"No anem a Missa per donar quelcom a Déu, sinó per rebre d’Ell el que realment necessitem"

La Santa Missa.

4. Per què anar a Missa el diumenge?

Estimats germans i germanes, bon dia!

Continuant el programa de catequesi sobre la Missa, avui ens preguntem: per què anar a Missa el diumenge?

La celebració dominical de l'Eucaristia és el centre de la vida de l’Església (cf. Catecisme de l’Església Catòlica, n. 2177). Com a cristians anem a Missa el diumenge per trobar el Senyor ressuscitat, o millor per deixar-se trobar per Ell, escoltar la seva paraula, alimentar-se a la seva taula, i així convertir-se en Església, és a dir el seu Cos místic que viu en el món.

Ho van comprendre, ja des del principi, els deixebles de Jesús, que van celebrar l’encontre eucarístic amb el Senyor el dia de la setmana que els hebreus anomenaven “el primer dia de la setmana” i els romans “dia del sol”, perquè en aquell dia Jesús havia ressuscitat d’entre els morts i s’havia aparegut als deixebles, parlant amb ells, menjant amb ells, donant-los l’Esperit Sant (cf. Mt 28,1; Mc 16,9.14; Lc 24,1.13; Jn 20,1.19), tal com ho acabem de sentir en la Lectura bíblica. També el gran vessament de l’Esperit en la Pentecosta va passar en diumenge, el cinquantè dia després de la resurrecció de Jesús. Per aquestes raons, el diumenge és un dia sagrat per a nosaltres, santificat per la celebració eucarística, presència viva del Senyor entre nosaltres i per nosaltres. És la Missa, doncs, que fa cristià el diumenge! El diumenge cristià gira al voltant de la Missa. Quin és el diumenge, per a un cristià, que no hi ha trobada amb el Senyor?

Hi ha comunitats cristianes que, malauradament, no poden gaudir de la Missa tots els diumenges; malgrat això elles estan cridades, en aquest dia sant, a reunir-se per pregar en nom del Senyor, escoltant la Paraula de Déu i mantenint viu el desig de l’Eucaristia.

Algunes societats secularitzades han perdut el sentit cristià del diumenge il·luminat per l’Eucaristia. És una llàstima això! En aquests contextos cal reactivar aquesta presa de consciència, per recuperar el significat de la festa, el significat de la joia, de la comunitat parroquial, de la solidaritat, del repòs que refà l’ànima i el cos (cf. Catecisme de l’Església Catòlica, nn. 2177-2188). Tots aquests valors l’Eucaristia els fa presents, diumenge rere diumenge. Per això el Concili Vaticà II ha volgut ressaltar que «el diumenge és el dia de festa primordial que s’ha de proposar i inculcar en la pietat dels fidels, de tal manera que sigui en realitat un dia de joia i d’abstenció del treball» (Const. Sacrosanctum Concilium, 106).

L’abstenció dominical del treball no existia els primers segles: és una aportació específica del cristianisme. Per tradició bíblica els hebreus descansen el dissabte, mentre que en la societat romana no hi havia un dia a la setmana de descans de treballs servils. Va ser el sentit cristià del viure com a fills i no com a esclaus, animat per l’Eucaristia, que va fer que el diumenge fos – quasi universalment – el dia del repòs.

Sense Crist estem condemnats a ser dominats per la fatiga de la vida quotidiana, amb les seves preocupacions, i de la por del demà. L’encontre dominical amb el Senyor ens dona la força de viure l’avui amb confiança i coratge i d’anar endavant amb esperança. Per això nosaltres els cristians anem a l’encontre del Senyor el diumenge, en la celebració eucarística.

La Comunió eucarística amb Jesús, Ressuscitat i Vivent per sempre, anticipa el diumenge sense fi, quan ja no hi haurà ni cansament, ni dolor, ni dol, ni llàgrimes, sinó només la joia de viure plenament i per sempre amb el Senyor. També d’aquest benaurat respòs ens en parla la Missa del diumenge, ensenyant-nos, en el flux de la setmana, a confiar-nos a les mans del Pare que és al cel.

Què podem respondre a qui diu que no serveix de res anar a Missa, ni tan sols els diumenges, perquè l’important és viure bé, estimar els altres? És veritat que la qualitat de la vida cristiana es mesura per la capacitat d’estimar, tal com va dir Jesús: «Tothom coneixerà que sou deixebles meus si us estimeu els uns als altres» (Jn 13,35); però com podem practicar l’Evangeli sense obtenir l’energia necessària per fer-ho, un diumenge rere l’altre, en la font inesgotable de l’Eucaristia? No anem a Missa per donar quelcom a Déu, sinó per rebre d’Ell el que realment necessitem. Ho recorda la pregària de l’Església, que s’adreça a Déu així: «Tu no necessites la nostra lloança, però per un do del teu amor ens crides a donar-te gràcies; els nostres himnes de benedicció no fan créixer la teva grandesa, sinó que obtenen per a nosaltres la gràcia que ens salva» (Missal Romà, Prefaci comú IV).

En conclusió, per què anar a Missa el diumenge? No n’hi ha prou responent que és un manament de l’Església; això ajuda a preservar-ne el valor, però amb això sol no n’hi ha prou. Nosaltres cristians necessitem participar en la Missa dominical perquè només amb la gràcia de Jesús, amb la seva presència viva en nosaltres i entre nosaltres, podem dur a la pràctica el seu manament, i així nosaltres podem ser els seus testimonis creïbles.

Traducció per Josep M. Torrents Sauvage