"És dolent que els cristians estiguin dividits!"

L’Evangeli d’avui ens presenta el començament de la predicació de Jesús a Galilea. Sant Marc subratlla que Jesús va començar a predicar «després que Joan [el Baptista] fos arrestat» (1,14). Just quan la veu profètica del Baptista, que anunciava la vinguda del Regne de Déu, va ser silenciada per Herodes, Jesús comença a recórrer els camins de la seva terra per portar a tots, especialment als pobres, «l’Evangeli de Déu» (ibid.). L’anunci de Jesús és semblant al de Joan, amb la diferència substancial que Jesús ja no indica que n’ha de venir un altre: Jesús mateix és el compliment de les promeses; Ell mateix és la “bona notícia” que s’ha de creure, acollir i comunicar als homes i a les dones de tots els temps, per tal que confiïn a Ell la seva existència. Jesucrist en persona és la Paraula viva i operant en la història: qui l’escolta i segueix entra en el Regne de Déu.

Jesús és el compliment de les promeses divines perquè Ell és qui dóna a l’home l’Esperit Sant, l’“aigua viva” que sacia el nostre cor inquiet, assedegat de vida, d’amor, de llibertat, de pau: assedegat de Déu. Quantes vegades sentim, o hem sentit el nostre cor assedegat! Ho ha revelat Ell mateix a la dona samaritana, trobada prop del pou de Jacob, a la qual va dir: «Dóna’m aigua» (Jn 4,7). Aquestes mateixes paraules de Crist, adreçades a la Samaritana, han estat el tema de l’anual Setmana de pregària per la unitat dels cristians que avui s’acaba. Aquest vespre, amb els fidels de la diòcesi de Roma i amb els representants de les diverses Esglésies i Comunitats eclesials, ens reunirem a la Basílica de Sant Pau fora murs per pregar intensament al Senyor, per tal que reforci el nostre compromís per la plena unitat de tots els cristians. És dolent que els cristians estiguin dividits! Jesús ens vol units: un sol cos. Els nostres pecats, la història, ens han dividit i per això hem de pregar tant, perquè el mateix Esperit Sant ens uneixi altra vegada.

Déu, fent-se home, ha fet pròpia la nostra set, no només de l’aigua material, sinó sobretot la set d’una vida plena, d’una vida lliure de l’esclavatge del mal i de la mort. Al mateix temps, amb la seva encarnació Déu ha posat la seva set –perquè Déu també té set– en el cor d’un home: Jesús de Natzaret. Déu té set de nosaltres, dels nostres cors, del nostre amor, i ha posat aquesta set en el cor de Jesús. Així, en el cor de Crist es troben la set humana i la set divina. I el desig de la unitat dels seus deixebles pertany a aquesta set. Ho trobem expressat en la pregària adreçada al Pare abans de la Passió: «Perquè tots siguin una sola cosa» (Jn 17,21). El que Jesús volia: la unitat de tots! El diable -ho sabem- és el pare de les divisions, és un que sempre divideix, que sempre fa guerres, que fa tant mal.