Vés al contingut
Homilia del papa Francesc a la Casa de Santa Marta 2 de maig de 2013
El papa Francesc es va referir a les primeres passes de l’Església que, després de Pentecosta, va sortir per anar a “les perifèries de la fe” a anunciar l’Evangeli. El papa va observar que l’Esperit Sant fa dues coses: “primer empeny” i causa també “problemes” i després “crea l’harmonia de l’Església”. A Jerusalem, doncs, entre els primers deixebles, “hi havia moltes opinions” sobre l’acollida dels pagans a l’Església. Hi havia qui deia “no” a un acord i qui, en canvi, estava obert:
“Hi havia una Església del «no, no es pot; no, no... això és obligatori, és obligatori, és obligatori», i una Església del «sí, però... pensem en això, obrim-nos, l’Esperit ens obre la porta». Calia que l’Esperit Sant fes la seva segona tasca: crear harmonia entre aquestes posicions, l’harmonia de l’Església, entre els de Jerusalem i els pagans. Sempre és maca la tasca que fa l’Esperit Sant en la història. I quan nosaltres no el deixem treballar, comencen les divisions en l’Església, les sectes, totes aquestes coses... perquè ens tanquem a la veritat de l’Esperit”.

Però quina és, doncs, la paraula clau en aquesta discussió de l’origen de l’Església? El papa Francesc va recordar les paraules inspirades de Jaume, el bisbe de Jerusalem, que subratlla que no s’ha d’imposar al coll dels deixebles un jou que els mateixos pares no aconsegueixen dur:

“Quan el servei del Senyor arriba a ser un jou tan feixuc, les portes de les comunitats cristianes estan tancades: ningú no vol venir a veure el Senyor. Nosaltres, en canvi, creiem que per la gràcia del Senyor Jesús estem salvats. Primer ve aquesta alegria del carisma d’anunciar la gràcia, després ja veurem què fem. Aquesta paraula, jou, em ve al cor, em ve al cap”.
El papa va aŀludir a què significa avui en l’Església portar un jou. Jesús, recorda Francesc, ens demana a tots que ens mantinguem en el seu amor. És, doncs, d’aquest amor que neix la manera d’observar els seus manaments. Aquesta és “la comunitat cristiana del sí” que es manté en l’amor de Crist i diu a vegades que no “perquè hi ha aquell sí”. El papa ha afirmat que és aquest amor el que “ens porta a la fidelitat al Senyor”. Així doncs, “perquè jo estimo el Senyor no faig això” o allò:
“És una comunitat del ‘sí’, i els ‘no’ són conseqüència d’aquest ‘sí’. Demanem al Senyor que l’Esperit Sant ens ajudi sempre a arribar a ser una comunitat d’amor, d’amor a Jesús que ens ha estimat tant. Una comunitat d’aquest ‘sí’. I complir els manaments a partir d’aquest ‘sí’. Una comunitat de portes obertes. I que ens defensi de la temptació de convertir-nos potser en puritans, en el sentit etimològic de la paraula, de buscar una puresa paraevangèlica, una comunitat del ‘no’. Perquè Jesús ens demana abans que res l’amor, l’amor per Ell, i que ens mantinguem en el seu amor”.

Per tant, va concloure el papa, “quan una comunitat cristiana viu en l’amor confessa els seus pecats, adora el Senyor, perdona les ofenses”. I, a més, “té caritat amb els altres” i “la manifestació de l’amor” i, d’aquesta manera, “sent l’obligació de ser fidel al Senyor vivint els manaments”.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.