"L’Esperit ens guia en la vida perquè ens convertim en la sal adequada"

Audiència General 23 de maig 2018

Catequesi sobre la Confirmació. 1. El testimoni cristià

Estimats germans i germanes!

Després de la catequesi sobre el Baptisme, aquests dies que segueixen la solemnitat de Pentecosta ens conviden a reflexionar sobre el testimoniatge que l’Esperit planteja als batejats, posant les seves vides en moviment, obrint-les a fer el bé als altres. Jesús ha confiat als seus deixebles una gran missió: «Vosaltres sou la sal de la terra, vosaltres sou la llum del món» (cf. Mt 5,13-16). Aquestes imatges ens fan pensar en el nostre comportament, perquè ja sigui la mancança o bé l’excés de sal fan que el menjar no sigui gustós, així com la mancança o bé l’excés de llum ens impedeixen veure. El qui pot realment fer-nos sal que dona bon gust i que preserva de la corrupció, i llum que il·lumina el món, només és l’Esperit de Crist! I aquest és el do que rebem en el Sagrament de la Confirmació o Crisma, sobre el qual vull centrar-me per reflexionar junt amb vosaltres. Es diu “Confirmació” perquè confirma el Baptisme i reforça la seva gràcia (cf. Catecisme de l’Església Catòlica, 1289); així com “Crisma”, pel fet que rebem l’Esperit mitjançant la unció amb el “crisma” – oli barrejat amb perfum, consagrat pel Bisbe –, paraula que es refereix a “Crist” l’Ungit per l’Esperit Sant.

Renéixer a la vida divina en el Baptisme és el primer pas, cal després comportar-se com a fills de Déu, és a dir conformar-se a Crist que actua en la santa Església, deixant-nos implicar en la seva missió en el món. Això és el que fa la unció de l’Esperit Sant: «sense la seva força, l’home no pot fer res» (cf. Seqüència de Pentecosta). Sense la força de l’Esperit Sant no podem fer res: és l’Esperit qui ens dona la força per seguir endavant. De la mateixa manera que la vida de Jesús va ser animada per l’Esperit, així la vida de l’Església i de tots els seus membres està guiada pel mateix Esperit.

Concebut per la Verge per obra de l’Esperit Sant, Jesús comença la seva missió després que, sortint de l’aigua del Jordà, és consagrat per l’Esperit que baixa i roman sobre Ell (cf. Mc 1,10; Jn 1,32). Ell ho declara explícitament a la sinagoga de Natzaret: és bonic com Jesús es presenta, com si fos la seva tarja d’identitat a la sinagoga de Natzaret! Escoltem com ho fa: «L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè Ell m’ha ungit, m’ha enviat a portar la bona nova als pobres» (Lc 4,18). Jesús es presenta a la sinagoga del seu poble com l’Ungit, el que ha estat ungit per l’Esperit.

Jesús està ple de l’Esperit Sant i és la font de l’Esperit promès pel Pare (cf. Jn 15,26; Lc 24,49; At 1,8; 2,33). En realitat, la nit de Pasqua el Ressuscitat alenà als seus deixebles dient-los: «Rebeu l’Esperit Sant» (Jn 20,22); i el dia de Pentecosta la força de l’Esperit descendí sobre els Apòstols de forma extraordinària (cf. At 2,1-4), com ho sabem.

La “Respiració” de Crist Ressuscitat omple de vida els pulmons de l’Església; i de fet les boques dels deixebles, «plenes d’Esperit Sant», s’obren per proclamar a tots les grans obres de Déu (cf. At 2,1-11).

La Pentecosta – que hem celebrat diumenge passat – és per a l’Església el que per a Crist va ser la unció de l’Esperit rebuda al Jordà, és a dir la Pentecosta és l’impuls missioner a donar la vida per a la santificació dels homes, a glòria de Déu. Si en cada sagrament obra l’Esperit, és especialment en la Confirmació que «els fidels reben com un Do l’Esperit Sant» (Pau VI, Const. ap., Divinae consortium naturae). I en el moment de fer la unció, el Bisbe diu aquesta paraula: “Rep l’Esperit Sant que t’és donat com un do”: és el gran do de Déu, l’Esperit Sant. Tots nosaltres tenim l’Esperit a l’interior. L’Esperit és en el nostre cor, en la nostra ànima. I l’Esperit ens guia en la vida perquè ens convertim en la sal adequada i la llum adequada per als homes.

Si en el Baptisme és l’Esperit Sant que ens immergeix en Crist, en la Confirmació és el Crist que ens omple del seu Esperit, consagrant-nos com a testimonis seus, participant del mateix principi de vida i de missió, segons el designi del Pare del cel. El testimoni donat pels confirmats manifesta la recepció de l’Esperit Sant i la docilitat a la seva inspiració creativa. Jo em pregunto: com es veu que hem rebut el Do de l’Esperit? Si realitzem les obres de l’Esperit, si diem les paraules ensenyades per l’Esperit (cf. 1 Cor 2,13). El testimoni cristià consisteix a fer només tot el que l’Esperit de Cist ens demana, donant-nos la força per fer-ho.

Traducció per Josep M. Torrents Sauvage