“Ens assemblem a la ‘corrupta i suficient Babilònia’ o la ‘distreta’ Jerusalem?”

Homilia del papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dijous 27 de novembre de 2014

Babilònia i Jerusalem. En la seva homilia, Francesc s’ha fixat en aquestes dues ciutats esmentades a la primera lectura de l’Apocalipsi i en l'Evangeli de sant Lluc. El papa ha assenyalat que les dues lectures ens criden l'atenció sobre la fi d'aquest món. I per meditar, ha assenyalat, ens parlen de la "desfeta de dues ciutats que no han acollit el Senyor, que s’han allunyat" d'Ell. La desfeta d'aquestes dues ciutats, ha precisat, "succeeix per diferents motius". Babilònia és el "símbol del mal, del pecat" i "cau per corrupció", i se "sentia mestressa del món i de si mateixa". I quan "s’acumula el pecat -ha advertit- es perd la capacitat de reacció i es comença a podrir". Així, per altra banda, també succeeix amb les "persones corruptes, que no tenen força per reaccionar":

"Perquè la corrupció et dóna certa felicitat, et dóna poder i també et fa sentir satisfet de tu mateix: no deixa espai per el Senyor, per la conversió. La ciutat corrupta... I aquesta paraula ‘corrupció’ avui ens diu molt a nosaltres: no només corrupció econòmica, sinó corrupció amb molts pecats diversos; corrupció amb aquell esperit pagà, amb aquell esperit mundà. La pitjor corrupció és l'esperit de mundanitat!"

Aquesta "cultura corrupta", ha afegit, "et fa sentir com en el Paradís que, ple, abundant", però "a dins, aquella cultura corrupta és una cultura putrefacta". En el símbol d’aquesta Babilònia, hi ha hagut la reflexió de Francesc, "passa en tota societat, en tota cultura, allunyada de Déu , també allunyada de l'amor al proïsme, que finalment acaba per podrir-se". Jerusalem, ha continuat, "cau per un altre motiu". Jerusalem és l’esposa del Senyor, però no s’adona de la visita de l'Espòs, "ha fet plorar al Senyor":

"Babilònia cau per corrupció; Jerusalem per distracció, per no rebre el Senyor que ve a salvar-la. No se sentia necessitada de salvació. Tenia els escrits dels profetes, de Moisès, i això li era suficient. Però escrits tancats! No deixava lloc per a ser salvada: tenia la porta tancada per al Senyor! El Senyor trucava a la porta, però no hi havia disponibilitat per rebre'l, per escoltar-lo, per deixar-se salvar per Ell. I cau... ".

Aquests dos exemples, ha assenyalat, "ens poden fer pensar en la nostra vida": ens assemblem a la "corrupta i suficient Babilònia" o la "distreta" Jerusalem? No obstant, ha volgut subratllar "el missatge de l'Església en aquests dies no acaba amb la destrucció: en tots dos textos, hi ha una promesa d'esperança". Jesús, ha afirmat, ens exhorta a aixecar el cap, a no deixar-se "espantar pels pagans". Aquests, ha dit, "tenen el seu temps i hem de suportar-lo amb paciència, com el Senyor ha suportat la seva Passió":

"Quan pensem en la fi, amb tots els nostres pecats, amb tota la nostra història, pensem en el banquet que gratuïtament ens serà donat i alcem el cap. Res de depressió: esperança! Però la realitat és dolenta: hi ha tants, tants pobles, ciutats i persones, tanta gent que pateix; tantes guerres, tant odi, tanta enveja, tanta mundanitat espiritual i tanta corrupció. Sí, és veritat! Tot això caurà! Però demanem al Senyor la gràcia d'estar preparats per el banquet que ens espera, sempre amb el cap ben alt".

Traducció: Pere Prat –Catalunya Religió