i la seva revelació de l’amor del Pare. Això és important: saber discernir. Tantes vegades hem vist al llarg de la història, i també ho veiem avui, algun moviment que predica l’Evangeli amb una modalitat pròpia, a vegades amb carismes reals, propis; però després exagera i redueix tot l’Evangeli al “moviment”. I aquest no és l’Evangeli de Crist: aquest és l’Evangeli del fundador, de la fundadora i això sí, podrà ajudar al començament, però a la fi no dona fruits perquè no hi ha arrels profundes. Per això, la paraula clara i decisiva de Pau va ser saludable per als Gàlates i és saludable també per a nosaltres. L’Evangeli és el do de Crist a nosaltres, és Ell mateix qui el revela. És això el que ens dona vida.

Traducció: Josep M. Torrents

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.