Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Audiència General 16 d’octubre 2019

Catequesi sobre els Fets dels Apòstols

Estimats germans i germanes, bon dia!

El viatge de l’Evangeli pel món, que Sant Lluc explica en els Fets dels Apòstols, va acompanyat de la suma creativitat de Déu que es manifesta d’una manera sorprenent. Déu vol que els seus fills superin qualsevol mena de particularisme per obrir-se a la universalitat de la salvació. Aquest és l’objectiu: superar els particularismes i obrir-se a la universalitat de la salvació, perquè Déu vol salvar a tothom. Aquells que reneixen de l’aigua i de l’Esperit – els batejats – estan cridats a sortir de si mateixos i obrir-se als altres, a viure la proximitat, l’estil de viure junts, que transforma tota relació interpersonal en una experiència de fraternitat (cf. Exhort. ap. Evangelii gaudium, 87).

El testimoni d’aquest procés de “fraternització” que l’Esperit vol desencadenar en la història és Pere, protagonista en els Fets dels Apòstols junt amb Pau. Pere viu un esdeveniment que marca un gir decisiu per a la seva existència. Mentre resa, rep una visió que serveix de divina “provocació”, per desvetllar en ell un canvi de mentalitat. Veu baixar un gran mantell que conté diversos animals: quadrúpedes, rèptils i aus, i sent una veu que el convida a alimentar-se d’aquestes carns. Ell, com a bon jueu, reacciona afirmant que no ha menjat mai res impur, tal com ho exigeix la Llei del Senyor (cf. Lv 11). Aleshores la veu respon amb rotunditat: «El que Déu ha purificat, tu no ho pots anomenar profà» (At 10,15).

Amb aquest fet el Senyor vol que Pere no avaluï els fets i les persones segons les categories del pur i de l’impur, sinó que aprengui a anar més enllà, per mirar la persona i les intencions del seu cor. El que fa impur l’home, de fet, no ve de fora sinó només de dins, del cor (cf. Mc 7,21). Jesús ho ha dit clarament.

Després d’aquesta visió, Déu envia Pere a casa d’un estranger no circumcidat, Corneli, «centurió de la cohort anomenada Itàlica, […] religiós i amb temor de Déu», que dona moltes almoines a la gent i que resa sempre a Déu (cf. At 10,1-2), però que no era jueu.

En aquella casa de pagans, Pere predica a Crist crucificat i ressuscitat i el perdó dels pecats a tots els qui creuen en Ell. I mentre Pere parla, l’Esperit Sant s’aboca sobre Corneli i els seus familiars. I Pere el bateja en nom de Jesucrist (cf. At 10,48).

Aquest fet extraordinari – és la primera vegada que succeeix una cosa semblant – és conegut a Jerusalem, on els germans, escandalitzats pel comportament de Pere, el reprendran durament (cf. At 11,1-3). Pere ha fet una cosa que anava més enllà del costum, més enllà de la llei, i per això el reprenen. Però després de la trobada amb Corneli, Pere és més lliure de si mateix i més en comunió amb Déu i amb els altres, perquè ha vist la voluntat de Déu en l’acció de l’Esperit Sant. Per tant pot comprendre que l’elecció d’Israel no és una recompensa pels seus mèrits, sinó el signe de la crida gratuïta a ser mediador de la benedicció divina entre els pobles pagans.

Estimats germans, aprenguem del príncep dels Apòstols que un evangelitzador no pot ser un destorb a l’obra creativa de Déu, que «vol que tots els homes se salvin» (1Tm 2,4), sinó un que afavoreix la trobada dels cors amb el Senyor. I nosaltres, com ens comportem amb els nostres germans, especialment amb aquells que no són cristians? Som un impediment per a la trobada amb Déu? Obstaculitzem la seva trobada amb el Pare o la facilitem?

Demanem avui la gràcia de deixar-nos sorprendre per les sorpreses de Déu, de no obstaculitzar la seva creativitat, sinó reconèixer i afavorir les maneres sempre noves per les quals el Crist Ressuscitat aboca el seu Esperit en el món i atrau els cors fent-se conèixer com el «Senyor de tots» (At 10,36). Gràcies.

Traducció: Josep M. Torrents