“Existeix el Pare, el Fill i l'Esperit Sant: són tres persones, no són una idea en l'aire”

Homilia del Papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dijous 9 d'octubre de 2014

Déu "té tanta misericòrdia", afirma el Papa Francesc, que comença l'homilia a partir de l’oració col·lecta, en la que es demana perdó a Déu i “d’afegir-hi el què en la pregària no gosa esperar":

"Això m’ha fet pensar: és propi de la misericòrdia de Déu no sols perdonar -això tots ho sabem– sinó ser generós i donar més i més... Hem demanat: 'I ajunta-hi el que la pregària no gosa esperar'. Nosaltres potser en la pregària demanem això i això i Ell ens dóna més sempre! Sempre, sempre de més".

En l'Evangeli -subratlla el Papa- hi ha "tres paraules clau": "l’amic, el Pare i el donar".

Jesús mostra als deixebles què és la pregària. És com un home que va a la mitjanit a casa d'un amic per demanar-li una cosa. En la vida -observa- "hi ha amics d'or" que de veritat ho donen tot. "N’hi ha d’altres més o menys bons", però la Bíblia ens diu, ‘un, dos, o tres... no més!'. Llavors, els altres són amics, però no com aquests". I fins i tot si som importuns i impertinents "el vincle d'amistat fa que ens doni el que demanem".

"Jesús fa un pas més endavant i parla del Pare: ’Quin pare d’entre vosaltres, si un fill li demana un peix, li donarà una serp en lloc d’un peix? O si li demana un ou, li donarà un escorpí?’... Si vosaltres, doncs, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel!' "Per tant -continua el Papa- "no sols l'amic que ens acompanya en el camí de la vida ens ajuda i ens dóna el que demanem: també el Pare del cel" que "ens estima tant i del que Jesús ha dit que es preocupa de donar menjar als ocells del camp. Jesús vol desvetllar la confiança en la pregària" i diu:"demaneu i Déu us donarà, cerqueu, i trobareu, truqueu i se us obrirà. Perquè tot el qui demana rep, el qui busca troba, i a qui truca, se li obre". "Aquesta -diu el Papa Francesc- és la pregària: demanar, buscar i trucar al cor de Déu". I el Pare "donarà l'Esperit Sant als qui l'hi demanen":

"Aquest és el do, aquest és el més gran de Déu. Déu no et dóna un regal, una cosa que ho demanis així, sense embolicar-la bé, sense una cosa de més que el faci més bonic. I allò que el Senyor, el Pare ens dóna de més és l'Esperit, el veritable do del Pare és el que la pregària no gosa esperar. ‘Jo demano aquesta gràcia; demano això, truco i prego tant ... Només espero que se’m doni això'. És ell que és Pare, em dóna allò de més: el do, l'Esperit Sant".

"La pregària -conclou el Papa- es fa amb l'amic, que és el company de camí de la vida, es fa amb el Pare i es fa en l'Esperit Sant. L'amic és Jesús":

"És ell que ens acompanya i ens ensenya a pregar. I la nostra pregària ha de ser d'aquesta manera, trinitària. Tantes vegades: ‘Però tu creus?': 'Sí! Sí!'; 'En què creus?'; 'En Déu!'; 'Però què és Déu per a tu?'; 'Déu, Déu!'. Però Déu no existeix: no us escandalitzeu! Així Déu no existeix! Existeix el Pare, el Fill i l'Esperit Sant: són tres persones, no són una idea en l'aire... Aquest Déu esprai no existeix! Existeixen persones! Jesús és el company de camí que ens dóna el que demanem; el Pare que té cura de nosaltres i ens estima; i l'Esperit Sant que és el do, és allò de més que dóna el Pare, allò que la nostra consciència no gosa esperar".

Traducció: Pere Prat –Catalunya Religió