Vés al contingut

L'homilia del Papa aquest matí a la Missa a Casa Santa Marta es desenrotlla sobre la conversió, sobre la guarició que tots necessitem

Per obrir el cor dels altres i convidar a la conversió es necessita la mansuetud, la humilitat i la pobresa, seguint els passos de Crist, no cal creure’s superior o buscar un interès humà. Això ha estat el que ha subratllat el Papa Francesc en l'homilia de la missa a Casa Santa Marta. La seva reflexió parteix del passatge de l'Evangeli de Marc (Mc 6, 7-13) que proposa la litúrgia d'avui: el missatge és precisament el de "guarir".

Si el cor està tancat, és tot un vernís exterior

Jesús envia els seus deixebles a guarir, com ell mateix ha vingut al món per guarir, "guarir l'arrel del pecat en nosaltres", "el pecat original". "Guarir és una mica de recreació", assenyala el Papa Francesc: "Jesús ens ha recreat des de l'arrel i després ens ha fet avançar amb el seu ensenyament, amb la seva doctrina, que és una doctrina que guareix", sempre. Però el primer manament que dona és el de la conversió.

La primera guarició és la conversió en el sentit d'obrir el cor perquè entri la Paraula de Déu. Convertir-se és mirar cap un altre lloc, convergir en un altre lloc. I això obre el cor, fa veure altres coses. Perquè si el cor està tancat, no es pot guarir. Si algú està malalt i per la tossuderia no vol anar al metge, no es podrà guarir. I a aquests els hi diu, primer: "Convertiu-vos, i obriu el cor". Encara que nosaltres els cristians fem moltes coses bones, però si el cor està tancat, tot és vernís exterior.

I en la primera pluja desapareixerà. Per tant, el Papa ens exhorta a fer-nos aquesta pregunta: "Sento jo aquesta invitació a convertir-me, a obrir el meu cor per ser guarit, per trobar el Senyor, per seguir endavant?"

El Papa a S. Marta: seguir els passos de Crist, no sentir-se superiors

El pastor que no busca la llet de les ovelles

Per proclamar que la gent es converteixi, cal autoritat. Per guanyar-la, Jesús, diu en l'Evangeli, que "fora del bastó , no prenguessin pel camí: ni pa, ni sarró, ni diners”.

Ben clar, la pobresa, "l'apòstol, el pastor que no busca la llet de les ovelles, que no busca la llana de les ovelles." El Papa es refereix al que Sant Agustí "parlant d'això diu que el que busca la llet, que busca els diners i el que busca la llana, li agrada vestir-se amb la vanitat del seu ofici. És un cercador d'honors ".

Buscant posicions en l'Església, ningú no es guareix

En canvi, el Papa ens convida a "la pobresa, la humilitat, la mansuetud". I, com exhorta Jesús en l'Evangeli, "si en un lloc no us volen rebre aneu a un altre lloc!", expulseu-vos la pols de les sandàlies però - insisteix el Papa - amb mansuetud i humilitat, perquè aquesta és l'actitud de l'apòstol.

Si un apòstol, un enviat, qualsevol de nosaltres – en som tants de enviats aquí - va una mica amb una cara creguda, creient-se superior als altres o que buscant algun interès humà, o – no ho sé- llocs de poder en l'Església, no guarirà ningú no podrà obrir el cor de ningú, perquè la seva paraula no tindrà autoritat. L'autoritat, el deixeble la tindrà si segueix els passos de Crist. I quins són els passos de Crist? La pobresa. DeDéu s’ha fet home! S’ha anorreat! S’ha despullat! La pobresa condueix a la mansuetud, a la humilitat. El Jesús humil que va pels camins per guarir. I així un apòstol amb aquest comportament de pobresa, de humilitat, de mansuetud, és capaç de tenir l'autoritat per dir: "Convertir-vos", per obrir els cors.

L'autoritat ve d'estar interessats per les persones

I després d'exhortar a la conversió, els enviats expulsaven molts dimonis, amb l'autoritat de dir: "No, aquest és un dimoni! Això és pecat. Aquest és un comportament impur! Tu no ho pots fer ". Però cal dir-ho amb "l'autoritat del propi exemple, no amb l'autoritat d'un que parla amb superioritat no està interessat en la gent", subratlla encara Francesc explicant que "aquella no és autoritat: és autoritarisme". "Davant la humilitat, davant el poder del nom de Crist amb el que l'apòstol fa el seu treball si és humil, els dimonis fugen", perquè no poden suportar per guareixin els seus pecats.

Tots podem guarir-nos entre nosaltres, amb una bona paraula i la paciència

Llavors els enviats també guarien el cos, ungint amb l’oli molts malalts. "La unció és la carícia de Déu", diu el Papa Francesc. L’oli de fet, és sempre una carícia, suavitza la pell i et fa sentir millor. Per tant, els apòstols han d'aprendre "aquesta saviesa de les carícies de Déu". "Així un cristià es guareix, no sols un sacerdot, un bisbe": "cadascú de nosaltres té -el Papa reitera- el poder de guarir" el germà o la germana "amb una bona paraula, amb la paciència, amb un consell oportú , amb una mirada, però com l’oli, humilment ".

Tots nosaltres de ser guarits, perquè tots tenim malalties espirituals, tots. Però, també tots tenim la possibilitat de guarir els altres, però amb aquest comportament. Que el Senyor ens doni aquesta gràcia de guarir com guaria Ell: amb la mansuetud, amb la humilitat, amb la força contra el pecat, contra el diable i avançant en aquest bell "ofici" de guarir entre nosaltres, perquè tots "Jo guareixo un altre i em deixo guarir per l'altre ". Entre nosaltres. Aquesta és una comunitat cristiana.

Traducció de Pere Prat Serra

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.