"Que les famílies siguin escoles de l’Evangeli i petites Esglésies domèstiques"

Audiència general del papa Francesc a la plaça Sant Pere del Vaticà. Dimecres 25 de març de 2015

Pregària pel Sínode sobre la Família.

Estimats germans i germanes, bon dia!.

En el nostre camí de catequesi sobre la família, avui és una etapa una mica especial: serà una parada de pregària.

El 25 de març de fet a l’Església celebrem solemnement l’Anunciació, el començament del misteri de l’Encarnació. L’Arcàngel Gabriel va visitar la humil noia de Nazaret i li anuncia que concebrà i parirà el Fill de Déu. Amb aquest Anunci el Senyor il·lumina i reforça la fe de Maria, tal com farà després amb el seu espòs Josep, per tal que Jesús pogués néixer en una família humana. Això és molt bonic: ens mostra com la profunditat del misteri de l’Encarnació, tal com Déu ho havia volgut, abasta no només la concepció en el si de la mare, sinó també l’acolliment en una veritable família. Avui voldria contemplar amb vosaltres la bellesa d’aquesta relació, la bellesa d’aquesta condescendència de Déu; i ho podem fer recitant tots junts l’Ave Maria, que en la primera part repeteix les mateixes paraules de l’Àngel, les que va adreçar a la Verge. Us invito a pregar junts:

«Déu vos salve, Maria, plena de gràcia,
el Senyor és amb tu.
Ets beneïda entre les dones,
i beneït és el fruit del teu ventre, Jesús.
Santa Maria, Mare de Déu,
Prega per nosaltres pecadors
Ara i a l’hora de la nostra mort.
Amén»

I ara un segon aspecte: el 25 de març, solemnitat de l’Anunciació, en molts Països es celebra la Jornada per la Vida. Per això, fa vint anys, sant Joan Pau II en aquesta data va signar l’Encíclica Evangelium vitae. Per recordar aquest aniversari avui són presents a la Plaça molts membres del Moviment per la Vida. En la Evangelium vitae la família ocupa un lloc central, ja que és la matriu de la vida humana. La paraula del meu venerat Predecessor ens recorda que la parella humana va ser beneïda per Déu des de l’inici per formar una comunitat d’amor i de vida, a la qual li ha estat confiada la missió de la procreació. Els esposos cristians, celebrant el sagrament del Matrimoni, es disposen a honorar aquesta benedicció, amb la gràcia de Crist, per tota la vida. L’Església, per la seva part, es compromet solemnement a tenir cura de la família que neix, com a do de Déu per la seva mateixa vida, en els moments bons i dolents: la relació entre l’Església i la família és sagrada i inviolable. L’Església, com a mare, no abandona mai la família, fins i tot quan és humiliada, ferida i mortificada de tantes maneres. Fins i tot quan es cau en el pecat, o quan s’allunya de l’Església; sempre farà qualsevol cosa per mirar de curar-la i de sanar-la, d’invitar-la a la conversió i de reconciliar-la amb el Senyor.

Bé, si aquesta és la tasca, és ben clar que l’Església necessita molta pregària per ser capaç, en qualsevol moment, de dur a terme aquesta missió! Una pregària plena d’amor per la família i per la vida. Una pregària que sap alegrar amb els que s’alegren i patir amb els que pateixen.

Heus aquí doncs el que, junt amb els meus col·laboradors, hem pensat proposar-vos avui: renovar la pregària pel Sínode dels Bisbes sobre la família. Prenguem aquest compromís fins al proper mes d’octubre, quan es celebrarà l’Assemblea sinodal ordinària dedicada a la família. Tant de bo que aquesta pregària, com tot el camí sinodal, estigui plena de la compassió que té el Bon Pastor pel seu ramat, especialment per les persones i les famílies que per diverses raons estan «cansades i disperses, com ovelles que no tenen pastor» (Mt 9,36). Així, sostinguda i animada per la gràcia de Déu, l’Església podrà ser encara més compromesa, i estarà encara més unida, en el testimoniatge de la veritat de l’amor de Déu i de la seva misericòrdia per les famílies de món, sense excepció, tant dins com fora del ramat.

Us demano per favor que no deixeu la vostra oració. Tots –el papa, els cardenals, els bisbes, els sacerdots, religiosos i religioses, fidels laics– tots estem cridats a pregar pel Sínode. Això és necessari, no fer xerrameca! Invito a pregar també a tots els qui se senten lluny, o que ja no estan acostumats a fer-ho. Aquesta pregària pel Sínode de la família és pel bé de tots. Sé que aquest matí us han donat una petita estampa, i que la teniu a les mans. Us invito a conservar-la i a portar-la amb vosaltres; així els propers mesos podreu recitar-la sovint, amb santa insistència, com ens ho va demanar Jesús. Ara la recitarem tots junts:

Jesús, Maria i Josep,
en vosaltres contemplem
l’esplendor del veritable amor,
a vosaltres amb confiança ens adrecem.

Santa Família de Nazaret,
feu que les nostres famílies
siguin llocs de comunió i cenacles de pregària,
autèntiques escoles de l’Evangeli
i petites Esglésies domèstiques.

Santa Família de Nazaret,
que mai més en les famílies hi hagi
violència, tancament i divisió:
que qui hagi estat ferit o escandalitzat
trobi aviat el consol i la guarició.

Santa Família de Nazaret,
que el proper Sínode dels Bisbes
pugui desvetllar en tots la consciència
del caràcter sagrat i inviolable de la família,
la seva bellesa en el projecte de Déu.

Jesús, Maria i Josep,
escolteu, respongueu a la nostra súplica. Amén.

Traducció: Josep Ma Torrents –Catalunya Religió