Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Audiència General 30 d’octubre 2019

Catequesi sobre els Fets dels Apòstols

Estimats germans i germanes, bon dia!

Llegint els Fets dels Apòstols es veu com l’Esperit Sant és el protagonista de la missió de l’Església: és Ell qui guia la ruta dels evangelitzadors mostrant-los el camí a seguir.

Això ho veiem clarament quan l’apòstol Pau, havent arribat a Tròada, té una visió. Un Macedoni li suplica: «Vine a Macedònia i ajuda’ns!» (At 16,9). La gent de Macedònia del Nord està orgullosa d’això, està tan orgullosa d’haver cridat a Pau perquè fos Pau qui els anunciés Jesucrist. Recordo tant aquelles bones persones que em van acollir amb tant d’afecte: que conservin aquesta fe que Pau els va predicar! L’Apòstol no va dubtar i va marxar cap a Macedònia, segur que era el mateix Déu qui l’enviava, i va arribar a Filip, «colònia romana» (At 16,12) pel camí d’Egnatia, per predicar l’Evangeli. Pau es queda allà uns dies. Tres fets caracteritzen la seva estada a Filip, durant aquest tres dies: tres fets importants. 1) L’evangelització i el baptisme de Lídia i de la seva família; 2) la detenció que pateix, junt amb Sila, després d’haver exorcitzat una dona esclava explotada pels seus amos; 3) la conversió i el bateig del seu carceller i de la seva família. Veiem aquests tres episodis en la vida de Pau.

El poder de l’Evangeli s’adreça, en primer lloc, a les dones de Filip, en particular a Lídia, venedora de porpra, de la ciutat de Tiatira, una creient en Déu a qui el Senyor obre el cor «per adherir-se a les paraules de Pau» (At 16,14). Lídia, de fet, acull Crist, rep el Baptisme junt amb la seva família i acull  aquells que són de Crist, allotjant Pau i Sila a casa seva. Aquí tenim el testimoni de l’arribada del cristianisme a Europa: l’inici d’un procés d’inculturació que perdura fins avui. Ha entrat des de Macedònia.

Després de la calidesa experimentada a casa de Lídia, Pau i Sila es veuen amb la duresa de la presó: passen del consol d’aquesta conversió de Lídia i de la seva família, a la desolació de la presó, on són tancats per haver alliberat en nom de Jesús «una esclava que tenia un esperit d’endevinació» i que «portava molts beneficis als seus amos» amb l’ofici d’endevinadora (At 16,16). Els seus amos guanyaven tant i aquesta pobra esclava feia el que fan les endevinadores: t’endevinava el futur, et llegia les mans – com diu la cançó, “agafa aquesta ma, gitana”, i per això la gent pagava. També avui, estimats germans i germanes, hi ha persones que paguen per això. Recordo en la meva diòcesi, en un parc molt gran, hi havia més de 60 tauletes on estaven asseguts els endevinadors i les endevinadores, que et llegien la mà i la gent es creia aquestes coses! I pagava. I això també passava a l’època de Sant Pau. Els seus amos, en represàlia, denuncien Pau i condueixen els Apòstol davant els magistrats amb l’acusació de desordre públic.

Però què passa? Pau és a la presó i durant el seu empresonament passa un fet sorprenent. Està trist, però en lloc de queixar-se, Pau i Sila entonen una lloança a Déu i aquesta lloança fa créixer una força que els allibera: durant la pregària un terratrèmol sacseja els fonaments de la presó, s’obren les portes i cauen les cadenes de tots (cf. At 16,25-26). Com l’oració de la Pentecosta, també la que fan des de la presó provoca efectes prodigiosos.

El carceller, creient que els presos s’havien escapat, va estar a punt de suïcidar-se, perquè els carcellers pagaven amb la pròpia vida si un pres s’escapava; però Pau li crida: “Tots som aquí!” (At 16,27-28). Ell aleshores pregunta: «Què he de fer per salvar-me?» (v. 30). La resposta és: «Creu en el Senyor Jesús i et salvaràs tu i tota la teva família» (v. 31). Arribat aquest moment succeeix el canvi: a mitjanit, el carceller escolta la paraula del Senyor junt amb la seva família, acull els apòstols, els renta les ferides – perquè havien estat apallissats– i junt amb la seva família rep el Baptisme; després, «ple de joia junt amb tots els seus per haver cregut en Déu» (v. 34), para la taula i convida Pau i Sila a quedar-se amb ells: el moment del consol! Enmig de la nit d’aquest anònim carceller, la llum de Crist brilla i esvaeix la foscor: les cadenes del cor cauen i neix en ell i en els seus familiars una joia que no havien sentit mai. Així l’Esperit Sant realitza la missió: des de l’inici, des de Pentecosta i després Ell és el protagonista de la missió. I ens fa avançar, hem de ser fidels a la vocació del que l’Esperit ens porta a fer. Per portar l’Evangeli.

Demanem també nosaltres a l’Esperit Sant un cor obert, sensible a Déu i acollidor dels germans, com el de  Lídia, i una fe valenta, com la de Pau i de Sila, i també una obertura de cor, com la del carceller que es deixa tocar per l’Esperit Sant.

Traducció: Josep M. Torrens