Vés al contingut

Homilia del papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dimarts 15 de desembre de 2015

Jesús reprovava amb força els Caps dels Sacerdots i els adverteix que fins i tot les prostitutes els precediran en el Regne del Cel. El papa Francesc s’ha inspirat en l’Evangeli d’avui per advertir de les temptacions que també avui poden corrompre el testimoni de l’Església. També, de la Primera Lectura pertanyent al Llibre Sofonies, ha advertit sobre les conseqüències d’un poble que esdevé impur i rebel per no haver escoltat el Senyor.

Que l’Església sigui humil i no ostentosa del poder

Així doncs, es pregunta Francesc, com ha de ser una Església fidel al Senyor? Una Església que confia en Déu –respon– ha de tenir aquest trets: humilitat, pobresa i confiança en el Senyor:

“Una Església humil, no es jacta del poder, de la grandesa. Humilitat no significa una persona lànguida, desganada, que posa els ulls en blanc... No, això no és humilitat, és teatre! Això és fingir humilitat. La humilitat té un primer pas: Jo sóc pecador. Si tu no ets capaç de dir-te a tu mateix que ets pecador i que els altres són millors que tu, no ets humil. El primer pas de l’Església humil és sentir-se pecadora, el primer pas de tots nosaltres és el mateix. Si algú de nosaltres té per costum observar els defectes dels altres i malparlar d’ells, no és humil, es creu jutge dels altres.”

Que l’Església no estigui agafada als diners, els pobres són la veritable riquesa

Nosaltres –ha continuat– hem de demanar aquesta gràcia: "que l’Església sigui humil, que jo sigui humil, que cadascú de nosaltres sigui humil.” El segon pas és la pobresa, que –ha observat– és la primera de les Benaurances.” Pobre en l’esperit -ha precisat– vol dir “agafat de la riquesa de Déu.” No, doncs, a “una Església que viu grapada als diners, que pensa en els diners, que pensa com guardar-los”. “Com és sabut –ha afirmat el Papa– en un temple de la diòcesi, per passar la Porta Santa, deien ingènuament a les persones que havien de fer una ofrena: aquesta no és l’Església de Jesús, aquesta és l’Església d’aquests Cap dels Sacerdots, agafada als diners.”

“El nostre diaca, el diaca d’aquesta diòcesi, Llorens -que era l’ecònom de la diòcesi-, quan l’Emperador li diu de porti les riqueses de la diòcesi, així, pagar alguna cosa i no ser assassinat, torna amb els pobres. Els pobres són la riquesa de l’Església. Si tu ets propietari d’un banc, però el teu cor és pobre, no està agafat pels diners, està sempre en servei. La pobresa és aquest desinterès, per servir els necessitats, per servir els altres.”

L’Església confia sempre en el Senyor que mai decep

Fem-nos, doncs, aquesta pregunta, ha dit el Papa: si som “una Església, un poble humil, pobre.... Jo sóc o no sóc pobre?” Per últim, el tercer punt, l’Església ha de confiar només en el Senyor:

On està la meva confiança? En el poder, en els diners, en els amics? En el Senyor! Aquesta és l’herència que promet el Senyor: Deixaré enmig de tu un poble humil i pobre, que confiarà en el nom del Senyor”. Humil perquè se sent pecador; pobre perquè el seu cor està agafat a les riqueses de Déu i si les té és per administrar-les; confiat en el Senyor perquè sap que només el Senyor pot garantir quelcom que li faci bé. I certament que aquests Caps Sacerdotals als quals Jesús es dirigia no pensaven en aquestes coses i Jesús ha hagut de dir-los que una prostituta entrarà primer que ells al Regne del Cel.”

En aquesta espera del Senyor, del Nadal –ha conclòs Francesc– demanem que ens doni un cor humil, ens doni un cor pobre i –sobretot– un cor confiat en el Senyor perquè el Senyor no ens decep mai.

Traducció: Paloma Llorente –CatalunyaReligió

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.