Vés al contingut

Audiència del Papa Francesc a la plaça de Sant Pere del Vaticà. Dimecres 11 de juny de 2014

Estimats germans i germanes, bon dia!

El do del temor de Déu, del qual en parlarem avui, conclou la sèrie de reflexions sobre els set dons de l'Esperit Sant. Aquest do del temor de Déu no significa tenir por de Déu: sabem prou bé que Déu és Pare, que ens estima i vol la nostra salvació, i sempre perdona, sempre; per la qual cosa no hi ha motiu per tenir-ne por. El temor de Déu, en canvi, és el do de l'Esperit que ens recorda, com en som de petits davant de Déu i del seu amor, i que el nostre bé rau en abandonar-se amb humilitat, amb respecte i confiança en les seves mans. Això és el temor de Déu: l'abandó en la bondat del nostre Pare que ens estima, i molt que ens estima!

Quan l'Esperit Sant entra al nostre cor, ens infon pau i ens consola, ens porta a sentir-nos tal com som, és a dir, petits, amb l’actitud -tan recomanada per Jesús en l'Evangeli- d’aquell que descarrega totes les seves preocupacions i les seves expectatives en Déu i se sent envoltat i sostingut per la seva escalfor i per la seva sol•licitud, la seva protecció, talment com ho fa un nen amb el seu pare. Això és justament el que fa l'Esperit Sant en el nostre cor: ens fa sentir com infants en els braços del nostre Pare. En aquest sentit, doncs, comprenem bé com el temor de Déu adquireix en nosaltres la forma de la docilitat, del reconeixement i de la lloança, omplint el nostre cor d'esperança. Moltes vegades, en efecte, no aconseguim captar el designi de Déu, i ens adonem que no som capaços d'assegurar-nos, per nosaltres mateixos, la felicitat i la vida eterna. No obstant això, és precisament en experimentar els nostres límits i la nostra pobresa, que l'Esperit ens conforta i ens fa percebre que l’única cosa important és deixar-nos conduir per Jesús vers els braços del seu Pare.

Heus aquí per què en tenim tanta necessitat, d'aquest do de l'Esperit Sant. El temor de Déu ens fa prendre consciència que tot ve de la gràcia, i que la nostra veritable força rau únicament en seguir el Senyor Jesús i en deixar que el Pare pugui vessar sobre nosaltres la seva bondat i la seva misericòrdia. Obrir el cor, perquè la bondat i la misericòrdia de Déu es vessin sobre nosaltres. Això és el que fa l'Esperit Sant amb el do del temor de Déu: obre els cors. Ens cal tenir el cor obert per tal que el perdó, la misericòrdia, la bondat, la carícia del Pare vinguin a nosaltres, perquè nosaltres som fills infinitament estimats.

Quan estem envaïts pel temor de Déu, llavors estem predisposats a seguir el Senyor amb humilitat, docilitat i obediència. Això, tanmateix, no ho fem amb actitud resignada i passiva, o àdhuc queixosa, sinó amb l'estupor i l'alegria d'un fill que es veu servit i estimat pel Pare. El temor de Déu, per tant, no fa de nosaltres cristians tímids, submisos; ben al contrari, genera en nosaltres valentia i força. És un do que fa de nosaltres cristians convençuts, entusiastes, que no romanen sotmesos al Senyor moguts per la por, sinó més aviat moguts i conquistats pel seu amor. Deixar-se conquerir per l'amor de Déu; que n’és de bonic, això. Deixar-nos conquerir per aquest amor de Pare, que ens estima tantíssim, ens estima amb tot el seu cor.

Però, atenció, perquè el do de Déu, el do del temor de Déu és també una «alarma» davant la pertinàcia en el pecat. Quan una persona viu submergida en el mal, quan blasfema contra Déu, quan explota als altres, quan els tiranitza, quan viu només per els diners, per a la vanitat, el poder o l'orgull, llavors el sant temor de Déu ens posa en alerta: atenció! Amb tot aquest poder, amb tots aquests diners, amb tot el teu orgull, amb la teva vanitat, no seràs feliç. Ningú no pot portar al més enllà, a l’altra vida ni els diners, ni el poder, ni la vanitat, ni l'orgull. Res d’això! Només podem dur-hi l'amor que Déu Pare ens dóna, les carícies rebudes de Déu, acceptades i rebudes per nosaltres amb amor. I podem portar el que hem fet pels altres. Atenció a no posar l'esperança en els diners, en l'orgull, en el poder, i en la vanitat, perquè tot això no pot dur-nos res de bo. Penso, per exemple, en les persones que són responsables d’altres persones i es deixen corrompre. Penseu que una persona corrupta serà feliç en el més enllà? No, tot el fruit de la seva corrupció va corrompre el seu cor en vida i li serà difícil anar al Senyor. Penso en els que viuen a costa del tràfic de persones i del treball esclau. Penseu potser, que aquesta gent que trafica amb persones, que explota a les persones amb el treball esclau té l'amor de Déu en el seu cor? No, no tenen temor de Déu ni són feliços. No ho són. Penso en els que fabriquen armes per fomentar les guerres; però, atureu-vos a pensar quin tipus d’ofici és aquest! Estic segur que si faig ara la pregunta: quants de vosaltres sou fabricants d'armes? No n’hi haurà cap, cap ni un. Aquests fabricants d’armes no vénen a escoltar la Paraula de Déu. Aquests fabriquen la mort, són mercaders de mort i produeixen mercaderia de mort. Que el temor de Déu els faci comprendre que un dia tot acaba i que hauran de retre comptes a Déu.

Benvolguts amics, el Salm 34 ens fa pregar així: El Senyor escolta el pobre que l’invoca, i el salva de tots els perills. Acampa l’àngel del Senyor entorn dels seus fidels i els allibera (versets 7-8). Demanem al Senyor la gràcia d'unir la nostra veu a la dels pobres, per acollir el do del temor de Déu i poder reconèixer-nos, juntament amb ells, revestits de la misericòrdia i l'amor de Déu, que és el nostre Pare, el nostre pare. Que així sigui!

Traducció: Xavier Bordas –Catalunya Religió

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.