"A l’Església no estem de pas, estem arrelats en ella"

Homilia del Papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dimarts 28 d'octubre de 2014

El “treball” el va fer Jesús fa dos mil anys, quan va elegir dotze columnes per construir sobre elles l’Església, posant-se ell mateix com a “base” i “pedra angular”. Després, aquella Església va obrir de bat a bat les portes a tothom, sense distinció, per què a Crist l’interessa estimar i guarir els cors, no mesurar els pecats. El Papa Francesc fa una semblança de l’Evangeli d’avui -que recorda el naixement de l’Església amb la crida dels Apòstols- i sobre la lectura de Pau, que descriu l’Església com un edifici que creix “ben ordenat” sobre el “seu fonament”. En particular, el Papa crida l’atenció sobre les accions que van marcar la fundació de l’Església. Jesús es retira a pregar, després baixa, va al deixebles, elegeix dotze i a la vegada acull i guareix als qui el busquen, ni que sigui només per tocar-lo:

“Jesús prega, Jesús crida, Jesús elegeix, Jesús envia els deixebles, Jesús guareix la multitud. En aquest temps, aquest Jesús que és la pedra angular fa tot aquest treball: és Ell qui porta, d’aquesta manera, endavant l’Església. Com deia Pau, aquesta Església està edificada sobre el fonament dels Apòstols. Aquests que Ell va elegir, aquí: va elegir dotze. Tots pecadors, tots. Judes no era el més pecador: no sap qui hauria estat el més pecador... Judes, pobret, és aquell que està tancat a l’amor i per això esdevé traïdor. Però tots van fugir en el difícil moment de la Passió i van deixar a Jesús sol. Tots són pecadors. Però Ell, elegeix.”

Jesús –havia dit una mica abans el Papa Francesc citant a Pau– ens vol “dins” l’Església no com hostes o estrangers, sinó “amb el dret d’un ciutadà”. A l’Església –insisteix- “no estem de pas, estem arrelats en ella. La nostra vida és ella”:

“Nosaltres som ciutadans, conciutadans d’aquesta Església. Si nosaltres no entrem en aquest temple i ens considerem part d’aquesta construcció amb la finalitat que l’Esperit Sant sigui en nosaltres, nosaltres no estem a l’Església. Nosaltres estem a la porta i mirem: “però, què bonic... sí, això és bonic...” Cristians que no van més enllà de la receptio de l’Església: estan allà, a la porta...” Però sí, són catòlics, però no gaire... així...”

Una altra manera de no tenir respecte a l’amor i la misericòrdia absolutes amb qui Jesús nodreix a cada una de les persones. La demostració està en el testimoni de Crist respecte a Pere, qui de l’Església havia estat fet cap. Malgrat que la primera columna traeix Jesús, Jesús respon perdonant-la i conservant-la en el seu lloc:

“A Jesús no l’importà el pecat de Pere: buscava el seu cor. Però per trobar aquest cor i per guiar-lo, va pregar. Jesús que prega i Jesús que guareix, també per cadascú de nosaltres. Nosaltres no podem pensar l’Església sense aquest Jesús que prega i aquest Jesús que guareix.

Que l’Esperit Sant ens faci pensar, a tots nosaltres, aquesta Església que té la força en la pregària de Jesús per nosaltres i és capaç de guarir-nos a tots nosaltres.”

Traducció: Paloma Llorente –Catalunya Religió