Vés al contingut

Audiència General 2 de juny 2021

Estimats germans i germanes, bon dia!

Els Evangelis ens mostren com n’és de fonamental la pregària en la relació de Jesús amb els seus deixebles. Això ja apareix en l’elecció dels que esdevindran després els Apòstols. Lluc situa la seva elecció en un context precís de pregària i diu: «Per aquells dies, Jesús se n’anà a la muntanya a pregar i va passar tota la nit pregant a Déu. Quan va ser de dia, va cridar els seus deixebles, n’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols» (6,12-13). Jesús els tria després d’una nit de pregària. Sembla que no hi ha cap altre criteri en aquesta elecció que la pregària, el diàleg de Jesús amb el Pare. A jutjar per com es comportaran aquests homes més tard, semblaria que l’elecció no va ser la millor perquè tots van fugir, el van deixar sol abans de la Passió; però és precisament això, especialment la presència de Judes, el futur traïdor, el que demostra que aquests noms estaven escrits en el pla de Déu.

L‘oració a favor dels seus amics reapareix contínuament en la vida de Jesús. Els Apòstols de vegades es converteixen per a Ell en motiu de preocupació, però Jesús, tal com els va rebre del Pare, després de la pregària, els porta en el seu cor, fins i tot en els seus errors, fins i tot en les seves caigudes. En tot això descobrim com Jesús era mestre i amic, sempre disponible per esperar amb paciència la conversió del deixeble. El punt més alt d’aquesta espera pacient és el “teixit” d’amor que Jesús teixeix al voltant de Pere. A l’Últim Sopar li diu: «Simó, Simó, Satanàs t’ha buscat per sacsejar-te com es garbella el blat; però jo he pregat per tu, perquè la teva fe no defalleixi. I tu, quan t’hauràs penedit, enforteix els teus germans» (Lc 22,31-32). És impressionant, en el temps del fracàs, saber que en aquell moment l’amor de Jesús no cessa, - “Però pare si estic en pecat mortal, Jesús m’estima? – Sí- I Jesús segueix pregant per mi? – Sí – Però si he fet coses molt lletges i molts pecats, Jesús em segueix estimant? – Sí”. L’amor i la pregària de Jesús per cadascun de nosaltres no cessen, sinó que es fan més intensos i som al centre de la seva oració! Això ho hem de recordar sempre: Jesús prega per mi, està pregant ara davant el Pare i li mostra les ferides que porta sobre, per mostrar al Pare el preu de la nostra salvació, és l’amor que ens té. Però ara mateix cadascun de nosaltres pensa: ara Jesús està pregant per mi? Sí. Aquest és un gran convenciment que hem de tenir.

La pregària de Jesús torna puntual en un moment crucial del seu camí, el de la verificació de la fe dels seus deixebles. Escoltem de nou l’evangelista Lluc: «Un dia Jesús es trobava en un lloc solitari pregant. Els deixebles eren amb ell i ell els fa aquesta pregunta: “Qui diu la gent que soc?”. Ells responen: “Joan el Baptista; altres diuen Elies; altres un dels antics profetes que ha ressuscitat”. Llavors els pregunta: “Però vosaltres, qui dieu que soc jo?”. Pere respon en nom de tots: “El Crist de Déu”. Ell els va manar estrictament de no dir-ho a ningú» (9,18-21). Els moments crucials de la missió de Jesús van sempre precedits de l’oració, però no així de passada, sinó amb una oració intensa i perllongada. Sempre en aquells moments hi ha l’oració. Aquesta comprovació de la fe sembla un objectiu i en canvi és un punt renovat de partida per als deixebles, perquè, a partir d’aleshores, és com si Jesús pugés un to en la seva missió, parlant-los obertament de la seva passió, mort i resurrecció.

Des d’aquest punt de vista, que instintivament desperta repulsió, tant en els deixebles, com en nosaltres que llegim l’Evangeli, l’oració és l’única font de llum i de força. Cal resar més intensament, cada vegada que el camí fa pujada.

I de fet, després d’haver anunciat als deixebles el que li esperava a Jerusalem, té lloc l’episodi de la Transfiguració. «Jesús va prendre amb ell Pere, Joan i Jaume i va pujar a la muntanya a pregar. Mentre pregava, el seu rostre va canviar d’aspecte i el seu vestit es va tornar d’una blancor esclatant. I heus aquí, dos homes parlaven amb ell: eren Moisès i Elies, que apareixien en la glòria, i parlaven del seu èxode, que estava a punt de tenir lloc a Jerusalem» (Lc 9,28-31), és a dir la Passió. Per tant, aquesta manifestació anticipada de la glòria de Jesús va tenir lloc en l’oració, mentre el Fill estava immers en la comunió amb el Pare i acceptava plenament la seva voluntat d’amor, al seu pla de salvació. I, d’aquella pregària, en surt una paraula clara per als tres deixebles implicats: «Aquest és el meu Fill, l’elegit; escolteu-lo” (Lc 9,35). De la pregària ve la invitació a escoltar Jesús, sempre de la pregària.

A partir d’aquest ràpid viatge per l’Evangeli, aprenem que Jesús no vol només que preguem com Ell prega, sinó que ens assegura que, fins i tot si els nostres intents d’oració són ineficaços del tot, nosaltres podem comptar sempre amb la seva pregària. Hem de ser conscients: Jesús prega per mi. Una vegada, un bon Bisbe em va explicar que en un moment molt dolent de la seva vida i d’una gran prova, un moment de foscor, va mirar a la part alta de la Basílica i va veure escrita aquesta frase: “Jo Pere pregaré per tu”. I això li va donar força i reconfort. I això passa cada vegada que cadascun de nosaltres sap que Jesús prega per ell. Jesús prega per nosaltres. En aquest moment, ara. Feu un exercici de memòria de repetir això. Quan hi ha alguna dificultat, quan este enmig de distraccions: Jesús està pregant per mi. Per`, pare, això és veritat? És veritat, ho ha dit Ell mateix. No oblidem que el que ens aguanta a cadascun de nosaltres en la vida és l’oració de Jesús per cadascun de nosaltres, amb nom i cognoms, davant del Pare, mostrant-li les ferides que són el preu de la nostra salvació.

Fins i tot si les nostres oracions fossin només balbuceigs, si estiguessin compromeses amb una fe vacil·lant, mai no hem de deixar de confiar en Ell, jo no sé pregar però Ell prega per mi. Recolzades en la pregària de Jesús, les nostres tímides pregàries es recolzen sobre les ales de l’àguila i pugen fins al Cel. No ho oblideu: Jesús està pregant per mi - Ara? – Ara. En el moment de la prova, en el moment del pecat, fins i tot en aquell moment, Jesús està pregant per mi amb tant d’amor.

Traducció: Josep M. Torrents

Temàtica
Territori

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.