Vés al contingut

Audiència General 19 de desembre 2018

Catequesi – Nadal: les sorpreses que agraden a Déu.

Estimats germans i germanes, bon dia!

D’aquí a sis dies serà Nadal. Els arbres, les decoracions i els llums a tot arreu ens recorden que aquest any també serà festa. La màquina de la publicitat ens convida a intercanviar-nos regals nous per sorprendre’ns. Però em pregunto: és aquesta la festa que agrada a Déu? Quin Nadal li agradaria a Ell, quins regals, quines sorpreses?

Vegem el primer Nadal de la història per descobrir els gustos de Déu. Aquell primer Nadal de la Història va ser ple de sorpreses. Comencem amb Maria, que era la núvia de Josep: arriba l’àngel i li canvia la vida. De verge passarà a ser mare. Seguim amb Josep, cridat a ser pare d’un fill sense engendrar-lo. Un fill que – en un gir – arriba en el moment menys indicat, és a dir quan Maria i Josep eren promesos i segons la Llei no podien cohabitar. Davant l’escàndol, el bon sentit del moment invitava Josep a repudiar Maria per salvar el seu bon nom, però ell, que en tenia el dret, sorprèn: per no fer mal a Maria pensa deixar-la en secret, a costa de perdre la pròpia reputació. A continuació una altra sorpresa: Déu en un somni li canvia els plans i li demana que prengui Maria amb ell. Un cop nascut Jesús, quan tenia els seus projectes per a la família, també en un somni se li diu que s’aixequi i que vagi a Egipte. En resum, Nadal porta canvis de vida inesperats. Si nosaltres volem viure el Nadal, hem d’obrir el cor i estar preparats per a les sorpreses, és a dir un canvi de vida un inesperat.

Però és en la nit de Nadal quan arriba la sorpresa més gran: l’Altíssim és un nen petit. La Paraula divina és un infant, que literalment significa “incapaç de parlar”. I la paraula divina es converteix en “incapaç de parlar”. Per acollir el Salvador no hi ha les autoritats ni els ambaixadors: no; hi ha pastors senzills que, sorpresos pels àngels mentre treballaven de nit, corren sense fer-se esperar. Qui ho hauria esperat? Nadal és celebrar el Déu inèdit, o més ben dit, és celebrar un Déu inèdit, que sobrepassa les nostres lògiques i les nostres expectatives.

Fer Nadal, doncs, és acollir a la terra les sorpreses del Cel. No es pot viure “només en la terra”, quan el Cel ha portat les seves novetats al món. Nadal inaugura una nova era, on la vida no es programa, sinó que es dona; on no es viu per a si mateix, segons els nostres gustos, sinó per a Déu; i amb Déu, perquè des de Nadal Déu és el Déu-amb-nosaltres, que viu amb nosaltres, que camina amb nosaltres. Viure el Nadal és deixar-se sacsejar per la seva sorprenent novetat. El Nadal de Jesús no ofereix la tebior asseguradora de la llar, sinó la tremolor divina que sacseja la història. Nadal és la victòria de la humilitat sobre l’arrogància, de la senzillesa sobre l’abundància, del silenci sobre el bullici, de la pregària sobre el “meu temps”, de Déu sobre el meu jo.

Fer Nadal és fer com Jesús, que ha vingut per nosaltres necessitats, i abaixar-nos vers els qui ens necessiten. És fer com Maria: confiar-nos, dòcils a Déu, sense comprendre què és el que Ell farà. Fer Nadal és fer com Josep: aixecar-nos per fer el que Déu vol, encara que no sigui segons els nostres plans. Sant Josep és sorprenent: a l’Evangeli no parla mai: no hi ha ni una paraula de Josep en l’Evangeli; i el Senyor li parla en el silenci, li parla en el somni. Nadal és preferir la veu silenciosa de Déu al soroll del consumisme. Si sabem estar en silenci davant el pessebre, Nadal serà també per a nosaltres una sorpresa, no una cosa ja vista. Estar en silenci davant el pessebre: aquesta és la invitació, per al Nadal. Agafeu-vos una mica de temps, aneu davant del pessebre i estigueu en silenci. I escoltareu, veureu la sorpresa.

Malauradament, però, ens podem equivocar de festa, i preferir a les novetats del Cel les coses habituals de la terra. Si Nadal queda només com una bonica festa tradicional, on al centre hi som nosaltres i no Ell, serà una ocasió perduda. Per favor, no mundanitzem el Nadal! No deixem de banda el Festejat, com llavors, quan «va venir entre els seus, i els seus no l’han acollit» (Jn 1,11). Des del primer Evangeli de l’Advent el Senyor ens ha advertit, demanant que no ens deixem portar per “dissipacions” i “afanys” de la vida» (Lc 21,34). Aquests dies correm, potser més que mai durant l’any. Però així es fa el contrari del que Jesús vol. Donem la culpa a tantes coses que omplen el dia, al món que va de pressa. No obstant això Jesús no ha donat la culpa al món, ens ha demanat que no ens deixem arrossegar, que vetllem en tot moment pregant (cf. v. 36).

Heus aquí que serà Nadal si, com Josep, deixem espai al silenci; si, com Maria, diem a Déu “aquí em teniu”; si, com Jesús, ens apropem de qui està sol; si, com els pastors, deixem els nostres recintes per estar amb Jesús. Serà Nadal, si trobem la llum en la pobra cova de Betlem. No serà Nadal si busquem la brillant resplendor del món, si ens omplim de regals, dinars i sopars però no ajudem com a mínim un pobre, que s’assembla a Déu, perquè per Nadal Déu ha vingut pobre.

Estimats germans i germanes, us desitjo un bon Nadal, un Nadal ric de les sorpreses de Jesús! Podran semblar sorpreses incòmodes, però són els gustos de Déu. Si ens els fem nostres, ens farem a nosaltres mateixos una esplèndida sorpresa. Cadascun de nosaltres té amagada en el cor la capacitat de sorprendre’s. Deixem-nos sorprendre per Jesús en aquest Nadal.

Traducció de Josep M. Torrents Sauvage

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.