"La mort de Jesús és una font inesgotable de vida nova"

Àngelus del papa Francesc a la plaça Sant Pere del Vaticà. Diumenge 22 de març de 2015

Estimats germans i germanes,

En aquest cinquè diumenge de Quaresma, l'evangelista Joan ens crida l'atenció amb un detall curiós: alguns "grecs", de religió jueva, vinguts a Jerusalem per la festa de la Pasqua, es dirigeixen a l'apòstol Felip, i diuen: "Volem veure Jesús "(Jn 12,21). A la ciutat santa, on Jesús ha anat per última vegada, hi ha molta gent. N’hi ha de petits i senzills, que han acollit amb satisfacció el profeta de Natzaret reconeixent en Ell l’Enviat del Senyor. Hi ha els sumes sacerdots i els caps del poble, que el volen eliminar perquè el consideren herètic i perillós. Hi ha també molta gent, com aquests "grecs", que estan encuriositsper veure’l i saber-ne més sobre la seva persona i sobre les obres que ell ha realitzat, l'última de les quals -la resurrecció de Llàtzer- ha fet un gran enrenou.

"Volem veure Jesús": aquestes paraules, com moltes d’altres en els Evangelis, van més enllà del determinat episodi i expressen alguna cosa universal; mostren un desig que travessa les èpoques i les cultures, un desig present en el cor de moltes persones que han sentit a parlar de Crist, però encara no l’han retrobat. "Jo vull veure Jesús", això sent el cor d'aquesta gent.

Responent indirectament, de manera profètica, a aquella demanda de poder-lo veure, Jesús pronuncia una profecia que revela la seva identitat i indica el camí per a conèixer-lo veritablement: "És aquesta l’hora que el Fill de l'home serà glorificat" (Jn 12, 23). És l'hora de la creu! És l’hora de la derrota de Satanàs, el príncep del mal, i del triomf definitiu de l'amor misericordiós de Déu. Crist declara que serà "enlairat damunt de la terra" (v.32), una expressió de doble significat: "enlairat" perquè crucificat, i "enlairat" perquè glorificat pel Pare en la resurrecció, per atreure a tots a si mateix i reconciliar els homes amb Déu i entre ells. L'hora de la Creu, l'hora més fosca de la història, és també la font de salvació per a tots els qui creuen en Ell.

Continuant en la profecia sobre la seva Pasqua ara ja imminent, Jesús fa servir una imatge senzilla i suggestiva, la del "gra de blat", que caigut a terra, mor per donar fruit (cf v. 24). En aquesta imatge hi trobem un altre aspecte de la Creu de Crist: el de la fecunditat. La creu de Crist és fecunda. La mort de Jesús, de fet, és una font inesgotable de vida nova, que porta en ella la força regeneradora de l'amor de Déu. Immersos en aquest amor pel Baptisme, els cristians poden esdevenir "grans de gra" i donar molt de fruit si com Jesús, "perden la pròpia vida" per amor de Déu i dels germans (cf. v 25).

Per això, per als que encara avui dia "volen veure Jesús", als que encara estan a la recerca del rostre de Déu; al que han rebut una catequesi de petit i després no l’han pogut aprofitar més i potser han perdut la fe; a molts d’altres que encara no han retrobat Jesús personalment...; a totes aquestes persones podem oferir tres coses: l'Evangeli; el crucificat i la testimoniança de la nostra fe, pobra, però sincera. L'Evangeli: allí hi podem trobar Jesús, escoltar-lo, conèixer-lo. El crucificat: signe de l’amor de Jesús, que s’ha lliurat a si mateix per nosaltres. I després una fe que es tradueix en gestos senzills de caritat fraterna. Però sobretot en coherència de vida entre el que diem i el que vivim, coherència entre la nostra fe i la nostra vida, entre les nostres paraules i les nostres accions. Evangeli, crucificat, testimoniança. Que la Mare de Déu ens ajudi a portar aquestes tres coses.

Traducció: Pere Prat –Catalunya Religió