“L’home, Déu i el camí són la brúixola del cristià”

Homilia del papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dijous 2 de març de 2017

Al començament de la Quaresma ressona la gran invitació a convertir-se. I la litúrgia del dia -observa el Papa- posa aquesta exhortació davant tres realitats: l'home, Déu i el camí.

La realitat de l'home és la que tria entre el bé i el mal: "Déu ens ha fet lliures, l'elecció és nostra" -ha afirmat Francesc- però "no ens deixa sols", ens indica el camí del bé amb els Manaments. Després hi ha la realitat de Déu: "per als deixebles era difícil d'entendre" el camí de la creu de Jesús, perquè "Déu ha pres tota la realitat humana, menys el pecat. No hi ha Déu sense Crist. Un Déu sense Crist, "desencarnat", no és un déu real":

"La realitat de Déu és Déu fet Crist, per nosaltres. Per salvar-nos. I quan ens allunyem d'això, d'aquesta realitat i ens allunyem de la Creu de Crist, de la veritat de les ferides del Senyor, ens allunyem certament també de l'amor, de la caritat de Déu, de la salvació i anem per un camí ideològic de Déu, allunyat: no és Déu que ve a nosaltres i s’ha fet proper per salvar-nos, i ha mort per nosaltres. Aquesta és la realitat de Déu".

El Papa cita un diàleg entre un agnòstic i un creient, relatat per un escriptor francès del segle passat:
"L'agnòstic de bona voluntat preguntava al creient: ’Però com puc... per a mi, el problema és com Crist és Déu: com puc entendre-ho. Com Crist és Déu?'. I el creient respongué: 'Ei, per a mi això no és un problema. El problema seria si Déu no hagués fet a Crist'. Aquesta és la realitat de Déu: Déu fet Crist, Déu fet carn i aquest és el fonament de les obres de misericòrdia. Les ferides dels nostres germans són les ferides de Crist, són les ferides de Déu, perquè Déu s’ha fet Crist.

La segona realitat. No podem viure la Quaresma sense aquesta realitat. Nosaltres ens hem de convertir, no a un Déu abstracte, sinó al Déu concret que s’ha fet Crist".

Finalment, hi ha la tercera realitat, la del camí. Jesús diu: "Si algú vol venir darrera meu, que es negui a si mateix, que prengui la seva creu cada dia i em segueixi":

"La realitat del camí és la realitat de Crist: seguir Crist, fer la voluntat del Pare, com Ell, prendre la creu de cada dia i renunciar a si mateix per seguir Crist. No fer el que jo vull, sinó fer el que vol Jesús, seguir Jesús. I Ell diu que en aquest camí perdem la vida, per guanyar-la després; és un continu perdre la vida, perdre fer el que jo vull, perdre la comoditat, estar sempre en el camí de Jesús que estava al servei dels altres, a l'adoració de Déu. Aquest és el camí correcte".

"L'únic camí segur -ha conclòs el Papa- és seguir Crist crucificat, l'escàndol de la Creu". I aquestes tres realitats, l’home, Déu i el camí, "són la brúixola del cristià" que no ens fa equivocar el camí.

Traducció: Pere Prat —Catalunya Religió